El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va plantejar el passat 26 de novembre a la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, el reconeixement de la realitat i singularitat de la Val d’Aran dins de Catalunya i Espanya davant d’una possible revisió de la Constitució Espanyola.

El síndic d’Aran va manifestar que és el gran moment de la Val d’Aran per buscar l’aliança del Govern que permeti fer les propostes de reconeixement de la singularitat de la vall, ja que hi ha prou fonament de dret per aquest reconeixement per part de l’Estatut de Catalunya i de la mateixa Llei d’Aran, va assegurar el Conselh Generau d’Aran en un comunicat.

Per la seva part, Cunillera va dir que li satisfà que Barrera reconegui la vigència de la Constitució i demani que es potenciï “per fer-la millor”.

En el transcurs de la trobada, Barrera va informar a la delegada del Govern a Catalunya sobre les al·legacions presentades a l’alternativa del Ministeri de Foment per la reforma de la carretera N-230, des de la boca nord del Túnel de Vielha fins a la frontera amb França. Amb tot, Cunillera va reconèixer que si es prorroguen els pressupostos de l’Estat “serà més difícil” invertir en infraestructures com la carretera N-230 a Lleida.

 

La Diputació de Lleida va acollir dimecres la roda de premsa de presentació del Projecte d’esquí femení CEVA, impulsat pel Club d’Esquí Val d’Aran (CEVA), Rodi Motor Services i amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La iniciativa la va apadrinar el pilot cerverí Àlex Márquez, que va reconéixer la importància del suport institucional en els inicis de les carreres esportives, que en el seu cas fou a través de la marca Ara Lleida.

L’objectiu del CEVA és crear un equip professional d’esquí femení que pugui competir en els propers Jocs Olímpics Beijing 2022, a la Xina. En el primer any, 2019, arrancarà amb una esquiadora, Anna Esteve, que s’ha mostrat molt il·lusionada pel projecte i pel suport rebut.

La roda de premsa va comptar també amb la participació del vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre; d’Àlex Francès, director de Màrqueting de RODI, i Javier Montes, director tècnic del club CEVA.

Latorre va posar l’accent en què l’aposta de la Diputació de Lleida per l’esport i, en concret, per l’esquí és des de sempre “compromesa”, i es va congratular que hi hagi experiències de col·laboració pública en iniciatives privades com aquesta. També dona suport al projecte l’empresa Rodi. El seu director de màrqueting, Àlex Francés, va explicar que s’impliquen en el projecte “per potenciar l’esport femení i també per projectar Lleida” a través d’aquesta disciplina. 

Segons el director del club CEVA, Javier Montes, tot i que el projecte es troba en una fase inicial, ja es treballa des de fa temps per dotar l’equip d’estructura professional per tal de convertir-lo en el primer equip privat d’aquest nivell, amb la incorporació de dues esquiadores més.

Aquesta fórmula de preparació en clubs privats i competició nacional sota les directrius de les respectives federacions no és nova, i la mateixa esquiadora Anna Esteve va posar l’exemple de països europeus on existeix aquesta modalitat. 

El Club Esquí Val d’Aran té una llarga trajectòria esportiva. Al llarg de la seva història, ha aconseguit 12 campionats de Lliga Catalana i més de 60 medalles en els Campionats d'Espanya.

Aquest projecte també compta amb el suport de col·laboradors com Michelin, AD Parts, Head, Prefabricats Pujol, Sánchez Pamplona, Rètols Estel, Ilerda Serveis, Autansa 3000, Thai Viatges i Urquía&Bas.

Els pastors que treballen en el marc del projecte PirosLife, de consolidació de l’os bru al Pirineu, han finalitzat la baixada dels ramats d’ovelles que han estat protegits en agrupaments vigilats durant els últims cinc mesos. En total, enguany s’han organitzat 6 agrupaments de ramats protegits, amb prop de 5.600 ovelles i cabres de 36 propietaris i ramaders diferents, que voluntàriament s’han volgut acollir a aquesta mesura preventiva gratuïta que ofereix la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran. Per la seva part, l’os ha depredat només 8 ovelles i 1 cabra, un 0,16% del total dels caps de bestiar. Algunes han mort ofegades a dins del tancat després d’un intent d’atac d’os, altres per quedar fora del tancat a la nit, etc. Per contra, s’han produït 50 atacs sobre ovelles/cabres de ramats sense protegir amb 86 caps morts. Pel que fa a les explotacions apícoles, s’han produït 4 atacs amb 8 arnes no protegides, i 12 atacs sobre 51 arnes sobre explotacions protegides.

Aquesta és una de les mesures preventives posades en marxa, dins del projecte, que s’ha demostrat més efectiva per minimitzar baixes als ramats d’oví durant els mesos d’estiu, quan pasturen en la zona de presència permanent d’ossos a cotes altes. 

L’agrupament de ramat protegit és una eina eficaç, en tant que garanteix una vigilància contínua del bestiar les 24 hores. La protecció durant la nit es fa amb l’ajuda de gossos de protecció, i mitjançant el tancament del ramat en recintes delimitats amb tanques protectores. Alguns d’aquests pastors provenen de l’escola de pastors de Catalunya, amb qui l’administració manté un conveni per a facilitar les pràctiques dels estudiants i donar suport a aquesta professió. 

El nombre de pèrdues en ramats protegits mitjançant aquests agrupaments vigilats són significativament més baixes que en la resta de ramats. Concretament, el 2018 el 88% de les morts de bestiar per atacs d’os s’ha produït en ramats de propietaris que han rebutjat acollir-se a aquesta mesura gratuïta.

El gruix de les partides econòmiques del projecte PirosLife s’han destinat fins ara a la prevenció de danys a la ramaderia. Concretament, el 35% dels 1,7 milions invertits fins ara. Dels 2,5 milions totals amb què compta aquest projecte europeu, Europa aporta el 75% dels fons, i els socis el 25% restant (Departament de Territori i Sostenibilitat, Conselh Generau d’Aran, Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida).

 

En concret, la Generalitat ha destinat prop de 200.000 euros aquest 2018 en la contractació de pastors i vaquers, la millora d’instal·lacions per a pastors, i l’adquisició de material per a cabanes i barracons, entre altres. Així, a banda de contractar el servei de pastor, l’administració també proporciona equipaments, material i recursos durant els mesos que pugen a muntanya, com ara cabanes, mòduls per dormir, i estris necessaris per al desenvolupament de la vida diària. També facilita el desplaçament de material i personal per a la recerca de ramat perdut.

A més, la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran compensen les pèrdues dels ramaders per atac d’os, tant dels que s’acullen a les mesures de vigilància com dels que no. Precisament, el 2017 les indemnitzacions a ramaders per danys de l’os van representar 33.000 euros, i 10.000 euros el 2016. Les quanties venen fixades en cada cas per Decret, i es liquiden en un termini d’entre 4-5 mesos. En paral·lel, el bestiar d’oví agrupat, disposa, a més, d’una assegurança gratuïta per a accidents i altres danys que pugui patir el bestiar mentre sigui a muntanya.

 

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, i el síndic d’Aran, Carlos Barrera, van visitar l’heliport de Vielha on el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través d’Aeroports de Catalunya, i el Conselh Generau d’Aran han finalitzat les obres d’adequació perquè aquesta instal·lació pugui operar les 24 hores. Gràcies a l’acord entre les dues institucions, s’ha millorat i ampliat l’heliport amb l’objectiu de convertir-lo en una infraestructura de referència. En aquest sentit, Gavín va remarcar que els treballs que s’hi han dut a terme representen “un salt qualitatiu”molt important per a la instal·lació, atès que han permès convertir-lo “en un dels heliports més ben equipats tecnològicament” de la xarxa.

L’heliport de Vielha acollia fins ara operacions del Servei d’Emergències Mèdiques, rescats de muntanya,  avituallament  i trasllat de residus de refugis de muntanya, així com treballs aeris en alta muntanya i vols turístics d’heliesquí des de la sortida del sol fins a l’ocàs. Amb les noves actuacions realitzades s’ha millorat la seva capacitat per a donar continuïtat a aquestes operacions i acollir-ne de noves en horari nocturn. A partir d’ara, els operadors interessats hauran d’adaptar la seva documentació per tal de poder incloure operacions de nit.

La Generalitat ha invertit 52.500 euros en la realització de les següents actuacions: substitució i calibració de balises; abalisament i eliminació d’obstacles, com per exemple la tanca perimetral; eliminació de la senyalització horitzontal que podia suposar confusió a l’heliport; i delimitació de la zona aeronàutica. De la seva banda, el Conselh Generau ha adquirit els terrenys per  un nou hangar amb funcions multioperatives que permetrà millorar les condicions d’operadors públics o privats.

 

Arribada de nous turistes a la Val d’Aran

Durant la visita, Gavín i Barrera van valorar la importància que té per al territori que el touroperador suec Quality Travel, que opera per segon any a l’aeroport de Lleida-Alguaire, ofereixi per a aquesta temporada d’hivern paquets turístics a la Val d’Aran. La previsió és que operi durant vuit setmanes (del 3 de febrer al 24 de març), amb dos vols els diumenges previstos a les 13 hores. Els turistes que arribaran a la Val d’Aran provindran de set ciutats: Estocolm, Malmö, Kalmar, Göteborg, Linköping, Vaxjo i Jönköping.

Gavín va detallar que els turistes que arribaran a la Val són clients amants de l’esquí que aprecien una destinació de qualitat tant a nivell de pistes com hoteler. Aquesta temporada estan oferint 1.000 nits, el que equival a 200 paquets d’una setmana.

Tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat, Agents Rurals i tècnics de Miei Ambient del Conselh Generau d’Aran han participat en un operatiu especial de captura de l’os Goiat per tal d’agafar-li mostres i canviar-li el collar de seguiment GPS, ja que la bateria de l’anterior estava a punt d’esgotar-se. 

Des del Conselh Generau d’Aran es valora molt positivament aquesta actuació que permetrà mantenir localitzat l’os Goiat, l’exemplar reintroduït en el marc del Programa PyrosLife, i tenir coneixement dels seus moviments a temps real per tal de recopilar la informació necessària per completar el protocol de la seva extracció.  

La intervenció, que va tenir lloc a la zona de Naut Aran, es va dur a terme amb el suport de la unitat aèria dels Agents Rurals. Mitjançant un helicòpter es va poder efectuar el seguiment visual de l’animal, la maniobra d’aproximació així com el tret amb el rifle anestètic per tal d’adormir-lo. Seguidament els tècnics van treure-li mostres i van canviar-li el collar.

La captura de l’os Goiat es va aconseguir en el segon intent, el dia 12 es va intentar sense èxit. Aquesta va ser la primera vegada als Pirineus que es realitzava una capturar d’os per mitjans aeris.

Es preveu que en les properes setmanes coincidint amb la baixada de les temperatures, els ossos comencin el període d’hivernació. En paral·lel, el Ministeri, amb la participació de les comunitats autònomes, està tramitant un protocol d’intervenció i gestió d’ossos problemàtics als Pirineus. Es tracta d’un document tècnic i de consens que ha de guiar la presa de decisions en aquest àmbit.

Cal destacar que mentre Goiat ha estat a França s’han comptabilitzat 37 atacs a ovelles, a un cavall i cinc danys a arnes d’abelles. 

Un total de 8 esportistes aranesos de l'Associació de Discapacitats d'Aran (ADDA) participen aquests dies als Jocs Specials Olympics de La Seu d'Urgell i Andorra. Ho fan en la modalitat d'atletisme. 

Des de l'any 2007 que ADDA forma part de la Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL) i tots els usuaris d'ADDA estan federats. ACELL és una entitat sense ànim de lucre que té com a principal objectiu millorar la qualitat de vida del col·lectiu i fomentar la seva inclusió a través de l'esport i el lleure. 

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, s’ha reunit aquest divendres amb el Síndic de la Val d’Aran, Carlos Barrera, i amb representants dels ajuntaments i EMD de la Val d’Aran a la seu del Conselh Generau d’Aran, per tal de posar en comú projectes i actuacions que es porten a terme actualment en el marc del conveni de col·laboració que se signa entre ambdues institucions des de l’any 2011 i que, entre altres, facilita actuacions com la millora de l’hospital Espitau Val d’Aran.

A nivell de comunicacions viàries, Reñé ha anunciat la voluntat d’iniciar l’any 2019 la segona fase de les obres de millora de la carretera de Vilamòs per un pressupost que s’estima superior a 1,8 M€.

El president també s’ha referit a les actuacions en matèria de connectivitat digital, posant èmfasi en l’acord amb la conselleria de Polítiques Digitals per estendre la fibra òptica a les comarques de Lleida, al Pirineu i l’Aran.

Per la seva banda, el Síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha posat en valor la recíproca col·laboració institucional que mantenen ambdues institucions i, entre altres exemples, ha citat el cofinançament del projecte FEDER de millora d’accessos en entorns naturals, que millora espais afectats per les riuades del 2013.

En la seva visita a la Val d’Aran, Reñé ha inaugurat aquest vespre l’exposició itinerant Perseguits i salvats. No volien que existíssim, que es podrà veure fins al novembre a l’església de Santa Maria de Mijaran de Vielha. L’acte ha comptat amb la presència de la vicepresidenta segona de la Diputació, Rosa Pujol, i de diferents consellers d’Aran i ha inclòs una visita guiada a l’exposició a càrrec de l’historiador Josep Calvet, comissari de l’exposició.

Així mateix, el president de la Diputació de Lleida inaugurarà aquest dissabte la passarel·la per a vianants sobre el riu Garona a Les, juntament amb l’alcalde de Les, Emili Medan. El president Reñé anirà acompanyat de la vicepresidenta Rosa Pujol.

Aquesta passarel·la forma part dels treballs de reconstrucció del tauler sinistrat per l’avinguda extraordinària del riu Garona del 18 de juny de 2013. Aquests treballs han estat parcialment subvencionats per la Diputació de Lleida.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va reunir el passat de setmana a la seu del Conselh Generau d’Aran amb el síndic d’Aran, Carlos Barrera, per analitzar temes d’interès comú, principalment: biodiversitat, urbanisme, infraestructures o habitatge. Durant la trobada, es va tractar sobre l’expedient d’extracció del medi de l’os Goiat com a conseqüència del seu comportament anòmal.

En aquest sentit, Calvet va exposar que s’està treballant en el procediment jurídic i tècnic que permeti aquesta extracció, en què estan implicades diverses administracions,  i va reiterar la voluntat de la Generalitat “de seguir treballant en la preservació de la biodiversitat, fent-la compatible amb activitat humana, tant amb la ramaderia extensiva com el turisme”.

El conseller va posar de relleu que el programa de reintroducció de l’os al Pirineu inclou mesures preventives i reactives. Les mesures preventives, com “l’agrupació de ramats de bestiar petit”, va explicar, “funciona perfectament” i, si es detecta un atac, s’indemnitza els ramaders. “Tot el que sigui avançar en aquests procediments, que hem de parlar amb el territori i amb el sector de la ramaderia”, permetran aconseguir una “millor convivència”.

D’altra banda, Calvet va exposar que en els pròxims mesos, la Generalitat treballarà en un estudi per delimitar el territori – os “en funció del nombre d’exemplars, els usos del sòl, el nombre d’hectàrees i l’extensió i tipologia de l’activitat humana”.

 

Ampliació de l’heliport i promoció de l’habitatge de lloguer

Com fomentar el parc públic d’habitatges de lloguer per facilitar l’accés a l’habitatge fou un altre dels temes que van tractar Calvet i Barrera durant la reunió. Així, el conseller de Territori i Sostenibilitat va explicar que es desenvoluparan tres línies d’actuació; aplicar mesures de caràcter urbanístic “per saber de quins solars podem disposar”; fer un estudi de mercat per als treballs previs de les promocions; i elaborar “una radiografia del mercat secundari”, d’aquells habitatges construïts que es podrien destinar a lloguer social.

En paral·lel, va posar de relleu Calvet, el Conselh Generau d’Aran exercirà a partir de gener de 2019, plenes competències per emetre informes sectorials en els expedients urbanístics, “molt important perquè apropa el Conselh, primera administració a la Val d’Aran, a la realitat dels expedients urbanístics”.

Finalment, el conseller va anunciar que les obres d’ampliació i millora de l’heliport de Vielha, que han de permetre fer-lo operatiu les 24 hores del dia, començaran en les properes setmanes. Aquesta actuació “molt volguda i reclamada” pel territori “serà molt útil” a la població, ha  remarcat Calvet, en especial pel que fa a emergències i trasllats sanitaris.

 

Unió de Pagesos convoca una manifestació el pròxim divendres 31 d’agost a Vielha per denunciar els greus danys de la fauna protegida, especialment ossos, voltors i llops, a la ramaderia i agricultura de muntanya, que van en augment, i per exigir a l’Administració mesures urgents i efectives que comportin un canvi en la política de gestió d’aquesta fauna per fer compatible l’activitat productiva amb la protecció de la biodiversitat.

La manifestació, en la qual també hi participaran tractors, portarà el lema Eth territòri de montanha, en luta. Os, arrian, cabiròu, sanglièr... Non mès damatges de fauna! El territori de muntanya, en lluita. Os, voltor, cabirol, senglar... Prou danys de fauna! Sortirà a les 12 del migdia des de l’avinguda deth Solan (davant la gasolinera Petrocat) de Vielha i es dirigirà per la C-28 en direcció al centre de la població fins a la rotonda amb la N-230. Seguirà per l’avinguda Garona i carrer Reiau fins al passeig de la Llibertat, on es faran els parlaments finals.

A més dels ramaders de muntanya de les comarques catalanes, hi assistiran associacions de ramaders dels Pirineus de la resta de l’Estat i membres de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni d’Arieja-Pirineus de França, entitat que denuncia des de fa anys els danys de l’os en aquesta zona.

Amb l’objectiu de valorar les futures accions i per prendre les mesures necessàries per disminuir els danys de la fauna protegida contra la ramaderia i l’agricultura a les comarques de muntanya, el sindicat també ha organitzat aquest mes una campanya de xerrades informatives a Vielha (Val d’Aran), la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Vilaller (Alta Ribagorça) i Llavorsí (Pallars Sobirà). Aquesta última tindrà lloc el dimarts 28 d’agost.

Unió de Pagesos denuncia que les poblacions de fauna salvatge, especialment de l’os i els voltors, no han parat de créixer en els últims anys, així com els atacs al bestiar, que han perjudicat directament els ramats, provocant danys directes, i altres d’indirectes, com l’abandó de pastures i d’increment de despeses per part dels ramaders en haver de prendre mesures extraordinàries. 

A més, en els últims mesos s’han intensificant els casos de transmissió de malalties de la fauna salvatge, protegida o no, al bestiar d’algunes explotacions, que cal recordar que està obligat a passar tots els controls sanitaris. En les xerrades d’aquest mes, el sindicat també ha abordat els problemes derivats de la transmissió de malalties d’aquest fauna als ramats, com la tuberculosi.

Per a Unió de Pagesos, és imprescindible que els ramaders amb animals afectats per danys de la fauna protegida denunciïn com més aviat millor els atacs per tenir opcions que aquests siguin compensats, però principalment per donar a conèixer la situació real del problema, ja que molts atacs no es denuncien. El 2017 només es van denunciar 89 casos d’atacs d’aquestes espècies, dels quals l’Administració en va considerar positius 55 i els va compensar amb uns 23.000 euros, mentre que des del gener d’aquest any fins ara les denúncies ja han estat 69, 18 de les quals per afectació de voltors, 49 per os i 2 per llop.

Unió de Pagesos recorda la importància del manteniment de l’agricultura i la ramaderia extensiva pel paper fonamental que tenen les pastures en la gestió de les zones de muntanya, per la qual cosa considera que és imprescindible i urgent un replantejament en la gestió de la fauna salvatge, tant en aquestes comarques com a la resta del territori.

 

Un jove francès de 22 anys va topar dimarts al matí amb una ossa i els seus tres cadells a Montgarri (Naut Aran) mentre feia una ruta amb un grup de tres excursionistes més prop del Tuc de Barlongueta. Després d’estar cara a cara a menys de 10 metres de l’ossa, el jove va fugir.

El Conselh Generau d’Aran va emetre un comunitat en el que el jove explicava que l’ossa havia mantingut una actitud defensiva i tot i que no va mostrar agressivitat ni va atacar al noi, es va mantenir ferma davant els gestos i els crits d’aquest fins que les seves cries es van allunyar. Seguidament el noi va escapar de l’indret corrent muntanya amunt. Els seus companys, entre ells el pare i un germà, no el van poder localitzar i van trucar al 112. Quan el noi va tenir cobertura, va enviar la seva localització i va estar rescatat ràpidament. En el dispositiu van participar-hi els Pompièrs d’Aran, la Unitat Aèria dels Agents Rurals, els Agents de Miei Ambient del Conselh Generau d’Aran i els Mossos d’Esquadra.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va explicar que “l’excursionista s’ha espantat en interpretar que l’ossa, que anava acompanyada de tres cadells, havia agafat la mateixa direcció de fugida que el germà i que els volia atacar”.

Els Agents de Miei Ambient van rastrejar la zona amb gossos ensinistrats i van poder localitzar pèls de l’ossa, que serviran per a la seva identificació genètica. També van recuperar les fotos de les càmeres de fototrampeig properes a la zona en les quals s’hi observa una ossa adulta que tot apunta que correspon a l’animal que ha causat l’incident.

Des del Conselh Generau d’Aran recorden que davant un os cal fer-se sentir de lluny i si l’encontre és a curta distància i l’os ja ens ha detectat, allunyar-se lentament del lloc parlant en veu alta, sempre de manera que l’os vegi clarament que no hi ha cap amenaça cap a ell o les seves cries. No s’han de fer gestos agressius ni cridar, atès que això podria interpretar-se com un perill per part de l’animal.

 

Pàgina 2 de 11