No hi ha data per signar el conveni de modernització del canal d'Urgell

La secretària d'Estat d'Agricultura, Begoña Garcia assegura que la modernització de l'Urgell té un cost molt alt i cal determinar-ne les fases amb què s'ha d'abordar i treballar-la entre les administracions i el govern d'Espanya a través del ministeri, la Generalitat a més a més dels regants
Begoña García, la secretària d'Estat d'Agricultura ©JosepAPérez
photo_camera Begoña García, la secretària d'Estat d'Agricultura ©JosepAPérez

Begoña García, la secretària d'Estat d'Agricultura, ha afirmat que el govern espanyol estarà estretament amb la Generalitat per dur a terme la modernització gradual del canal d'Urgell en el futur. En resposta a les insistències del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, sobre la necessitat de la corresponsabilitat del govern espanyol en aquesta modernització, Garcia ha reconegut que l'empresa és de gran envergadura, abastant 70.000 hectàrees, i que cal establir un acord per determinar els detalls de la seva execució. Malgrat això, encara no hi ha una data concreta per a la firma d'aquest acord.

El president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros va adquirir el compromís d'aconseguir desencallar el projecte de modernització dels regadius en el marc de la Jornada de Reg i Futur que es va dur a terme el març del 2019. Ros va abanderar el projecte que considerava una acció de país. Cinc anys després tot just s'han redactat uns projectes per modernitzar 10.000 hectàrres.
Imatge d'arxiu d'una caseta de reg del Canal d'Urgell ©JosepAPérez
Imatge d'arxiu d'una caseta de reg del Canal d'Urgell ©JosepAPérez

La secretaria d'Estat Begoña García ha recordat que la setmana passada, l'executiu espanyol va adjudicar a Tracsa una obra per al canal d'Urgell, per valor de 28,2 milions d'euros. Una actuació que arrencarà el pròxim mes, i està relacionada amb aspectes de digitalització del regadiu, no té res a veure amb la modernització.

Garcia assegura que la modernització de l'Urgell té un cost molt alt i cal determinar-ne les fases amb què s'ha d'abordar i treballar-la entre les administracions i el govern d'Espanya a través del ministeri, la Generalitat a més a més dels regants

Signatura conveni SEIASA CGR Aragó i Catalunya ©Govern
Signatura del conveni SEIASA CGR Aragó i Catalunya ©Govern

L'acte d'avui ha sigut la ratificació de les aportacions de 45 milions d'euros de l'Estat als canals d'Aragó i Catalunya i Pinyana. Aquests acords facilitaran obres de modernització que inclouen, entre altres aspectes, la reducció del consum d'aigua en un 10%.

Begoña García , acompanyada del president de SEIASA, Francisco Rodríguez Mulero, el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, i altres autoritats com l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa.

Avui és un dia rellevant per a Lleida i per a Catalunya en general, avui se signen dos acords que ascendeixen a 45 milions d’euros, 16.730 hectàrees i 11.761 famílies

Ramal de la Junta de sequiatge de Lleidaa Pinyana ©JosepAPérez
Ramal de la Junta de sequiatge de Lleida Pinyana ©JosepAPérez

En total, amb aquests fons de resiliència, es destinaran 140,83 milions d'euros a Lleida i Girona per a 8 actuacions. "El Ministeri treballa per millorar l'ús eficient de l'aigua, implementant sistemes com el reg per degoteig, així com fent avanços en eficiència energètica, digitalització i telecontrol dins d'aquest procés de modernització dels regadius", ha afirmat Garcia.

Actualment, tres de les 8 actuacions ja estan en marxa, altres 3 estan en tramitació i una està en fase de redacció. Es preveu que aquestes obres comencin abans de la fi de l'estiu, amb una data límit de finalització a l'estiu del 2026.

Segons García, la modernització i consolidació dels regadius milloraran l'ús eficient de l'aigua, amb l'objectiu de reduir-ne el consum en un 10%.

Es prioritza l'eficiència energètica, amb projectes com la instal·lació de plaques fotovoltaiques a Aragó i Catalunya. A Pinyana, per exemple, es destina una inversió de 25 milions d'euros en la modernització del sector 3, amb èmfasi en sistemes de reg per degoteig o aspersió, vinculats a un sistema de pressió natural

Un altre objectiu és disminuir els costos energètics dels agricultors, així com la petjada de carboni. "Aquestes obres també inclouen el telecontrol, permetent als regants realitzar el reg a demanda a través de dispositius mòbils amb l'ús de la digitalització", ha detallat.

Cal tenir present que els regants assumeixen una part del finançament d'aquesta modernització de regadius, concretament el 20% + l'IVA, ja que el 80% restant prové del ministeri.