La Comissió d’Ensenyament del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts la Proposta de Resolució del PSC per tal que el Govern finalitzi les obres pendents a l’Institut d’Aran. Així, el diputat del PSC per Lleida, Pirineu i Aran, Òscar Ordeig, ha afirmat que “si no es dóna més incompliments, per fi acabarem amb un greuge que porta perjudicant els i les alumnes de l’Institut d’Aran des de fa set anys”. 

I és que, tal i com recull la Proposta Socialista, “va ser al 2009 quan el Govern, llavors presidit per José Montilla, va impulsar les dues primeres fases de reforma i rehabilitació de l’edifici, molt deteriorat pel pas dels anys, i es va dur a terme la construcció i millora de l’interior que va finalitzar al 2010”. Ordeig ha recordat que “després, el Govern actual ha deixat en l’oblit la tercera fase de millora que passava per eliminar els antics barracons instal·lats al pati de l’Institut i s’hi disposés un espai cobert per a activitats esportives i d’altres tipus”. Per això, ha dit, “ara demanem que es replantegi aquesta tercera fase de l'Institut de Vielha complint amb els requisits urbanístics, d'acord amb les administracions competents, el centre educatiu i el mateix departament”.

En aquesta línia, el diputat socialista ha afirmat que “no ens podem permetre seguir sumant deutes amb els centres educatius de Lleida, Pirineu i Aran, on lamentablement patim els rècords en negatiu: el territori amb més retallades, menys inversió, més escoles i instituts amb barracons i més centres amb fibrociment”. 
Per la seva banda, la Secretària d’Organització d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, ha apuntat que “valorem positivament, però amb cautela, l’aprovació d’aquesta Proposta per a l’Institut d’Aran; estarem molt pendents del seu compliment i que no es quedi només en una promesa més al servei d’un Govern que incompleix sistemàticament amb el territori”. Vergés ha recordat que “el centre del que és objecte la proposta acull el total de joves que cursen estudis de secundària de tota la Vall, per tant no és de rebut que portem ja set anys sense uns equipaments dignes per poder-hi fer activitats necessàries per al seu correcte desenvolupament, com és el cobriment d’aquest espai exterior”. 

Finalment, Maria Vergés ha recordat que “des d’Unitat d’Aran ja vam instar el Govern des del Conselh Generau i des de l’Ajuntament, ara la necessitat de millora de l’Institut d’Aran ha estat aprovada a la màxima institució amb la que comptem, al Parlament, per tant, esperem que les obres s’executin immediatament”.

 

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l'autor fotogràfic, Kim Castells, han signat un contracte de cessió documental de més de 800 fotografies de la Val d’Aran. 

La documentació forma part del patrimoni documental aranès, en concret documentació fotogràfica de la que és autor. L'acte ha comptat també amb la presència de Jèp de Montoya; de la directora de l'Arxiu General d’Aran, Maria Pau Gómez; de la tècnic de patrimoni del Conselh Generau d'Aran, Elisa Ros,  i de la dona de Kim Castells.

Kim Castells s’inicia com autor fotogràfic l’any 1978 i publica el seu primer llibre el 1981. Des d’aleshores i fins a l'any 2012, amb aquest títol, ja són 90 els llibres publicats. En col·laboració amb autors literaris com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Joan Brossa, Lluís Racionero, Màrius Carol, Lluís Permanyer, Carme Riera, Baltasar Porcel, Miquel de Palol, Ana Puértolas, Xavier Benguerel, Lluís Carandell, José Antonio Labordeta, Mariano Gomá, Jèp de Montoya, Miquel Desclot, Salvat-Papasseit, Joan Bellmunt, Carlos Duarte, Raimon Panikkar i amb textos de Gonzalo de Berceo, Kim Castells ha contribuït a establir un llenguatge màgic i de gran bellesa, el del mot i la imatge. Ja fa temps que va fer realitat aquell vell lema de “escriure amb llum” que és el significat etimològic del terme fotografiar. L'obra editada així ho demostra.     

Kim Castells ha manifestat la seva voluntat de dipositar els anomenats objectes en el Conselh Generau d’Aran, creant el fons documental 'Kim Castells Benosa'. El fons serà dipositat a l'Arxiu General d’Aran, que es compromet a lliurar a Kim Castells una còpia de l'inventari detallat del fons que és objecte del present dipòsit, una vegada sigui classificat i ordenat convenientment.

El Conselh Generau d’Aran podrà utilitzar les fotografies per les seves publicacions, exposicions i activitats pròpies del Conselh en qualsevol format i medi, amb la seva autoria, sense cap cost en concepte de drets d’autor.

Els tres cadells d’ós nascuts l’any passat a l’Aran Park, el parc de Fauna de la Val d’Aran situat a Bossòst, han estat traslladats amb èxit al Parc Animalier des Pyrénees, a la població francesa d’Ayzac-Os, prop de Lourdes.

Els tres cadells, Inda, Misha i Trona, nascuts dels óssos Luna (8 anys) i Ben (4 anys) han hagut de ser traslladats a un altre parc ja que l’espai dels óssos d’Aran Park no podia acollir cinc exemplars.

El trasllat ha requerit anestesia i abans els cadells s’han sotmès a un examen veterinari. Degut a l’excedent d’óssos en captivitat i la dificultat per trobar parcs per ubicar-los, avui s’ha esterilitzat als óssos mascles (Ben i Indu) per tal que no puguin tenir més fills.

Recordem que el parc de Fauna de la Val d’Aran Aran Park obrirà al públic el proper dia 1 d’abril, amb horari de 9 del matí a a6 de la tarda, i de juliol a agost fins a les 7 de la t arda. Aquest any el parc estrenarà recinte amb 4 exemplars de llop europeu.

Endesa està treballant conjuntament amb la Fundación Oso Pardo (FOP) en la millora de l’entorn dels óssos al Pirineu lleidatà amb la plantació de 6.000 arbres fruiters aquest 2017 i 3.000 més l’any vinent. És una de les tasques que es desenvolupen al projecte d’Enriquiment de la biodiversitat en àrees osseres dins del programa LIFE Piroslife. També s'estan realitzat formacions als treballadors de la companyia que treballen en instal·lacions dins de l’àrea d’influència d’aquests animals. 

Des de fa anys, Endesa col·labora amb la FOP en projectes vinculats a la conservació dels óssos cantàbrics i pirenaics i, el desenvolupament rural sostenible, és per això que durant tot el 2016 i en els pròxims dos anys, es duran a terme diverses accions per tal d’afavorir la coexistència entre aquesta espècie catalogada en “perill d’extinció” i les activitats pròpies de la companyia.

El projecte, en què participa Endesa, pretén consolidar el futur dels óssos al Pirineu mitjançant la millora del seu hàbitat. 

En una primera fase, s’han seleccionat les zones d’influència per realitzar les actuacions, i s’han recol·lectat 115 quilograms de fruits per obtenir les llavors locals que permetran crear un banc de plançons suficientment important que serveixi per reforestar les zones vegetals on predominen els óssos. A més, s’han dut a terme actuacions de sensibilització i divulgació als treballadors de la companyia per tal de conscienciar de la importància del projecte i fer recomanacions davant l’observació d’exemplars als voltants de les instal·lacions. 

Actualment el projecte està en la segona fase, durant aquest any es realitzarà la plantació d’uns 6.000 arbres fruiters –cirerers i pomers silvestres, entre altres – i 3.000 més l‘any vinent, de manera que es redueixi l’actual fragmentació de l’hàbitat de l’ós bru. Experiències similars en altres indrets han demostrat que l’abundància de fruites a l’estiu millora el moviment dels individus i evita, per altra banda, l’acostament a zones on la presència humana és més habitual. 

Aquest projecte s’emmarca dins del Pla de Conservació de la Biodiversitat d’Endesa i es tracta d’una actuació tant a nivell ambiental com social enfocada a la promoció del desenvolupament rural sostenible, l’educació ambiental i la protecció de l’ós bru. Més informació a www.endesabiodiversidad.com.

 

Ós bru

L’ós bru (Ursus arctos) és el mamífer més gran dels Pirineus i es tracta d’una espècie emblemàtica que va extingir-se de Catalunya a finals dels anys 80 i principis del 90. La seva alimentació varia segons l’època de l’any i a pensar de ser carnívor, més del 75% de la seva dieta és d’origen vegetal (fruitis secs i carnosos). L’actual població d’óssos és d’origen eslovè i s’estima que hi ha uns 40 exemplars distribuïts majoritàriament a les comarques de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, encara que també estan presents al Pallars Llussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

L’entitat ecologista Depana ha iniciat una campanya a les xarxes socials per trobar nom a dos óssos que la passada primavera es van deixar veure a la Val d’Aran. Els va localitzar i monitorar l’equip de seguiment de l’ós bru la primavera del 2016. Durant el mes de juliol del mateix any es van poder recollir mostres de la mare i dels cadells amb l’objectiu d’identificar-los. Aquesta tardor ha culminat el treball genètic de laboratori. S’ha descobert que la mare és del gènere Bambou i que un dels óssos és mascle i l’altre no s’ha pogut determinar el sexe. El pare no se sap si és Pyros o Moonboot.

És la primera óssa amb dues cries del 2016 a la Val d’Aran. Els noms proposats pel cadell mascle són aranesos: Tuc és un accident geogràfic del cim; Bèroi és un paisatge bell; Hèr significa ferro, ja que la zona on els van localitzar hi ha mines antigues; i Poi és un lloc proper d’on van ser trobats. Per l’ós que no s’ha pogut determinar el sexe proposen quatre noms: Aran, lloc de naixement dels ossets; Berèt, lloc proper on van ser trobats; Liat, nom d’un altre lloc proper on van ser trobats aquest any; i Pèdescauç, que significa peu descalç, la forma de la petjada de l’ós. La campanya per l’elecció dels noms durarà fins al 20 de març.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha finalitzat la segona fase de la consolidació estructural de la volta i la coberta de l’església de Sant Joan d’Arres, a Arres. L’obra ha comptat amb una inversió de 64.663,53 euros i ha estat executada per l’empresa Transportes y Excavaciones Barba SL.

Les obres han consistit en la reparació de les patologies estructurals i les humitats del campanar, la coberta i les façanes. L’església presenta contraforts a les façanes est, nord i sud. El gruix dels murs de tancament quedaven reduïts a la meitat una vegada sobrepassaven la cota de la volta. És en aquesta zona on s’ha hagut de reforçar més l’estructura.

L’església és d’estil barroc, de finals del segle XVIII, construïda amb una sola nau amb volta de canó i una zona de presbiteri amb volta de creueria. A l’extrem nord-oest de l’església es troba un campanar adossat a la nau principal, amb accés a l’interior d’aquest per mitjà d’una porta des del segon cor. La portalada, ubicada al mur de migdia, està llaurada amb un dentell superior de marbre.

 

Finançament en dues fases

L’obra que ara culmina és la segona fase de la prevista en el conveni, signat el 9 de desembre de 2013 i modificat per una addenda de 8 de març de 2013, que per problemes pressupostaris es va subdividir en dues fases. La primera d’elles va ser executada pel Conselh Generau d’Aran l’any 2013.

Aquesta segona fase ha estat finançada per l’INCASÒL, mitjançant els fons provinents del Conveni de transferències de l’any 2015 amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el Bisbat d’Urgell, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament d’Arres. L’actuació forma part del programa “Reviure les Velles Ciutats” que té com objectiu la recuperació i rehabilitació de patrimoni històric.

Els dos óssos bruns que vivien des de fa anys tancats a Arties han estat traslladats aquest dilluns 19 de setembre a Hongria.

Els dos óssos, Mim i Aran, han sortit en un camió passades les 11 del matí, segons ha informat la Fundació per al Desenvolupament i Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), que des de fa temps reclamava el seu alliberament. Al santuari Medveotthon, els óssos passaran un mes en quarantena i després viuran en 30 hectàrees de bosc juntament amb altres óssos procedents de rescats de tot Europa.

La setmana passada va arribar a FAADA l'últim permís procedent de les autoritats hongareses, que faltava per poder posar en marxa l'enviament al santuari. El seu viatge a Hongria es pot fer gràcies a la col·laboració de diferents grups i col·lectius. La coordinació entre administracions, autoritats, el veterinari i la fundació ha estat essencial per dur a terme aquest trasllat, segons destaca FAADA.

La campanya de FAADA per treure els plantígrads d'Arties va començar fa anys, l'entitat va arribar a aconseguir 98.000 signatures a Change.org per aconseguir l'alliberament.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha manifestat que “el 1996, tot just un any després del lliurament per part de l'Estat francès dels primers exemplars d’óssos bruns als Pirineus provinents d’Eslovènia, l'únic poble del Pirineu que va acceptar la instal·lació d’un espai per acollir-los dins del programa de sensibilització impulsat per la Generalitat va ser el poble d’Arties i el municipi de Naut Aran”. Barrera ha afegit que “amb l'aplicació de l'actual norma sobre els parcs zoològics, l'Ajuntament de Naut Aran i el poble d’Arties van decidir l'any 2015 donar per finalitzada la seva implicació en aquesta sensibilització”.

Als anys vint, dos joves de Bausen, Francisco de Doceta i Teresa de Belana, es van enamorar tan tendrament que van captivar als seus veïns, que admiraven profundament l'amor que els dos nuvis es professaven. Un dia van decidir casar-se, però el rector els va exigir una gran quantitat de diners com “dispensa” pel fet d'estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les supliques dels dos enamorats. Aquests van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que Teresa va emmalaltir i va morir el 10 de maig de 1916, amb només 33 anys, i tampoc llavors el rector va accedir a donar-li santa sepultura en el cementiri del poble. Davant la desesperació d'ell i amb gran indignació, tots els veïns sense cap excepció, van cavar una altra fossa i la van enterrar amb tota dignitat en el cementiri civil on reposa, i on cada any el fill fruit de l'amor que van viure diposita flors fresques.

Enguany s'han complert 100 anys de la mort de Teresa de Belana i el seu poble, Bausen, li ha rendit un càlid homenatge. L'acte ha comptat amb la presència del sindic d’Aran, Carlos Barrera, de l'alcaldessa de Bausen, Veronica Fontan, de la conselhèra de Turisme i Desenvolupament Econòmic d'Aran, Anna Díaz, del conselhèr, Francès X. Boya, i de la conselhèra, Maria Vergés.

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar el passat divendres 17 de juny que el compromís polític sobre el desplegament de la Llei del règim especial de Aran ha de ser “ambiciós al màxim”, i va recordar que s’ha aprovat per unanimitat.

Puigdemont va fer aquestes declaracions en el marc de la Hèsta d’Aran, la Diada de la Val d’Aran, on Va asseverar que no es poden “adormir ni ser garrepes” en el seu desplegament, i va assegurar que, perquè sigui efectiu, han d’haver-hi eines efectives com els pressupostos i el sistema de finançament.

El president va constatar els problemes actuals del sistema de finançament de Catalunya, i va reiterar que no hi ha possibilitat que es resolgui fins que el Govern no disposi de les seves pròpies “eines d’Estat” per poder assumir els compromisos que té amb el conjunt del país.

“Especialment amb els col·lectius més vulnerables, els que necessiten més equilibri i cohesió territorial i els que viuen als territoris més desafavorits per raons geogràfiques i socioeconòmiques” va subratllar.

Puigdemont va dir al síndic d’Aran, Carlos Barrera, que el Govern acompanyarà el Conselh Generau d’Aran i els “esforços” que fan tots els municipis, per la qual cosa vetllaran pel desplegament efectiu de la llei.

També va animar els aranesos a protegir, defensar i estendre la seva llengua, amb l’objectiu que es dirigeixin al món des de la seva història i el seu passat “ric i profund”, així com seguir aportant la seva cultura a la civilització europea.

La Hèsta d’Aran va servir també per commemorar el 25è aniversari de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran. EL síndic d’Aran va fer un reconeixement especial a tots els aranesos i araneses, no només els polítics, que durant aquests 25 anys han treballat pels drets històrics i per avançar en la defensa de la identitat i singularitat de la cultura i de la llengua de la Val d’Aran. A l’acte també hi van assistir la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs; l’alcalde de Vielha e Mijaran, Antonio Serrano; l’arquebisbe d’Urgell (Lleida), Joan Enric Vives, i la delegada territorial de l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós.

L’acte va començar amb la desfilada dels “pendons” duts pels representants de cada “terçon” fins al santuari de Nostra Senyora de Mijaran, on va tenir lloc una missa celebrada per l’aquebisbe Joan Enric Vives. Al finalitzar, es va celebrar l’acte institucional de la festa a les ruïnes del santuari, on es va hissar la bandera aranesa amb l’himne d’Aran. Els actes commemoratius del 25 aniversari de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran a la Hèsta d’Aran van acabar amb els tradicionals balls aranesos.

El Parlament de Catalunya ha commemorat aquest dimecres 15 de juny el 25è aniversari de la reinstauració del Conselh Generau d'Aran amb un acte institucional en què han intervingut la presidenta, Carme Forcadell; el síndic d'Aran, Carlos Barrera, i Maria Pilar Busquets, primera síndica del conselh reinstaurat i diputada ponent de la llei 16/1990, sobre el règim especial d'Aran. Tots han defensat els lligams entre les nacions catalana i aranesa, basats sempre en el respecte a la identitat pròpia i la llibertat.

Forcadell ha destacat la "perseverança de la nació aranesa a reivindicar la seva identitat i la seva voluntat d'autogovern" i ha afirmat que "la relació de Catalunya amb Aran ve definida pel respecte a la identitat pròpia" perquè "només es poden construir projectes compartits des de la llibertat, mai des de la imposició". Així mateix, ha expressat la seva voluntat de reforçar i estrènyer vincles entre el Conselh Generau i el Parlament, i també el desig que, "des del respecte mutu i l'estima per la llibertat, la nació aranesa participi i doni suport als projectes polítics de futur de Catalunya".

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha destacat la "legítima aspiració" de la Val d'Aran d'"avançar cap a un major autogovern", i ha destacat la importància de les lleis que estableixen aquest autogovern, tant la del 1990 com la del règim especial d'Aran, aprovada l'any passat.

A l'últim, Maria Pilar Busquets ha destacat que "Catalunya ha estat una nació germana i lleial" que ha "comprès, respectat i estimat" la Vall d'Aran. "Desitjo que els catalans trobin el camí de llibertat que cerquen" i "que el poble aranès continuï al seu costat, lluitant per un futur millor", ha conclòs.

L'acte ha acabat amb la interpretació de l'himne de la Val d'Aran a càrrec de la cantant aranesa, Alidé Sans.

A la commemoració hi han assistit, entre d'altres, els conselhèrs del ple del Conselh Generau d’Aran, els vicepresidents de la cambra, Lluís M. Corominas i José M. Espejo-Saavedra, els quatre secretaris, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, i diputats de tots els grups parlamentaris.

L'acte ha commemorat les primeres eleccions al Conselh Generau d'Aran restablert, que es van fer el 17 de juny de 1991 sobre la base de la llei del Parlament 16/1990, del 13 de juliol, que recuperava les institucions araneses un segle i mig després que fossin abolides per una reial ordre.

Pàgina 2 de 9