L’estany d’Ivars i Vila-sana era conegut, entre d’altres coses, per la gran abundància d’anguiles que s’hi pescaven i es comercialitzaven. Aquestes arribaven a l’estany a través del riu Segre, desprès del gran viatge que realitzen creuant l’oceà atlàntic després de néixer. A l’estany hi creixien uns anys fins que l’instint els demanava tornar al lloc de naixement, el mar dels Sargassos, a reproduir-se. Això era possible donat que per aquells temps la connexió biològica entre l’estany i el Segre era absoluta.
Actualment les anguiles no poden arribar degut a que les grans preses del riu Ebre, com Riba-roja, li impedeixen remuntar els rius. No obstant, els peixos del Segre haurien de poder seguir arribant a l’estany, tot i que sembla que no ho poden fer. Per aquest motiu, l’empresa GESNA ha realitzat, per encàrrec de la Diputació de Lleida, un estudi per avaluar quina és la qualitat ecològica de la xarxa hídrica que connecta l’estany amb el Segre i veure quins elements impedeixen la correcta funcionalitat de connector biològic.
Entre els paràmetres estudiats s’ha caracteritzat la població de peixos del riu Corb, havent-s’hi identificat una comunitat formada per 8 espècies de les quals la meitat són autòctones (bavosa de riu, barb cua-roig, bagra i madrilla). Per altra banda, s’han identificat 6 infraestructures amb un potencial efecte barrera sobre la connectivitat fluvial i que impedeixen el lliure moviment dels peixos a través del curs d’aigua. També s’ha posat en relleu la nul·la zona de ribera en la part mitja del riu Corb, on el canal fluvial està totalment reduït i encaixat entre camps de conreu i on no hi queda pràcticament cap arbre en peu.
La recuperació de la connectivitat entre l’estany i el Segre és un objectiu contemplat en el Pla d’Usos i Gestió del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Aquesta diagnosi servirà de base per tal de poder planificar els passos a seguir per tal de millorar aquesta connectivitat i recuperar, de retruc, l’entorn del riu Corb.
