Aquest dissabte, dia 18 de maig, a Vielha, en el marc d’una fira que té com a protagonistes els productes de la Val d’Aran, es realitzarà el VII Concurs Morfològic de l'Ovella Aranesa i una mercat d’artesans. Amb aquesta activitat pretén donar-se a conèixer a tota la família el treball de conservació de l'Ovella Aranesa, així com els productes de la Val d’Aran.
El 18 de maig a Vielha es realitzarà el VII Concurs Morfològic de l'Ovella Aranesa, en tot emmarcar-se en una fira que té com a objectiu fonamental donar a conèixer els productes propis de la Val d’Aran.
La fira anomenada “Els productes de la nostra terra” proposa diferents activitats per tota la família al llarg de tot el dia, intentant que, d’una manera pràctica i dinàmica, tant els grans com els petits de la família s’entretinguin i coneguin una mica millor l'Ovella Aranesa i als productors i artesans de la Val d’Aran.
L'ovella aranesa està en el perill d’extinció, amb un cens de quasi 3.000 efectius distribuïts en 42 explotacions, i l'objectiu fonamental d’ACORA és la seva conservació i promoció. Quant als seus trets particulars, l'Ovella Aranesa es caracteritza per ser de gran, de proporcions allargades i, a més, ambdós sexes tenen banyes. Donat que els ramaders d’ACORA volen recuperar les varietats però antigues, pel que fa a la capa, s’admeten sis varietats de color: blanca, negra, bereta, mascarda, capirròia i oelhinera.
La diada serà organitzada per l'Associació de Criadors d’Oví de Raça Aranesa-ACORA, l'Ajuntament de Vielha i Mijaran i el Conselh Generau d’Aran, col·laborant-hi diverses entitats.

El Conselh Generau d’Aran ha reconstruït la finestra gòtica de migdia de l’església de Santa Maria d’Arties, recuperant els atributs inicials i posant en valor les peces recuperades de la mateixa, de les quals encara es conserven algunes policromies.
A tal efecte es defineix una forma de com podien anar les peces inicialment, mimetitzant les formes de la finestra de Sant Andreu de Salardú i fent coincidir amb les restes trobades de la d’Arties, aproximant així el dimensionat escaient.
Es van recuperar les pedres mal col·locades a la actualitat per tal de netejar-les i per a posterior col·locació. També es va recuperar marbre d’Arties, de demolicions d’edificacions construïdes amb el marbre de la cantera que hi havia darrera dels Banys d’Arties, i en el seu defecte pedra de marbre similar la qual va tenir el vistiplau de la direcció facultativa i del departament de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran.
“L’església de Santa Maria d’Arties ha estat declarada com a Bé d’Interès Nacional i el Conselh Generau d’Aran, com a responsable de la seva conservació, va decidir reconstruir la seva finestra gòtica per augmentar la seva presència i singularitat” ha manifestat Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran.

El diputat de CiU per l’Aran, Àlex Moga, ha instat a la Generalitat de Catalunya a començar la tramitació de la nova Llei d’Aran, en el marc del 700 aniversari del seu reconeixement nacional. Moga ha recordat que “l’actual Llei d’Aran va crear un govern amb capacitat de gestionar la cultura, joventut, serveis socials, turisme, els nostres boscos... I també ens ha permès potenciar la nostra llengua, fomentar-la i introduir-la a les escoles”. I l’Estatut del 2006 consagra la realitat d’Aran a l’article número 11.
Per continuar amb aquest reconeixement dins de Catalunya i fora, el diputat de CiU ha demanat a la vicepresidenta del Govern reprendre la voluntat de l’anterior legislatura de constituir la ponència per donar resposta “als anhels del poble d’Aran que ambiciona més quota de govern, més capacitat jurídica i un nou sistema de finançament”. Àlex Moga ha agraït que per l’Aran, “Catalunya ha estat un exemple de reconeixement nacional; ha estat un binomi d’exemple internacional”. Per aquest motiu, “ara toca reconèixer els 700 anys d’Aran, un poble reconegut pel Parlament de Catalunya”.
Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern i consellera de governació, Joana Ortega, s’ha compromès a començar la tramitació de la nova Llei d’Aran aquesta legislatura per continuar amb el seu reconeixement de realitat. I ha assegurat que el Govern de la Generalitat defensarà la identitat nacional d’Aran i la llengua aranesa front la intransigència del govern espanyol.

La Diputació de Lleida va publicar el passat dia 29 d’abril al BOP de Lleida l’anunci pel qual es posa en cobrament el rebut en voluntària de la taxa d’escombraries dels municipis de la Val d’Aran per al 2013, durant el període comprès entre el 3 de maig i el 5 de juliol.
Aquest període de cobrament en via voluntària suposa un canvi respecte dels anys anteriors en els que els cobraments es duien a terme entre el 15 de juliol i el 15 de setembre.
El fet que per aquest exercici 2013 s’hagi delegat per part del Conselh Generau d’Aran el cobrament en via voluntària d’aquesta taxa a l’Organisme Autònom de Recaptació de la Diputació de Lleida, ha suposat que també s’adoptin els períodes cobrament que l’organisme té establerts.
La Diputació de Lleida ja tenia delegada la recaptació en via executiva des de l’any 2010 i aquesta delegació de la taxa en via voluntària ha de servir per optimitzar la seva gestió i el seu cobrament.
Amb aquesta delegació, el Conselh Generau d’Aran “vol aconseguir una millor gestió dels recursos públics i centralitzar en un organisme la cobrança de tots els impostos i tributs a l’Aran” en paraules de Luís Carlos Medina, conseller d'Administració Pública, Finances i Coneixement.

Vielha ha celebrat una jornada sobre la reforma de l’administració local i la seva afectació a l’Aran, la qual ha estat inaugurada pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l'alcalde de Vielha e  Mijaran, Àlex Moga. Aquesta jornada, organitzada per l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, s'adreça als càrrecs electes de les administracions araneses, per tractar els afers més importants de l’esmentada reforma.

En el trascurs de la jornada també s'ha aprovat la creació de l’ “Associacion deth municipalisme per Aran”, una entitat plural que aplega les administracions locals de la Val d’Aran amb independència de la composició politica i que orienta la seva estructura i la seva acció d’acòrd amb el pluralisme.

Els objectius i les finalitats d’aquesta associació són: esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives, experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a una millor gestió municipal. Així mateix, es fomentaran i defensaran els drets nacionals de l’Aran, es promourà el finançament dels propis municipis i es buscaran sinergies institucionals i/o en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

 

 

 

 

El director general d’Administració Local de la Generalitat, Jordi Souto i l’alcalde de Vielha e Mijaran, Alex Moga, han inaugurat aquest matí la primera fase de les obres de millora de l’entrada de Vielha. L’acte també ha comptat amb la presència del Sr. Albert Allins, Delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu e Aran.

El pressupost d’aquesta primera fase ha estat de 157.000 euros, 109.000 dels quals els ha subvencionat la Generalitat de Catalunya a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i els altres 48.000 són inversió municipal.

El vicesíndic primer del Conselh Generau d’Aran, Luis Carlos Medina i el Cap de Cultura i Patrimoni, Jèp de Montoya, acompanyats del director de l’IES d’Aran, Manel Serrabona han passat per les diferents classes de l’Institut per lliurar als alumnes un facsímil del document de la Querimònia i un opuscle explicatiu del seu contingut i de la seva importància dins del marc històric en el qual es va lliurar.
Aquest regal del Conselh Generau als alumnes de l’ESO, dels Cicles Formatius, del PQPI i del Batxillerat, juntament amb una sèrie d’explicacions històriques són un símbol representatiu del 700 Aniversari del lliurament dels furs i privilegis de la Querimònia pel rei Jaime II d’Aragó al poble Aranès, l’any 1313.
Juntament amb les conferències i tallers impartits pels professors de l’Institut d’Aran, dels tècnics del Conselh Generau d’Aran, del Museu del la Val d’Aran i de l’Arxiu General d’Aran són el passatge del testimoni de la història i la identitat del nostre País als homes i dones del demà.

L’expressió “lies e patzeries” està formada per dues paraules occitanes. La primera “Ligas” significa acord que uneix les valls que signen l’acord i “Patzerias” conté la idea de pau entre valls. Són acords destinats a reglamentar el dret de pastura, de transit des ramats, de mercaderies, etc i també de preservar la pau entre elles.
El 22 d’abril de 1513 es firma aquest tractat en el Pla d’Arrem, entre Sant Beat i Aran, amb l’impuls de la monarquia francesa i l’espanyola. El rei espanyol que permet aquest tractat és Ferran II, el Catòlic. El rei francès és Lluís XII, conegut coma Lluís de Orleans. Per part der Estat francès hi participen la Val de Loron, Larbost, Varossa, Oueil, Banhères, Aura, Neste, Frontinhes, castellania de Sant Beat, baronia e senyoriu d’Aspet, castellania de Castilhonés, vescomtat de Coserans, ciutat de Sant Lizèr i senescalia de Tolosa. Per part de l’Estat espanyol signen el marquesat del Pallars, vescomtat de Vilamur, Val d’Aran, comtat de Ribagorça, Val de Benasc, Val de Gistain, Barravès, baronia d’Erill, abadia de Labaix, baronia de Bielsa, baronia d’Orcau, vila de Tremp e Conca d’Orcau.
En el tractat totes aquestes valls es comprometen a tenir pau, a no tallar les relacions comercials i a prendre mesures comuns en cas de guerra entre França i Espanya.
“És un gran dia i sobretot és un dia de reconeixement als nostres avantpassats, per que ells van saber, en tot moment, el que calia fer per a construir lo que millor convenia. D’aquella forma de fer, ara fa 500 anys, van deixar testimoni signant aquest Tractat de Lies e Patzeries que els simplificava la vida, els feia més lliures i que ficava de manifest una consciència i una voluntat de ser sobirans del seu destí” va subratllar Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, durant la celebració de l’acte commemoratiu que es va celebrar el passat dissabte, a Fos (França).   
Dins del fons del Conselh Generau dera Val d’Aran es conserven els documents següents: la còpia del tractat de lies e patzeries de 1513 en català, possiblement datat entre 1664-1665 i que també conté les ratificacions dels reis espanyols i francesos; la còpia del tractat en francès, datat a Sant Beat el 28 de juliol de 1643 i la còpia en gascó, sense data, possiblement de 1654.
Aquests tres documents, ja es poden consultar en línia a través de l’opció “Arxius en línia: Cercador de fons i documents” .

El grup de la Gent Gran de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, amb seu a la Val d’Aran, ha rebut i acollit una representació de la Universitat Sènior de la Coruña i d'altres membres de la mateixa Universitat Ramon Llull, amb seu a Barcelona. Acompanyats pel seu director, Xavier Lorente, se'ls ha explicat les singularitats lingüístiques, artístiques, folklòriques, turístiques, gastronòmiques i històriques de la Val d'Aran. Carol Desel, directora del Museu de la Val d’Aran, els ha fet una visita guiada pel museu donant a conèixer les peculiaritats del país.
També Luís Carlos Medina, vice síndic primer, i Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d'Aran, els han rebut a la seu del Conselh, donant la benvinguda i ampliant els coneixements sobre el fet diferencial aranès i la seva història i transcendència de la mateixa des de l'Edat Mitjana fins als moments actuals.
La directora de la Universitat de la Coruña, Pilar García i el responsable de Projectes Europeus, Francisco Ascón, han entregat al vice síndic primer, Luís Carlos Medina, la medalla de la Universitat de la Coruña.
Posteriorment, han visitat el poble d’Unha, on se'ls ha ensenyat i explicat amb detalls el Museu de la Neu per part d'Olga Besolí, i l'arquitectura romànica de l’església i la pintura romànica, gòtica i renaixentista del seu interior per la tècnica i especialista en patrimoni, Elisa Ros.
Per part de l'Entitat Local Descentralitzada d’Unha, se'ls ha ofert un aperitiu.

La Val d'Aran ha inaugurat aquest divendres el parc de fauna salvatge Aran Park. Es tracta d'una instal·lació amb 7,5 hectàrees de recorregut dividida en diferents tancats en els que es poden observar animals en semillibertat com l'ós, dos espècies de llops, el mufló, el cérvol, la marmota o el gall fer. Pendent d'arribar hi ha els linx i les llúdrigues. Cada apartat està perfectament senyalitzat amb informació de l'animal. Per complementar la informació Aran Park compta amb un centre d'interpretació de la fauna salvatge. Antoni Trasobares, director general de Medi Natural i Biodiversitat, ha dit que aquest centre té una vessant pedagògica i científica però també una de turística.

El parc se situa a la Val d’Aran, a la zona d'Eth Portilhon del terme municipal de Bossòst. El centre de recepció d’Aran Park i totes les infraestructures annexes s’ubiquen a l’edifici restaurat de l’antiga caserna militar d'Eth Portilhon, amb accés directe des de la carretera asfaltada de Bossòst a França.

Els propietaris del parc esperen que les instal·lacions dinamitzin el turisme de la zona que actualment es troba molt concentrat en els mesos d'hivern i obriran set mesos a l'any ampliant així l'oferta turística de la Vall d'Aran.

Pàgina 9 de 9