La demanda patrimonial podria derivar en un litigi judicial si no arriben els ajuts

Les plataformes convocants van proposar presentar "reclamacions patrimonials" -el que vol dir valorar els perjudicis per la manca d'aigua-, en considerar que les comunitats de regants no van advertir amb suficient anticipació als productors per poder decidir les accions a emprendre, i molts d'ells van perdre totes les collites
Els assistents a l'assemblea de Miralcamp ©JosepAPérez
photo_camera Els assistents a l'assemblea de Miralcamp ©JosepAPérez

Les plataformes Pagesos o conills, Manifest del Gran Urgell i de la Segarra van reunir aquest divendres al voltant de 250 persones provinents dels sectors agraris i ramaders de la demarcació de Lleida. En el decurs de l'assemblea va quedar pales el malestar generalitzat per part dels productors dels conreus extensius, perjudicats pel tancament dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues el passat any, conseqüència de l'exclusió d'alguns cultius i el retard dels ajuts als quals en tenien dret. 

L'acte va tenir lloc al Casal Cultural Josep Maria Solé i Sabaté de Miralcamp, amb la presencia de l'alcalde del municipi del Pla d'Urgell, Melcior Claramunt.

En aquest escenari les plataformes convocants van proposar presentar "reclamacions patrimonials" -el que vol dir valorar els perjudicis per la manca d'aigua-, en considerar que les comunitats de regants no van advertir amb suficient anticipació als productors per poder decidir les accions a emprendre, i molts d'ells van perdre totes les collites.

Jaume Perera plataforma Gran Urgell ©JosepAPérez
Jaume Perera de la plataforma Gran Urgell ©JosepAPérez

Per altra banda, Jaume Perera, de la plataforma Manifest del Gran Urgell, detallava que aquestes demandes s'haurien de presentar abans del 25 de març, data del tancament del Canal d'Urgell, per tal que la reclamació dels possibles perjudicis no prescrivís. Segons Perera, aquest podria ser un primer pas per l'inici d'un litigi judicial amb les comunitats de regants, que s'haurien de fer càrrec de les compensacions en el cas que les administracions no ho fessin.

Segons els portaveus de les plataformes alguns pagesos ja han presentat les reclamacions a la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, que les ha desestimat "sense cap argumentació", destaquen els pagesos, per la qual cosa alguns han iniciat el procés contenciós

Segons Perera, els responsables dels Canals d'Urgell i del Segarra-Garrigues "no han lluitat prou" pel repartiment equitatiu i just dels ajuts. En les reunions amb el Govern Català sempre ens han respost que la responsabilitat de la gestió de l'aigua és de les Comunitats, i que des de l'administració "ja es fa prou amb la contribució en ajuts econòmics" que de moment encara no han arribat, afegeix Perera.

Per part del departament d'Agricultura, no nega que hagin estat al costat del sector, però els ajuts no han arribat, i les condicionalitats d'aquests ajuts exclouran a molts productors de poder-los cobrar, malgrat les promeses i els compromisos. També han estat força crítics amb l'executiu central que no ha aportat un sol euros d'ajuts als productors que no han pogut regar. 

I pel que fa a altres contactes, també va fer referència als compromisos adquirits per algun dirigent socialista català rellevant, que es va comprometre aconseguir 15 milions d'euros en ajuts "escorrialles de iogurt" segons ell. Els pressupostos de la Generalitat hi ha una partida de 85 milions destinats a millores de regadiu, però cap referència a les compensacions als correus lleidatans.

Portaveus de les plataformes a Miralcamp ©JosepAPérez
Portaveus de les plataformes a Miralcamp ©JosepAPérez

Pel que fa a la plaga cinegètica, la plataforma Pagesos o conills continuen reclamant poder utilitzar les dioxines en les xarxes de regadius i els caminis rurals, de la mateixa manera que es va autoritzar en les xarxes d'infraestructures nacionals. Per altra banda, es continua reclamant no limitar el nombre d'animals, incrementant les batudes nocturnes.