A la comarca de la Val d’Aran des d’aquest mes d’abril que ha entrat en vigor l’ordenança que regula la recollida de bolets en tots els seus boscos. El Consell General expedirà un carnet gratuït, amb vigència per quatre anys, que permetrà a residents, propietaris de segones residències i gent que pernocti en establiments turístics de la Val d’Aran, poder recollir bolets als boscos sense cap cost. Amb aquesta regulació es vol espantar les persones que es dediquen a recollir bolets amb ànim de lucre i evitar danys al bosc. El reglament assenyala que les sancions per als infractors s’aplicaran d’acord amb la normativa forestal catalana, que suposa multes que van des dels 30 euros fins als 3.000 en casos de reincidència.

Des del passat 16 d’abril que els guardes forestals de l’Aran informen els boletaires que l’ordenança ha entrat en vigor. No hi haurà multes fins al mes de maig, quan el Consell instal·li la senyalització a les pistes forestals per informar sobre la prohibició de recollir bolets.

Aquesta mesura no té afany recaptatori ja que és totalment gratuïta i sí que pretén eliminar els grups de gent de fora de la Val d’Aran que es dediquen únicament a recollir bolets per vendre’ls. Aquesta regulació vol garantir que els aranesos quan surtin al bosc trobin bolets i, alhora, potenciar la Val d’Aran com a destinació turística.

Serà el Conselh qui lliuri el carnet als residents i els propietaris de segones residències i els establiments als clients allotjats. En cas que un establiment regali carnets a persones que no estiguin allotjades se li podrà retirar el talonari.

Satisfacció general en el sector turístic català en aquesta campanya de Setmana Santa. Amb alguna excepció com el Berguedà i Osona, les comarques d’interior han registrat una molt bona ocupació i fins i tot en alguns casos han fregat el ple. Tot i que la Setmana Santa enguany ha arribat tard, la meteorologia ha estat marcada per la inestabilitat i això ha repercutit en les destinacions de costa. Barcelona, però, segueix atraient turistes, especialment estrangers, que troben diverses opcions d’oci a banda de la típica oferta de sol i platja així com més indrets d’interès a banda de la capital catalana.

 

El canvi de temporada beneficia Lleida i l’Alt Pirineu

A les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu, com la Val d’Aran i els Pallars, la Setmana Santa ha coincidit amb el final de la temporada d’esquí i l’inici oficial de la d’esports d’aventura. Aquesta coincidència ha beneficiat el sector hostaler, fet que demostra, per exemple, amb un 80% d’ocupació en hotels al Pirineu, un dels millors registres de les darreres temporades de neu. A més, s’han venut 1.250.000 forfets, un 15% més que els que es van vendre l’any passat. D’altra banda, les zones on es practiquen esports d’aventura també han tingut una bona ocupació, amb un 70% de mitjana.

Molt positives també han estat les xifres relacionades amb les rutes del romànic. Com a mostra, les visites al conjunt romànic de la Vall de Boí s’han gairebé duplicat aquesta Setmana Santa respecte a l’any passat. El sector assegura que es nota la recuperació econòmica, que es fa palès en els bons registres en turisme rural, amb un 85% i fins i tot 90% a Lleida; un 90% a la Segarra i un 95% a l’Alt Urgell. La cirereta ha estat l’ocupació a càmpings (60%) i bungalous (95%), que s’ha multiplicat per dos.

La muntanya -per aprofitar els últims dies de neu- i la platja han estat, un any més, les destinacions més escollides durant aquesta Setmana Santa. Els hotels de la Costa Brava han arribat a ocupacions del 80 i 85% i els apartaments turístics de la demarcació també han millorat les seves xifres respecte l’any passat arribant al 90%. Les nits de divendres i dissabte han estat les més fortes amb l’arribada del turisme català i de proximitat, que enguany s’ha revifat. El sector també ha notat un repunt dels turistes britànics i francesos.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una bona ocupació turística per aquestes vacances de Setmana Santa, que es podria situar al voltant del 80 % a les zones turístiques de la demarcació de Lleida del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua (del 18 al 21 d'abril) i entre el 35 i el 40% del dissabte, 12 d'abril, fins al Dijous Sant. Els nivells d’ocupació per a aquestes vacances de Setmana Santa variarà d'acord amb la tipologia dels establiments d’allotjament turístic, com també segons les diferents zones turístiques de la demarcació de Lleida. Les comarques del Pirineu seran les que tindran una millor ocupació turística, mentre que la procedència dels visitants serà majoritàriament de Catalunya, seguida dels de la Comunitat Valenciana, Madrid, la resta de l’Estat i del sud de França.

Les estacions d'esquí alpí de Baqueira Beret, Boí Taüll Resort i Espot Esquí aprofiten l’esprint final de la temporada per aquestes vacances de Setmana Santa, mentre que les empreses de turisme actiu i esports d’aventura inicien pràcticament ara la nova campanya amb tota la seva oferta d’activitats de terra, aire i aigua i amb 223 firmes que treballen al conjunt de la demarcació. A més, els visitants tenen a l’abast una oferta de turisme cultural, moltes festes tradicionals, una variada oferta gastronòmica i activitats de tot tipus vinculades amb la Setmana Santa, com també una diversitat de propostes relacionades amb el turisme familiar com l’inici de la pròxima temporada del Tren dels Llacs el 19 d’abril o el programa “Explora el Parc” del Parc Natural de l’Alt Pirineu, entre moltes altres iniciatives arreu de les comarques lleidatanes.

 

L’ocupació per sectors

Per sectors, la Federació d’Hostaleria de Lleida preveu que a les zones turístiques de les comarques de Lleida i a les zones d’influència de les estacions d’esquí els establiments d'hoteleria arribin a una mitjana d’ocupació del 80% del Divendres Sant al Dilluns de Pasqua (del 18 fins al 21 d’abril). En canvi, l’ocupació des del Diumenge de Rams fins al Dijous Sant (del 13 al 17 d'abril) oscil·larà al voltant del 40%. Aquests percentatges corresponen a les perspectives d’ocupació, atès que actualment el nombre de reserves és inferior i se situa al voltant del 35% en el primer tram del període vacacional i en un 65 % els dies festius de la Setmana Santa amb la previsió d’arribar al 80%. Per aquestes dates les comarques de Lleida tenen el 85% de la seva oferta de places d’hoteleria obertes al públic. Cal tenir present que les reserves cada vegada s’ajusten més a la data de sortida de vacances, depenent de la climatologia i també de les ofertes.

Pel que fa al turisme rural, la Federació de Cases de Turisme Rural de les Terres de Lleida preveu un comportament més homogeni en el conjunt de la demarcació de Lleida, tant a les comarques del Pirineu com a les de la plana, que podria tenir una mitjana d'ocupació situada al voltant del 80% durant els 4 dies festius de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua i entre un 30 i un 35% la resta de dies.

Quant al càmping, amb la totalitat d’establiments oberts en aquestes dates, es preveu una ocupació d’un 95% a les places de bungalous del Divendres Sant fins al Dilluns de Pasqua, mentre que la resta de dies l’ocupació oscil·larà al voltant del 65%. L’ocupació en places d’acampada i caravàning del 18 al 21 d’abril serà inferior i d'acord amb la climatologia la mitjana al conjunt de la demarcació es podria situar al voltant del 50%. L’ocupació en el primer tram del període de vacances en les places d’acampada serà baixa.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu que, del 12 al 21 d’abril, uns 70.000 turistes visitaran les comarques lleidatanes i es faran unes 150.000 pernoctacions en les diferents modalitats d’establiments d’allotjament turístic, tant de la zona de la plana com del Pirineu de Lleida, a banda de les segones residències. L’oferta d’allotjament per a aquests dies serà d’unes 50.000 unitats entre hotels, càmpings, cases de pagès, albergs i refugis i un nombre indeterminat de segones residències i apartaments privats ocupats.

 

 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el conseller de Justícia, Germà Gordó, i el síndic d'Aran, Carlos Barrera, han participat aquest matí en l'acte de reconeixement de l'Institut d'Estudis Aranesi com a acadèmia i autoritat lingüística a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran. L'Acadèmia es constituirà al mes d'agost i en formaran part 21 membres.

Mascarell ha manifestat que ée tracta d'una "eina imprescindible" que ha de garantir la continuïtat de l'aranès i "protegir, divulgar i normalitzar la llengua". En la seva intervenció a la presentació, el conseller de Cultura ha volgut subratllar que amb aquest acte “s'ha donat un pas definitiu en la institucionalització de l'aranès”. Mascarell ha recordat que, des de la restauració de la Generalitat, “totes les lleis lingüístiques de Catalunya han volgut que l'aranès sigui també una llengua de tots els catalans”. El conseller de Cultura ha afegit que “en termes generals la cultura del nostre país és singular, però amb una voluntat expressa d'universalisme i amb el sentiment que s'entengui que la llengua suposa una fórmula per al reconeixement de les diversitats”.

El conseller de Justícia, per la seva part, ha destacat que l'Institut d'Estudis Aranesi “ha de plasmar aquesta manera pròpia de veure el món en aranès i ho ha de fer de forma rigorosa”.  És per això que Gordó vol que aquest organisme “sigui una autoritat científica i acadèmica, però també moral: que la gent l'identifiqui com un òrgan de prestigi”. “La llengua pròpia és allò que ens fa ser nosaltres mateixos, allò que ens defineix, i això és compatible amb estar oberts al món”, ha puntualitzat el titular de Justícia per acabar el seu discurs, que ha fet íntegrament en aranès.

El síndic d'Aran ha assenyalat en el seu discurs que la constitució com a acadèmia de l'Institut d'Estudis Aranesi “representa dotar l'aranès amb una institució lingüística del màxim rang”. El síndic també ha volgut agrair la tasca dels departaments de Cultura i Justícia pel desenvolupament dels tràmits administratius i tècnics que han permès el procés.

El passat mes de gener, el Govern de la Generalitat de Catalunya, tal com preveu la Llei de l'occità, aranès a l’Aran, de l’any 2010, va aprovar el Decret pel qual s'atorga a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia i d'autoritat lingüística a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran.

Amb l'aprovació del Decret, l'Institut d'Estudis Aranesi es converteix en el primer organisme de l'occità que té rang acadèmic. Així mateix, el Decret investeix l'Institut com a autoritat per a l'assessorament a Catalunya en matèria de llengua occitana, aranès a l'Aran, per a les administracions públiques i els organismes que en depenen, per als centres d'ensenyament públics i privats i per als mitjans de comunicació de titularitat pública.

El Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran, a través del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, han impulsat conjuntament el procés per tal que l'Institut d'Estudis Aranesi tingui el caràcter d'acadèmia. El procés també ha comptat amb el diàleg i el consens amb les principals entitats a l'espai occità que treballen en la codificació i normalització de la llengua.

L'Institut d'Estudis Aranesi s'ha de constituir com a nova corporació independent amb les funcions que li atorga el Decret en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor del Decret aprovat pel Govern. Es constituirà, com ja s'ha avançat, el proper mes d'agost i en formaran part 21 persones de les quals 11 són els actuals membres de l'institut d'Estudis Aranesi, que hauran de ratificar la seva voluntat de continuar com a membres de l'Acadèmia i autoritat sobre la variant aranesa.   

 

Demà dissabte, dia 29 de març, Aran Park, obrirà les seves portes a tots aquells interessats en la vida salvatge animal i vegetal de la Val d'Aran. "L'any passat 33.000 persones van visitar ARAN PARK, aquest any esperem arribar als 55.000", ha manifestat el conselhèr de Territori, Eduardo Valdecantos, que ha afegit “aquest any com a novetat, el parc compta amb 2 linxs i 9 cabres pirinenques”.

L'oferta que ofereix Aran Park (16 hectàrees) amb els seus animals (óssos, marmotes, cabirols, linxs, cabres pirinenques, etc) i vegetals, és una gran opció per conèixer la biodiversitat del territori. A això se li ha d'afegir l'oferta deWildlife (vida salvatge) que també es pot gaudir durant tot l'any, amb la possibilitat de visualitzar i fotografiar diferents espècies en el seu hàbitat natural.

Per a més informació d'Aran Park: http://www.aran-park.es/

 

 

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el síndic d'Aran, Carles Barrera, van signar dissabte dos convenis en matèria de Protecció Civil i

d'Extinció d'Incendis i Salvaments, que refermen el marc de col·laboració entre ambdues administracions.

Espadaler va destacar la importància dels dos convenis signats perquè "simplificaran la tasca i la gestió de coordinació de les emergències”.

Per la seva part, el síndic d'Aran, Carles Barrera, es va mostrar molt satisfet de poder signar aquests convenis i va aprofitar per recalcar "l’excel·lent relació amb el govern de la Generalitat” .

D'una banda, el conveni de Protecció Civil regula la col·laboració en matèria de planificació, detecció i avisos en situació d'emergència o de normalitat en els casos que afectin a la Val d'Aran, i reforça la coordinació entre el Centre de Coordinació d'Emergències CECAT de la

Direcció General de Protecció Civil (DGPC) i el Conselh Generau d'Aran. En aquest sentit, el conseller va anunciar que el Departament d'Interior posarà a disposició del Conselh Generau d'Aran un tècnic de protecció Civil que "acompanyarà els ajuntaments per tal d’agilitzar la planificació del risc”.

D'altra banda, Interior també es compromet, a posar a disposició del Conselh Generau d'Aran els tècnics dels serveis centrals i territorials de la DGPC per tal que facin funcions d'assessors, i valoració dels riscos a què estan sotmesos els municipis d'Aran, o recomanacions sobre la redacció dels plans d'actuació municipal.

Cal recordar que l'Aran, per les seves característiques orogràfiques, climàtiques i de vegetació està sotmesa a situacions de riscos climàtics i meteorològics com nevades, inundacions, o altres riscos naturals i tecnològics (accidents industrials, de transport de mercaderies perilloses, etc) que poden generar emergències de gran magnitud i afectar a més d'un municipi.

L'Aran disposa d'un règim jurídic especial establert per llei i per mitjà del qual es garanteix l'autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La normativa existent, tant l'Estatut d'Autonomia com la Llei de Protecció Civil de Catalunya de 1997, com la Llei 16/1990, preveuen que el Conselh Generau d'Aran participa en les tasques de protecció civil a Catalunya i que pot prestar suport, assistència i cooperació a les funcions municipals de protección civil. Amb el present conveni s'aprofundeix la relació, comunicació, i intercanvi de coneixement sobre els riscos existents, la seva avaluació i la resposta pertinent en cas d'emergència a l'Aran entre el Conselh Generau i la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, que té encomanades la coordinació de les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats publiques.

El conveni també preveu que ambdues parts estudiaran la possibilitat de delegar o encomanar funcions del Departament d´Interior en matèria de protecció civil al Conselh Generau d'Aran per tal de millorar la previsió i resposta a les emergències.

D'altra banda, el Departament d'Interior i el Conselh Generau d'Aran van signar també la renovació del conveni de col·laboració en matèria de d'Extinció d'Incendis i Salvaments.

La Llei 16/1990 de 13 de juliol, va determinar que la Generalitat de Catalunya havia de cedir al Conselh Generau d'Aran competències i serveis sobre salvaments i extinció d'incendis, fet que es va ser efectiu mitjançant un Decret que entrà en vigor el 26 de juliol de 1994.

Dissabte, Generalitat i Conselh Generau d'Aran van renovar el seu marc de col·laboració actual en matèria de salvaments i extinció als efectes de continuar avançant en la relació i millorar la cobertura de les necessitats detectades.

Els serveis de salvaments i extinció d'incendis, i d'emergències en general, dins del territori de la Val d'Aran es gestionaran directament pel Pompièrs d'Aran, bombers voluntaris distribuïts en tres parcs.

La Val d’Aran regularà la recollida de bolets a tots els seus boscos i ho farà de manera gratuïta. El Conselh Generau expedirà un carnet gratuït, amb vigència per quatre anys, que permetrà a residents, propietaris de segones residències i gent que pernocti en establiments turístics de la Val d’Aran, poder recollir bolets als boscos sense cap cost. Amb aquesta regulació és vol foragitar les persones o grups que es dediquen a recollir bolets amb ànim de lucre. Carles Barrera, Síndic d’Aran, ha explicat que en determinades zones de Val es produeix un ‘’espoli reiterat’’ per part de persones que utilitzen els bolets per comercialitzar.

El Conselh Generau d’Aran serà qui entregarà els carnets als residents i als propietaris de segona residència o estalbiments als clients allotjats. Si es regalen carnets, es retirarà el talonari.

Aquesta mesura es començarà a aplicar a finals de març. Segons ha pogut saber Comarques de Ponent, les multes podrien anar des dels 90 euros fins als més de 6.000 en cas de persones reincidents.

 

Els Ajuntaments de Vielha, Cervera i Almacelles han delegat la gestió de les sancions de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària dels respectius municipis a l’Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL) de la Diputació de Lleida.

Aquesta delegació s’ha posat en marxa després de la signatura del conveni d’aquest dimarts entre el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i els alcaldes de Vielha, Cervera i Almacelles, Alejandro Moga, Ramon Royes i Josep Ramon Ibarz respectivament.

El servei de gestió de multes que ofereix l’OAGRTL informatitza tot el procés de forma que els ajuntaments no necessiten disposar d’una infraestructura per gestionar les sancions i alhora guanyen en agilitat en la tramitació.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat la importància de millorar encara més l’eficiència dels ajuntaments, ja que es donen molts casos en que el cost del tràmit per via executiva supera el cost de la pròpia sanció afavorint la impunitat dels infractors.

Els alcaldes de Vielha, Cervera i Almacelles han coincidit en que entre els principals avantatges d’aquest nou servei destaquen l’optimització dels recursos humans i tècnics dels consistoris, així com la major eficiència i transparència del procés.

Amb aquest servei, l’OAGRTL assumeix el cobrament de les multes de trànsit i gestiona íntegrament tot el procediment, des de l’inici de la multa fins a les al·legacions, resolucions de recursos i notificacions. Aquest automatisme suposa un gran estalvi de temps, facilita el control del procés i permet la signatura electrònica.

La policia local disposarà de diverses PDA (Personal Digital Assistant) i una petita impressora portàtil per expedir immediatament la denúncia que es diposita al vehicle. Una altra novetat és que la denúncia impresa incorporarà un codi de barres que permet l’infractor poder pagar immediatament l’import a través de les entitats bancàries col·laboradores.

La PDA preveu diversos automatismes que farà molt àgil expedir la sanció i obtenir totes les dades del vehicle, també permet fer una fotografia del vehicle infractor que s’annexa a la denúncia.

Balaguer va ser el primer municipi en incorporar aquest sistema en fase de prova a principis de l’any 2013 i el consistori de Tàrrega es va incorporar al novembre de 2013 per tal de comprovar el funcionament del procediment en més d’un municipi a la vegada.

 

La Val d’Aran i els seus municipis van rebre el passat 22 de gener a la fira Fitur de Madrid la certificació Biosphere Destination, de manera que s’han convertit en la primera destinació catalana de muntanya a aconseguir aquesta certificació, que en el país només té la ciutat de Barcelona.

El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, fou l’encarregat de rebre la certificació per part del president de l’Institut de Turisme Responsable, Tomás Azcarate i Bang, i el Chief Executive Officer del Consell Global de Turisme Sostenible, Mauro Marrocu.

L’obtenció d’aquesta certificació de qualitat i sostenibilitat turística és per al Síndic d’Aran un reconeixement a l’esforç de molts aranesos: “Entre tots estem desenvolupant un model turístic responsable i sostenible en termes econòmics , ambientals i socioculturals”.

Va afegir que aquesta distinció demostra que la Val d’Aran “ha d’apostar per la sostenibilitat, no només per conservar aquest territori del Pirineu per a futures generacions, sinó també per seguir sent competitius i l’essència dels Pirineus”.

Aquesta certificació l’atorga l’Institut de Turisme Responsable, entitat associada a la UNESCO i a l’Organització Mundial de Turisme i membre del Consell Global de Turisme Sostenible (GSTC Global Sustainable Tourism Council), auspiciat per la Fundació de les Nacions Unides.

 

Pla estratègic

L’aposta per la sostenibilitat turística era una de les línies de treball del Pla Estratègic de Turisme de la Vall d’Aran 2011-2015, un full de ruta que ha servit per obtenir aquesta distinció, i té com a pilars un turisme responsable i la conservació del patrimoni cultural i ambiental .

La consellera de Turisme de la Vall d’ Aran, Anna Díaz , va explicar que al març proposarà als empresaris socis de Foment de Torisme Val d’Aran noves accions, i va destacar que amb la implementació del Sistema de Turisme Responsable s’està construint un model turístic de qualitat en què el turisme és un sector transversal associat a l’economia, el territori , la societat i la cultura araneses.

També va estar present a l’acte el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i en l’esdeveniment els assistents van poder degustar productes inclosos a la Marca de Garantia de la Val d’Aran, que reconeix l’autenticitat dels productes elaborats amb els procediments tradicionals de la vall.

 

Endesa ha finalitzat la reconstrucció en la seva totalitat i de forma definitiva de la principal línia elèctrica de mitja tensió que unia les subestacions de Vielha i de Bossòst, i que dues derivades de la qual van desaparèixer parcialment al juny per culpa dels aiguats que van afectar la Val d'Aran. Els treballs, que han tingut una inversió superior als 60.000 euros, aportats íntegrament per Endesa, s'han dut a terme al terme municipal d'Arres i han consistit en la construcció de dues torres metàl·liques i la substitució de 340 metres de cable aeri de 25 kV per una nova línia subterrània, també de mitja tensió. 

D'aquesta manera, la línia d'unió entre les subestacions de Vielha i de Bossòst ha quedat restablerta, de manera que la companyia garanteix la qualitat del servei als clients dels municipis d'Arres, Es Bòrdes, Bossòst, Vielha e Mijaran i Vilamòs.  

?Segons Endesa, els treballs, s'ha retardat per culpa dels forts temporals de vent i neu dels mesos de novembre i desembre, que han dificultat la reconstrucció. Després dels aiguats, la companyia va prioritzar l'apuntalament de la xarxa malmesa per tal de garantir el servei, per, a posteriori, sempre i quan les condicions climatològiques ho possibilitessin, procedir a reparar o reconstruir les infraestructures elèctriques que van quedar destrossades o directament desaparegudes per efecte de les aigües.??

Pàgina 5 de 9