El proper 6 de març començarà el nou curs de l’Escola de Pastors de Catalunya. Ja en van 9 d’edicions i durant aquest temps han passat 132 alumnes en formació.

L’Escola ja té el nou grup d’alumnes per aquesta edició. Enguany, de les 41 persones sol·licitants, l’Escola ha fet una selecció final de 22 persones. La mitjana d’edat tornar a baixar; ens trobem amb una mitjana de 29 anys. D’aquestes el 36% són dones (8) i el 64% homes (14). El 45% viuen a Barcelona, seguits dels 14% de Tarragona, i Girona, els 9% de Lleida i Mallorca i els 5% d’Aragó i el País Basc. Actualment el 68% viuen en un entorn rural respecte el 32% que viuen en un entorn urbà.

Respecte els estudis, el 73% tenen un grau mig o superior. Els 14% restants han fet estudis universitaris (enginyeria, administració i direcció d’empreses) i ESO.

De les persones seleccionades el 77% es trobava treballant en el moment de sol·licitar l’accés a l’escola de pastors.

Conèixer com eren els Reis Mags a través dels canvis en les seves representacions; visites guiades a esglésies; la ruta patrimonial per cinc monuments emblemàtics del romànic, Joc de Dames o l’activitat detectivesca en grups Desperta, Holmes! són algunes de les iniciatives culturals que proposa l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu per la setmana entre Cap d’Any i Reis. Les propostes, adreçades a un públic familiar (no específicament infantil), potencien i consoliden l’oferta d’activitats experiencials que enguany ha plantejat a les Valls d’Àneu.

Com a novetat d’aquest any, l’Ecomuseu planteja Com eren els Reis Mags, una acció que proposa visitar les esglésies de Santa Maria d’Àneu (segle XI); Sant Just i Sant Pastor de Son (s. XV) i Sant Pere de Jou (s. XVII) per conèixer com ha canviat la seva representació. Les visites es duran a terme el dimecres 4 de gener.

El calendari d’activitats de la setmana s’iniciarà el dilluns 2 de gener amb una visita guiada a l’església de Sant Joan d’Isil. L’endemà, la proposta se centra en el Joc de Dames, una ruta patrimonial explicada des del punt de vista també de les dones, que vincula cinc monuments emblemàtics i que a Àneu es concreta amb una visita a Sant Pere del Burgal i a Santa Maria d’Àneu.

Desperta, Holmes!, l’activitat detectivesca per equips, serà la protagonista del dijous 5 de gener, a Sant Pere de Sorpe. Desperta, Holmes! és el nom genèric d’una manera d’investigar la “vida” de les estranyes esglésies d’Àneu. Aquesta, pensada per a tot tipus de públic, ha multiplicat el nombre de detectius que hi ha participat. 

El director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, destaca que “el turista cultural defuig dels antics models, on el públic mantenia un rol passiu i demana interacció per conèixer el patrimoni”.

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu clou amb satisfacció l’any 2016 i prepara amb ganes el 2017, pensant a ampliar i millorar aquesta línia d’experiències patrimonials directes que tan bona acollida han tingut.

 

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, una nova concepció

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu neix el 1994 a partir d’una nova concepció museològica i museogràfica, on el visitant s’endinsa d’una manera activa i participa en les formes de vida del Pallars de principis de segle.

L’Ecomuseu permet conèixer millor la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s’hi han anat succeint a les darreres dècades. A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de l’Àneu.

La Diputació de Lleida ha presentat la nova campanya per promocionar la temporada d’esquí a les 11 estacions de les comarques de Lleida i l’Aran en presència dels seus responsables i representants.

El president de l'ens provincial, Joan Reñé, ha indicat que les perspectives per la campanya de neu d’aquest 2016-2017 són molt bones i la nova temporada es presenta amb força optimisme, tant per les previsions climatològiques com per la llargada de la temporada, que serà de 143 dies d’esquí respecte dels 128 dies de la temporada anterior. Reñé ha explicat que es preveu un increment de venda de forfets per a la present temporada. La campanya 2015-16 es va tancar amb 1.270.426 forfets i va ser la millor dels darrers 7 anys, amb un 9,5% de forfets més que l’anterior. L’objectiu és superar els 1.331.000 forfets de la campanya 2008-09, que va ser la millor de la darrera dècada.

En la roda de premsa, el president de la Diputació de Lleida també ha agraït “l’esforç i el compromís reiterat” de les 11 estacions d’esquí lleidatanes per introduir millores als seus equipaments any rere any. 

Els complexos d’esquí del Pirineu de Lleida han invertit per a aquesta campanya 8,7 milions d’euros en obres relacionades amb el manteniment de les infraestructures. Aquesta xifra representa el 80% del que han invertit per a la present temporada el conjunt dels complexos d’hivern de Catalunya i que s’eleva a 10,8 milions d’euros.

Aquesta política d’inversions que mantenen el conjunt de les estacions d’esquí del Pirineu lleidatà es tradueix en un import acumulat de 103,90 milions d’euros en les darreres 10 temporades, ha indicat Reñé.

El president de la Diputació de Lleida ha destacat el gran impacte econòmic que representa pel territori l’activitat que generen les estacions d’esquí lleidatanes. A la temporada 2015-16 va ser d’uns 377,5 milions d’euros i el nombre de llocs de treball creats de forma directa van ser de 1.500, als que s’han de sumar uns 7.500 d’indirectes.

La Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Solsonès, l’Alt Urgell i la Cerdanya lleidatana són cada any la destinació triada per una gran part dels aficionats a l’esport de l’esquí. En concret, la temporada 2015-16 el 65,63% dels esportistes que van esquiar a Catalunya ho van fer a les estacions del Pirineu de Lleida, com també el 26,80% del nombre d’esquiadors que ho van fer als complexos hivernals del conjunt de l’Estat espanyol. 

Pel que fa a la valoració de les instal·lacions de neu, el 92% dels esquiadors valoren molt bé (56%) o bé (36%) la seva estada a les estacions lleidatanes.

Les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida ofereixen 492,90 km esquiables, amb 245 pistes, 112.204 passatgers/hora, 79 remuntadors, més de 109 km de superfície innivada amb 1.382 canons de neu, 94 km de circuits de raquetes i unes  26.000 places d’allotjament, al marge de les segones residències.

Les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida ja ho tenen tot a punt per obrir la temporada 2016-17, que estarà en ple funcionament pel cap de setmana anterior al pont de la Puríssima, a primers de desembre. Algunes estacions, com en el cas de Baqueira Beret, es plantegen avançar l’inici de la temporada 2016-17 al dissabte 26 de novembre segons com evolucioni la climatologia aquests dies.

 

Campanya d’hivern Ara Lleida

La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, ha posat en marxa la campanya Pirineu de Lleida, la Catalunya blanca, amb un pressupost de 400.000 euros.

L’objectiu de la campanya és estimular la pràctica de l’esquí als 11 complexos d’hivern del Pirineu de Lleida, però també per captar públic no esquiador i potenciar les activitats complementàries a  la neu.

La campanya se centrarà en els mercats domèstics i de proximitat, tant en el de Catalunya com el de la resta de l’Estat, com també amb accions puntuals al sud de França. La campanya inclourà, igual que en edicions anteriors, un concurs fotogràfic al qual els participants podran enviar les fotografies que vulguin per mostrar què els representa i quines emocions els transmet la neu de Lleida.

Unes 500 persones han assistit aquest passat cap de setmana a la primera edició de ‘CurtÀneu’, la mostra de curtmetratges de les Valls d’Àneu. Entre el divendres 11 i el diumenge 13 de novembre, s’han projectat 7 sessions de cinema (esportiva, familiar, golfa...) en diferents espais de la Vall com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o l’auditori de l’equipament Món Natura Pirineus, entre altres. A banda, uns 300 nens i joves han participat a la mostra escolar de curtmetratges, que compta amb el suport dels ajuntaments de les Valls d’Àneu: Espot, Esterri d’Àneu, l’Alt Àneu i la Guingueta d’Àneu, municipis on s’han projectat els curtmetratges. 

Segons explica Gemma Tizón, una de les promotores de la iniciativa, “l’èxit assolit en aquesta primera edició ens anima a seguir programant-ne més, sobretot també pel fet que hi ha l’interès de poder exhibir producció pròpia de les Valls d’Àneu, com ja ens han manifestat”.

L’objectiu de CurtÀneu és dinamitzar la producció audiovisual local i mostrar cinema de qualitat en format de curtmetratge, de tot el món i de tot tipus, ficció, animació, documental, natura, esportiu, experimental i també rural i produït per gent del territori. Va adreçat principalment a la gent que viu tot l'any a la vall però també al visitant que hi va a gaudir d'aquest entorn tan espectacular. “Segons Tizón, els espectadors han estat gent del propi territori però també forània”.

Des de l'organització es vol fomentar el cinema des de l'escola i l'institut d'Esterri, que participen activament en aquest projecte. Els alumnes de 4t d'ESO tenen com assignatura la creació d'un curt durant aquest curs que presentaran en la segona edició de la mostra.

Entre els curts que s’han projectat n’hi ha hagut de premiats i de directors de rellevància, com David Victori. En aquests hi ha participat gent del territori, com Lluís Figuls, Toni Año, Oriol Riart i Txalmet.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha iniciat les obres de consolidació estructural de l’ermita de Santa Maria de la Serra, també coneguda com a església de la Mare de Déu de la Serra de Farrera. Les obres han estat adjudicades a l’empresa Construccions Espot Cardos, SL, per un import de 122.893,30 euros i compten amb un termini d’execució de 5 mesos.

Els promotors del projecte són l’Ajuntament de Farrera, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Bisbat d’Urgell i l’Institut Català del Sòl, dins del programa Reviure les velles ciutats. L’INCASÒL finançarà un màxim de 106.493,30€, l’Ajuntament de Farrera aportarà 14.000€ i el Bisbat d’Urgell 2.400€.

Actualment, l’església està en mal estat de conservació. La coberta, formada per un embigat de fusta, taula de fusta i pissarra clavada, té goteres i falten trams sencers de lloses de pissarra. Els murs presenten pèrdues de material en la zona de contacte amb la roca sobre la qual es fonamenten. L’absis té una discontinuïtat vertical important en l’orientació est. També falten trams a la façana oest, amb la porta tapiada i amb part de l’arc desaparegut. La part superior dels murs estan desplaçats horitzontalment cap a l’exterior originant esquerdes. L’ermita està envoltada de vegetació pròpia de la zona que dificulta part dels accessos a l’edifici.

Els treballs de restauració de l’ermita preveuen la consolidació estructural de l’edifici i les seves cobertes, així com el seu entorn perimetral. Es desmuntarà la coberta i es repararan o substituiran les bigues malmeses i es construirà un acabat amb pissarra del país. Així mateix s’impermeabilitzarà l’edifici i es reconstruirà l’arc i la cúpula de l’absis. Pel que fa a les façanes, s’eliminaran les humitats, es repararan les esquerdes i es reconstruiran els murs amb un paredat de pedra recuperada o de nova aportació similar a l’original, es procedirà a l’obertura de portes i finestres, i es restauraran els brancals, llindes i arcs. Es preveu la reconstrucció de la finestra absidal i es desmuntarà el paredat sobre la cornisa de l’absis. Els nous tancaments consistiran en portes d’accés de fusta i vidres en obertures. A l’entorn perimetral de l’església es modificarà el perfil del terreny amb seguiment arqueològic i es farà un esbrossat de vegetació.

L’ermita de Santa Maria de la Serra està situada als afores de Farrera sobre la carena de la Serra, a uns 600 metres al nord-oest del nucli de població i 100 metres per sota d’aquest, aproximadament. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès local (BCIL) i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Segons fonts orals, durant la guerra civil l’edifici va servir com a niu de metralladores. Per a aquest ús es va ampliar l’obertura central de l’absis deixant l’esvoranc del mur absidal en l’estat actual.

 

Un total de 31 escoles -9 més que l'any passat- i 1.273 alumnes- 422 més- participaran la temporada 2016-17 del programa 'Esport Blanc Escolar', que es durà a terme per tercer any consecutiu a les comarques del Pirineu la qual cosa reforça l’aposta de la Generalitat d’acostar la pràctica dels esports d’hivern a la població infantil del Pirineu.  

Emmarcat en el Pla Estratègic d’Esports d’Hivern de Catalunya, el programa 'Esport Blanc Escolar' té l’objectiu d'impulsar la iniciació i el coneixement dels esports d’hivern, en les seves diferents modalitats, en la població infantil, fent una atenció especial a les comarques pirinenques. L’altra finalitat és educar mitjançant l’esport a respectar, gaudir, conviure, estimar i conèixer les nostres muntanyes amb la complicitat del professorat dels centres d’ensenyament i dels tècnics d’esport.

Després d’una fase experimental en 3 comarques el curs 2013-14, l’experiència pilot del curs 2014-15 i el primer curs sencer 2015-16, el Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport, conjuntament amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, les diputacions, els consells comarcals, el Consell General d’Aran, els consells esportius i les estacions d’esquí, tornen a unir esforços per executar un programa que continua creixent i arriba a 31 escoles i 1.273 alumnes, per les 22 escoles i 851 participants del curs passat.

Dels 31 centres, 9 són ZERs (Zones Educatives Rurals) i 22 són centres d’ensenyament públics de primària, mentre que l’increment en el nombre d’alumnes ve donat per l’entrada al programa de 9 escoles noves i per la incorporació del curs de 4t de primària a les escoles que van començar el programa el curs passat.

Com ha explicat Carme Ortoll, directora general d'Educació Infantil i Primària, el programa 'Esport Blanc Escolar', “que ja s’ha consolidat”, proposa una activitat de formació poliesportiva en esports d’hivern, en el marc curricular de l’assignatura d’Educació Física, però amb un tractament interdisciplinari que permeti treballar el coneixement i respecte de les muntanyes del Pirineu, i del medi natural en general, de la interacció amb els diferents tipus de neu i de persones i professions del territori que s’hi relacionen, i viure en primera persona tots els valors que comporten. “Amb això contribuïm a l’èxit escolar, social i personal dels nostres infants i joves”, ha afegit.

El programa inclou la realització d’un total de 8 sessions anuals durant el 2n trimestre del curs (de gener a març), distribuïdes en 3 sessions d’esquí alpí, 3 d’esquí de fons i 2 de surf de neu (“snowboard”). Cada sessió es porta a terme durant un matí a la setmana, per part de l’alumnat dels cursos de 3r i 4t de primària (8-10 anys), de forma progressiva, de manera que tots els alumnes puguin realitzar aquesta activitat durant dos cursos escolars. 

Entre les novetats d’aquest curs, cal destacar l’entroncament de la unitat didàctica i la seva avaluació amb les competències d’Educació Física, així com l’experiència pilot en una jornada final a 4t, amb un component lúdico-competitiu, organitzada conjuntament entre consells esportius, clubs d’esquí i federació catalana, que oferirà una vivència de competició en equip, per escoles, i en diferents disciplines, en una estació catalana.

 

Més d’un milió d’euros per als esports d’hivern

El Govern espera que entrin al Programa tots els centres d’ensenyament de les 9 comarques pirinenques entre els anys 2019-20. La Secretaria General de l’Esport destina enguany 282.600 euros a aquest programa, del més d’un milió total d’ajuts que dedica a donar suport al diversos àmbits dels esports d’hivern a Catalunya. Gerard Figueras ha dit que “el nostre objectiu de reduir el sedentarisme passa per fer de l’esport un hàbit, i això s’aprèn a la família i a les escoles”, i ha subratllat “el treball conjunt entre les administracions públiques, les privades i el món associatiu” que fa possible l’èxit del programa.

El projecte es porta a terme gràcies a l’esforç de molts agents. D’una banda, la coordinació curricular del Departament d’Ensenyament amb els centres educatius de les nou comarques del Pirineu;  l’impuls i el suport econòmic de la Secretaria General de l’Esport, en col·laboració amb els consells esportius de cada comarca, i el compromís de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern per la formació dels tècnics d’esports d´hivern i la coordinació tècnica del programa.

D’altra banda, la cooperació de les corporacions locals (consells comarcals, etc.), les diputacions i el Consell General d’Aran per al transport escolar, així com l’esforç de les estacions d’esquí per a facilitar a un preu reduït els forfaits i el material. I, finalment, la petita aportació de les famílies, similar a qualsevol sortida escolar, destinada a completar el cost del lloguer del material, per aquells que no en tinguin.

Els Bombers de la Generalitat han reprès, aquest matí, les tasques d’extinció de l’incendi de vegetació d’alta muntanya de la Guingueta d’Àneu que es va declarar el passat dissabte.

Ahir, els efectius van estar treballant durant tot el dia al flanc esquerre, proper a la zona d’Esterri. Es van produir vàries represes a la Vall de Nyiri que es van poder controlar bé, però el descendent cap a Esterri, en ser una zona molt escarpada i insegura, va fer que el foc s’anés obrint en descendent per la carena del Broncal. Havent-hi avui, uns 2 quilòmetres de perímetre actiu en aquesta zona.

La dificultat d’accés a la zona de l’incendi fa impossible als efectius dels Bombers fer una extinció d’atac amb vehicles d’aigua i han d’utilitzar una estratègia de contenció, desplaçant el personal amb els mitjans aeris fins a la zona de l’incendi, i a treballar amb l’ajuda d’eines manuals i foc tècnic. L’objectiu dels efectius és ancorar el perímetre i evitar l’entrada de l’incendi al cap Parc Natural dels Pirineus a la Vall de Nyiri. No obstant això, les fortes pendents, inestables i amb cingleres mancades de camins, fan molt lenta i insegura la tasca amb eines mecàniques per part dels efectius.

En el dispositiu, els Bombers de la Generalitat continuaran treballant una cinquantena d’efectius terrestres, amb les unitats GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) i EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal) i el suport de cinc mitjans aeris (tres helicòpters i dos avions de vigilància i atac) que faran tasques de transport de personal i descàrregues d’aigua. També comptaran amb dos vehicles d’aigua (Bombes Rurals Pesants) i 16 vehicles lleugers.

Recordem que segons les darreres estimacions per part d’Agents Rurals, l’incendi ha afectat 450,9 hectàrees de vegetació de matollar, pastures i zona arbrada. D’aquestes, 425,97 hectàrees pertanyen al municipi de la Guingueta d’Àneu i 24,11 hectàrees al municipi d’Alt d’Àneu.

 

El Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama (PDPCM) del Departament de Salut va ajudar a detectar 10 càncers de mama en fase incial a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran l’any 2015. Es tracta d’un programa inclòs al Pla director d’oncologia i una de les línies estratègiques d’actuació del Pla de Salut territorial, dins el projecte de potenciar els programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties. L’Oficina Tècnica de Cribratge de l’Alt Pirineu i Aran coordina el PDPCM a la Regió.

De totes les dones convidades al PDPCM (3.895 dones) el 77,30% (3.012 dones) van sotmetre’s a les proves. L’any passat es va convidar, mitjançant trucada telefònica i carta, a 3.895 dones de la Regió d’entre 50 i 69 anys. De les dones que no han participat al programa, el 9,5% van declarar que s’havien fet la mamografia per altres mitjans, el que suposa una cobertura del PDPCM del 86,83%.

Del total de mamografies realitzades, el 98% dels casos entraven en els paràmetres de normalitat i es tornarà a citar al cap de 24 mesos. En un 0,7% dels casos (21 dones), el resultat va requerir un avançament de la propera mamografia, tot convidant a les dones als 6 o 12 mesos, segons el que els radiòlegs del programa indiquin a cada cas concret.

S’han fet proves addicionals a 37 dones i 11 han estat derivades a la Unitat Funcional de Mama (UFM) per seguir estudi i/o tractament. D’aquestes dones, a 10 se’ls ha diagnosticat un càncer en fase inicial del qual no tenien cap símptoma, el mateix nombre que al 2014. L’índex de detecció és del 3 per cada mil dones que participen al programa (l’any 2014 va ser del 3,5 per cada mil). Aquest índex s’adequa als estàndards de qualitat que recomana la Guia Europea contra el càncer.

Gràcies al PDPCM aquestes dones han pogut iniciar el tractament en un estadi inicial de la malaltia, quan existeixen més opcions terapèutiques, especialment de les menys agressives (cirurgia conservadora en lloc de mastectomia). El cribratge amb mamografia augmenta les possibilitats de curació dels càncers detectats precoçment i pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25 i un 35%.

El programa es desenvolupa a nivell qualitatiu igual que a la resta de Catalunya però a nivell organitzatiu s?ha adaptat a les peculiaritats del territori. S?han creat unitats territorials de cribratge (UTC) als hospitals comarcals de Vielha, Tremp, la Seu d?Urgell i Puigcerdà, amb la finalitat d?apropar el programa a la població i amb l?objectiu de sensibilitzar la dona a participar se li fa una trucada telefònica per augmentar l?accessibilitat.

La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran té una població diana de 7.945 dones de 50 a 69 anys, segons el RCA 2015. L’Oficina Tècnica de Cribratge, a través de les UTC, ha de convidar a aquesta població durant dos anys (una ronda).

 

 

El Castell de València d’Àneu es converteix en un reclam turístic més aquest estiu de les Valls d’Àneu, ja que es pot visitar diàriament des del passat 1 d’agost i fins el proper 15 de setembre. A més, tots els dilluns de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre i els dijous de 2/4 d'11 del matí a 1 del migdia es realitzaran visites guiades a càrrec dels educadors del centre MónNatura Pirineus. Amb aquesta reobertura, el castell esdevé un atractiu turístic de primer ordre per la zona, ja que es tracta de l’última fortificació de la Catalunya feudal.

Després de 6 anys d’intervencions al monument, que han suposat una inversió de 500.000 euros, aportada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Estat, el públic podrà visitar el monument, que fou la residència de l’últim Comte del Pallars, Roger III. A més, la fortalesa és l’últim lloc on va onejar la bandera catalana com a país independent.

 

Dinamització turística a les Valls d’Àneu

Les visites diàries al Castell suposen un nou element de dinamització turística de les Valls d’Àneu que valora el patrimoni com a font de rendibilització econòmica, territorial i social. Situat entre els cursos dels rius Noguera Pallaresa i Riu de la Bonaigua, a 1.085 metres d'altitud, sobre un turó que domina tota la vall d’Esterri d’Àneu, aquesta fortificació medieval que data del segle XV, és i va ser un lloc estratègic testimoni de la grandesa del Comtat del Pallars.

El conjunt arqueològic recuperat i arranjat està configurat per un doble recinte fortificat: el Sobirà, on s’ubiquen les estances del castell, i el Jussà, el poblat medieval de València. Ambdós àmbits han estat excavats (han aflorat les reformes i reordenacions realitzades a les estances al llarg dels segles i durant el seu ús durant i després de la Guerra Civil) i s’han consolidat les restes de les seves estructures arquitectòniques més rellevants, tot constituint un conjunt fonamental per conèixer la història del comtat i del poblament medieval.

 

Recuperació del Castell

Les intervencions al Castell de València van iniciar-se l’any 1990 de la mà del Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb el suport de l’Ajuntament de l’Alt Àneu com a projecte patrimonial de recuperació, conservació, restitució i difusió de la principal fortificació medieval del territori aneuenc, centre polític de les Valls d’Àneu i aglutinador d’un complex i interessant sistema castral.  

Després d’un període d’inactivitat d’intervencions al Castell de València, el quinquenni 2010-2015 va significar la represa del procés iniciat el 1990 amb intensitat inversora i resultats científics innovadors. La voluntat dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida de la Generalitat de Catalunya gràcies a una primera aportació dels pressupostos generals de l’Estat i el posterior conveni signat amb la Diputació de Lleida, intervencions dirigides per Ianua arquitectes de Lleida i la coordinació arqueològica de Josep M. Vila Carabassa, han preparat aquest bé patrimonial per al consum intern i també per a gaudi visitant en la creixent aposta del turisme cultural a les Valls d’Àneu.

Dimecres, 27 Juliol 2016 11:29

Moltes activitats d'estiu a l'Ecomuseu

Anar a pasturar amb la Roseta i les seves cabres per l’entorn de Gavàs, amb la família i en acabat, visitar la seva formatgeria. Aprendre com es condueix un ramat, fer de detectius en una església, convertir-se en soldat per una nit i descobrir els búnquers de la Guingueta d’Àneu són algunes de les activitats que ha començat a oferir l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu per aquest estiu, que ja s’han iniciat i que es duran a terme fins el 31 d’agost.

Destaca també especialment dins de l’oferta estiuenca la ruta turística patrimonial Joc de Dames. La iniciativa planteja un recorregut per cinc monuments emblemàtics del romànic del Pallars a través dels quals es narra el fil històric que els uneix i els personatges femenins que també n’han estat protagonistes. El visitant pot fer una visita guiada al castell i la canònica de Mur, al monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, al monestir de Sant Pere del Burgal i a l’església de Santa Maria d’Àneu, quatre espais que tenen un discurs en comú i a través dels quals es pot anar descobrint figures clau en la història dels segles XI i XII del Pallars.

L’oferta de l’Ecomuseu inclou visites guiades a més, a esglésies romàniques, monestirs o torres de guaita. Paral·lelament, s’han organitzat exposicions sobre arquitectura tradicional i paisatge i moda.

Amb aquestes activitats el museu vol doblar 8.000 turistes que rep anualment, majoritàriament de Catalunya i de l’Estat espanyol, tot i que també de França, Alemanya, Bèlgica, Israel, Australià, EUA i Japó, en la seva majoria, públic familiar. El turisme representa bona part de les 20.000 visites anuals de públic que rep l’equipament.

 

Les experiències de l’Ecomuseu

El director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, ressalta el “paper experiencial de les propostes d’estiu, ja que les considerem com una molt bona manera perquè els visitants puguin conèixer el nostre territori i patrimoni d’una manera molt participativa”. En aquesta concepció ha estat clau el personatge de l’Esperanceta, que és qui condueix les visites teatralitzades a l’Ecomuseu i que s’ha convertit en un popularíssim personatge que atreu gran nombre de públic.

Entre les experiències del museu, destaquen les nocturnes, detectivesques, familiars o les novel·lesques. Per fomentar la participació en les visites guiades i a les activitats, les persones que acumulin sis experiències realitzades rebran com a obsequi una reproducció de terrissa pirinenca.  

 

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, una nova concepció

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu neix el 1994 a partir d’una nova concepció museològica i museogràfica, on el visitant s’endinsa d’una manera activa i participa en les formes de vida del Pallars de principis de segle.

L’Ecomuseu permet conèixer millor la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s’hi han anat succeint a les darreres dècades. A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de l’Àneu.

Pàgina 5 de 24