Endesa ha finalitzat els treballs de renovació tecnològica a la xarxa elèctrica del municipi de Naut Aran amb l’objectiu de reforçar el servei. La companyia ha instal·lat un interruptor telecomandat a la xarxa que permet restablir el subministrament de manera remota i immediata en cas d’incidència. Concretament, la companyia ha intervingut a una línia de mitja tensió de 15 quilòmetres d’extensió. Aquesta actuació, que ha requerit una inversió d’11.200 euros realitzada íntegrament per la companyia, suposa una millora en la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric a Naut Aran, que beneficia, de manera més directa, els clients del nucli d’Arties.

A diferència de l’anterior sistema, aquest interruptor és encapsulat, fet que redueix la necessitat de manteniment, i millora substancialment la seguretat gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química. Endesa ha aprofitat aquesta actuació per canviar els aïllaments convencionals del suport per uns de tipus polimèric, fabricats a partir d’un compost a base de fibra de vidre i silicona i que aporten significatius avantatges respecte dels anteriors. En concret tenen un pes més lleuger i major resistència a les inclemències meteorològiques com la calamarsa, les pedregades, o les descàrregues de llamps; o el vandalisme, com els trets dels caçadors.Amb aquest tipus d’intervencions, la companyia Endesa treballa pel manteniment i millora tecnològica de les seves instal·lacions i infraestructures i garanteix una millor qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als clients de Naut Aran.

El Conselh Generau d’Aran ha alliberat quatre exemplars de cabra pirinenca a les muntanyes de la zona. Aquest alliberament (un boc i tres cabres) té com a objectiu retornar a les muntanyes araneses la cabra pirinenca, actualment coneguda com a cabra hispànica. Aquests exemplars, que provenen de la vessant francesa de l’Ariège, han estat en quarantena per tal de tenir la seguretat que sanitàriament es troben en bon estat i no són portadors de cap malaltia. El Conselh Generau preveu una segona fase d’alliberaments de nous exemplars de cabra pirenaica capturades en el seu estat salvatge. L’alliberament s’ha fet amb el consentiment de les Associacions Ramaderes i amb les Societats de Caça de Pesca de l’Aran.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural d’Aran, Jose E. Arró ha explicat que ”aquesta repoblació no comporta cap limitació ni restricció en la pràctica de la caça a l’Aran” i ha afegit que ”el que es pretén és que la cabra pirenaica s’adapti al seu entorn natural convivint amb totes les activitats que en aquest moment es desenvolupen”.Arró ha afegit que ”si la seva adaptació és positiva i es reprodueix amb normalitat, en un futur passarà a ser espècie cinegètica i la seva caça serà regulada”.

El candidat del PSC per les comarques de Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya, Òscar Ordeig, ha criticat aquest dimarts 22 de setembre que “quan el Parlament tramitava la nova Llei d’Aran, els mateixos que s’han unit per portar-nos a una aventura d’incerteses, Convergència i Esquerra, van votar en contra de què una futura reforma de la Constitució reconegui la singularitat de l’Aran, i ho van fer amb la complicitat de la CUP que es va abstenir”.

Ordeig, que avui ha explicat  les propostes i solucions socialistes a la Val d’Aran, ha recordat que  “de fet, la nova Llei d’Aran aprovada en aquest darrer mandat de Convergència, després de tants anys sent reclamada, ha resultat ser un autèntic nyap: no contempla sistema de finançament ni sistema electoral i no respon tampoc a les necessitats reals de l’aranès, el qual es troba en una situació d’infra finançament ”.

Des de Vielha, la número quatre socialista per Lleida, Maria Vergés,  ha afirmat en aquest sentit que “l’Aran no havia estat mai tant maltractat per al Generalitat: mentre els governs socialistes a la Generalitat havien arribat a invertir fins a 7’6 milions d’euros al 2010, en escoles, carreteres, residència per la gent gran...amb els governs de Mas i Esquerra, la inversió ha caigut en picat, fins al punt que les retallades de Convergència a Catalunya han estat d’un 4% i a l’Aran d’un 17%”.
 
Ordeig i Vergés, que s’han reunit amb representants del sector comercial i hoteler de l’Aran juntament amb en Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha, i Paco Boya, senador, han apuntat que “els socialistes som els únics que tenim propostes i solucions concretes pel territori, i per l’Aran, que requereix urgentment millores en carreteres i infraestructures de comunicació i cobertura de telefonia mòbil”. Ordeig ha recalcat que “la gent de l’Aran està preocupada pels efectes socioeconòmics que una declaració d’independència pot ocasionar al seu territori, i reclama obrir vies de diàleg, negociació i pacte per a trobar solucions”.

En aquest mateix sentit, Ordeig també ha manifestat que “els socialistes estarem sempre al costat de l’Aran, respectant i reconeixent la seva singularitat i fent el possible per a què, com ho farem a la resta de Catalunya, la seva gent tingui un futur millor amb garanties d’igualtat d’oportunitats i desenvolupament” i ha afegit que “les polítiques de Mas i Rajoy ens estan portant a una greu situació de despoblament de les zones de muntanya. Si seguim amb la dreta al capdavant dels governs català i espanyol aconseguiran desertitzar-les. I això no és fer país”. 

Els candidats han acabat la jornada en un acte públic a Vielha.

La Val d’Aran disposa d’un equipament d’emergències que permet habilitar en 11 minuts un dispositiu de salvament i atenció mèdica allà on es produeixi qualsevol accident amb múltiples ferits. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha assistit aquest dimarts 14 d'abril al simulacre al Parc de Pompièrs, acompanyat del Síndic d’Aran, Carlos Barrera. Aquest equipament és dels pocs que existeixen a Catalunya i l’Estat espanyol, i l’ha finançat la Diputació de Lleida amb 232.415 euros dins les actuacions que es porten a terme en matèria de salut.

L’equipament que conforma aquesta unitat mòbil de salvament consta d’una ambulància amb suport vital avançat i un vehicle d’actuació sanitària preparat per actuar davant emergències. L’atenció als ferits a la mateixa zona permet traslladar-los directament a d’altres hospitals de fora de la Val, si es dóna el cas. Tant el Síndic d’Aran com el president de la Diputació han destacat la importància d’aquest equipament, que és alhora un exemple de la col·laboració entre ambdues institucions.

 

Eixamplaran a l'estiu la carretera de Pont d'Arròs a Vilamòs

En la mateixa visita, Reñé ha signat l’acta de replanteig per a la millora de la carretera LV-5055, al tram de Pont d’Arròs i que porta a Vilamòs. En un traçat de 1,2 km s’inverteixen 704.309 euros per eixamplar la calçada fins a un total de 6 metres. Els treballs, que han estat adjudicats a l’empresa Romero Polo, tenen un termini d’execució de 12 mesos i inclouen també la millora del ferm.

L’actuació es farà a l’estiu i s’habilitarà un pas provisional per pistes forestals per garantir la normalitat del trànsit. La LV-5055 és una carretera estreta per on circula un elevat nombre de vehicles, ja que és l’única via de comunicació dels veïns de les poblacions de Vilamòs i Arres.

Durant la visita, Reñé s’ha traslladat fins a la Casa del Senhor d’Arròs, on ha estat rebut per l’alcalde de Vielha, Àlex Moga, i el president de l’EMD d’Arròs e Vila, Juanjo Grijalba. El president ha signat el Llibre d’Honor. Posteriorment, ha visitat l’Ecomuseu de Vilamòs i a la tarda serà rebut a l’Institut Estudis Aranesos.

Els diputats provincials Pau Perdices i Antoni Villas l’ha acompanyat en la visita institucional a l’Aran.

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat ahir divendres, durant l’acte de confirmació solemne de la llei de règim especial de l’Aran que “si a Catalunya se li reconegués a Espanya el mateix dret que reconeixem a l’Aran, segur que Catalunya se sentiria més respectada i més ben acollida, i, per tant, la relació i la convivència seria molt més fàcil”.

El cap de l’Executiu va puntualitzar que la relació entre Catalunya i l’Aran és diferent de la que té l’Estat espanyol amb Catalunya i, en aquest sentit, va subratllar que “si Catalunya perd autonomia com a conseqüència d’aquest procés de recentralització a Espanya, l’Aran guanya autonomia en el seu marc de relació amistosa amb Catalunya”.

Atur Mas va advertir també que aquest “és un contrast” i  que “ el respecte mutu entre els pobles i el reconeixement clar de la capacitat  i el dret que tenen els pobles a decidir el seu futur en llibertat” és un motiu d’orgull.

Per això, va insistir que “quan hi ha aquesta capacitat de respecte, de reconeixement, de sentit democràtic, les coses funcionen, funcionen amb normalitat i a més es poden fer apostes de futur, de llarga visió, de llarg termini i de llarg horitzó”.

Durant l’acte, el president Artur Mas va signar la llei publicada en llengua aranesa, que  avui mateix ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat, i conjuntament amb el síndic, Carlos Barrera, també va rubricar l’acta de lliurament solemne de la llei.

El cap de l’Executiu va subratllar que la signatura d’aquesta llei és sobretot “un acte de reconeixement  pel que significa l’Aran i de respecte per la seva identitat” i va puntualitzar que  “no es tracta de fer un reconeixement simbòlic sinó donar-li contingut”. Per això, “el reconeixent de la identitat, la cultura i la llengua aranesa ha d’anar acompanyat del  reconeixement de  l’autogovern de l’Aran”,  va reblar el president.  

La llei, que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 21 de gener per majoria absoluta, amb 121 vots a favor, reconeix la realitat nacional occitana amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix el règim especial propi de l’Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics, la identitat, el dret i l’organització institucional , política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l’autonomia perquè governi els seus interessos.

Igualment, la llei també reconeix la divisió territorial en sis terçons, la bandera, l'escut, la festa, l'himne, els drets lingüístics, amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions, i la capitalitat de Vielha, i defineix les funcions del Conselh Generau d'Aran i els seus òrgans.

Finalment, la nova llei també recull el dret del poble aranès a decidir el seu futur i estableix que una comissió bilateral Generalitat-Conselh Generau d'Aran revisarà el model de finançament del territori en un termini màxim de tres anys.

A l’acte també hi va intervenir el cap de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l’Aran, Jèp de Montoya, que va fer una breu introducció històrica, i el síndic Barrera. L’himne de la Val d’Aran va posar el colofó a aquest acte. 

Hi van assistir també el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, l’alcalde de Vielha-Mijaran, Alex Moga,; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el  delegat de la Generalitat de Catalunya a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, entre d’altres autoritats.

 

Dimecres, 21 Gener 2015 14:46

Llum verda a la nova llei d'Aran

El Parlament de Catalunya ha donat llum verda avui dimecres a la llei del règim especial de l'Aran amb el suport de tots els grups excepte el de Ciutadans i, en diversos articles, el del PPC. El document introdueix el reconeixement nacional i els drets històrics que l’Estatut del 2006 preveu per a l’Aran i desenvolupa altres punts com l’acadèmia de la llengua occitana, el dret a decidir el seu futur i un sistema de finançament nou mitjançant el qual el Conselh d’Aran i la Generalitat negociaran cada any la quantitat global pel funcionament de les competències araneses obrint la possibilitat de fer una altra proposta de millora en un termini de tres anys.

Un cop acabats els tràmits parlamentaris seran els aranesos els que tindran l'última paraula sobre la nova legislació, ja que a la mateixa llei preveu la convocatòria d'una consulta popular d'aquí a sis mesos per referendar el text. 

 

Molts aranesos, al Parlament

L’aprovació de la nova Llei d’Aran ha comptat amb l’assistència de desenes d’aranesos que han seguit el debat i l’aprovació del nou text al Parlament. Entre aquests hi havia el síndic Carles Barrera el qual ha assegurat que “avui és un dia feliç per al poble aranès”.

 

Reforç dels vincles que uneixen l’Aran i Catalunya

La llei vol reforçar els interessos i vincles que històricament han unit l’Aran amb Catalunya i reconeix la realitat nacional occitana, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix el règim especial propi de l’Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, el dret i la realitat de l’organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l’autonomia per ordenar, governar i gestionar els interessos del territori.

El text recull la divisió territorial de l’Aran en sis terçons, en reconeix la bandera, l'escut, la festa i l'himne, i els drets lingüístics amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions públiques, la capitalitat de Vielha, i defineix les funcions del Conselh Generau d’Aran i els seus òrgans, i el sistema electoral per terçons.

El dictamen de la llei admet, a les disposicions finals i transitòries, el dret del poble aranès a decidir el seu futur, estableix una revisió del model de finançament en comissió bilateral govern de la Generalitat-consell d’Aran en un termini màxim de tres anys, preveu que el Parlament demani el reconeixement de l'autonomia política de l’Aran en el marc d'una modificació constitucional i estableix que la llei haurà de ser referendada pels aranesos d'acord amb la llei de consultes populars.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, i el president de Càritas Parroquial Vielha, Pere Balagué, han signat un conveni de col·laboració per la intervenció social de les famílies desfavorides i en risc d’exclusió social. L'acte ha comptat també amb l'assistència del conselhèr de Salut i Benestar d’Aran, Eduardo Valdecantos, i de la directora de Càritas Parroquial Vielha, Susana Argelich. 

Segons Barrera, “tant el Conselh Generau d'Aran com Càritas Parroquial Vielha som conscients de que en aquests moments cal establir un instrument que permeti mitigar aquestes problemàtiques a l’Aran”.  

Càritas Parroquial Vielha és una entitat sense interès lucratiu fortament arrelada a Aran. Les seves activitats són de caràcter benèfic i assistencial, i constitueixen un suport pels col·lectius més desfavorits, un dels seus principals compromisos i preocupacions.

El conselhèr Eduardo Valdecantos ha assenyalat “el Conselh Generau d'Aran, en virtut de les seves competències, desenvolupa diverses activitats i programes a favor dels col·lectius d’Aran afectats pels diferents problemes en el sector dels serveis socials. Entre aquells programes trobem el de donar suport a aquells col·lectius amb risc d’exclusió social”.

Amb el conveni signat avui, el Conselh Generau d'Aran aporta 10.000 euros en virtut de la previsió feta referent a les activitats que desenvoluparà Càritas Parroquial Vielha durant el 2015.  

L’entitat ecologista Ipcena manté les acusacions contra el Conselh Generau d’Aran i el Departament d’Agricultura sobre la mort de l’óssa Auberta a causa d’una presumpta negligència en l’operació per implantar-li un dispositiu de seguiment. Les dues administracions van sol·licitar un acte de conciliació, que va tenir lloc el passat 13 de gener, perquè el secretari general d’Ipcena, Joan Vázquez, es retractés de les acusacions que consideren “injurioses” i “calumnioses”.

Vázquez no només no es va retractar sinó que va demanar a la fiscalia que reclami a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la necròpsia de l’óssa. Ipcena sol·licita a més a la Fiscalia que investigui l’equip tècnic veterinari que va operar l’óssa i que segons l’entitat va estar format per dos veterinaris -un expert francès i la veterinària de Forestal Catalana-, ja que, segons Ipcena, el veterinari francès més expert li va practicar l’anestèsia a l’óssa i posteriorment va marxar per algun tipus de disconformitat amb la intervenció.

L’óssa Auberta va ser trobada el mes d’abril passat amb tan sols tres mesos d’edat en un poble aranès després que, per causes que es desconeixen, se separés de la seva mare.

Després de diversos intents de trobar a la seva progenitora i que l’óssa tornés al medi natural, es va decidir cuidar-la en un espai tancat al mig del bosc, des d’on se l’alimentaria i vigilaria.

El passat 20 de novembre, just quan estava a punt per ser tornada al medi natural amb garanties que sabria sobreviure per si sola, l’óssa va ser trobada morta.

 

 

El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural avala la intervenció realitzada a l'óssa Auberta -trobada morta divendres-. L'actuació d'implantació de l'emissor intraperitoneal (dins l'abdomen de l'animal) realitzada en el cas de l'óssa va respondre a una decisió dels tècnics experts del grup de treball de conservació de l'ós bru als Pirineus, i malauradament, segons s'estableix en l'informe de la necròpsia del Servei d'Ecopatologia de la Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB, la causa de la mort va ser un traumatisme accidental en la zona ventral de l'animal. Segons la Facultat, Auberta tenia una hèrnia incisional que li va ocasionar un quadre agut hemorràgic i necrosi de l'intestí prim.

Totes les actuacions amb l'óssa, incloses les veterinàries, van ser executades per un equip pluridisciplinari i conjunt de tècnics del Consell General d'Aran, de la Generalitat de Catalunya i de l'Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage, sota la direcció tècnica del Consell General d'Aran.

Sota aquestes directrius, Forestal Catalana va destinar a l'execució d'aquestes tasques un dels veterinaris amb més experiència en maneig i cura de fauna salvatge de tot Catalunya. Aquest veterinari compta amb una àmplia experiència en l'atenció de 7.000 casos de fauna salvatge durant els darrers cinc anys als centres de recuperació de f auna salvatge de la Generalitat de Catalunya, amb més de 500 cirurgies en més de 200 espècies diferents.

Durant aquest temps ha estat el veterinari responsable del manteniment dels dos exemplars d'ós bru que la Generalitat de Catalunya mantenia en captivitat en un dels dos centres de fauna salvatge mencionats. Enguany, durant la primera setmana de setembre, ha participat activament en el maneig i marcatge dels dos exemplars d'ós bru esmentats per al seu posterior trasllat a un santuari d'óssos bruns a Hongria. També va ser el responsable de la primera anestèsia i examen clínic de l'óssa Auberta, el passat 27 de maig.

Unes 350 persones van participar ahir a la caminada contra el càncer de mama que va tenir lloc a Vielha i que estava organitzada per la junta local de l'AECC d'Aran. 

L'objectiu de la caminada era mobilitzar la societat en la lluita contra el càncer de mama i captar fons per avançar en la investigació per fer-li front. També, s’ofereix informació multidisciplinària sobre aquesta malaltia, amb èmfasi i difusió dels programes i serveis que l'AECC posa a la disposició de les persones afectades i a familiars.

A Espanya, cada any, 22.000 persones són diagnosticades de càncer de mama, quasi totes són dones, és significativa la dada: 1 de cada 8 dones tindrà càncer de pit al llarg de la seva vida.

Pàgina 3 de 9