Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat) ha participat en l'elaboració del 'Llibre blanc sobre la intel·ligència artificial aplicada a l'Aigua', un document del qual es desprèn que la intel·ligència artificial (IA) pot ajudar a detectar fuites d'aigua i solucionar problemes de malbaratament que puguin tenir lloc en determinats de municipis, segons el director de la unitat d'IA a Eurecat, Xavier Domingo.
La IA pot ajudar a recomanar on les administracions han de posar els diners, ja que es tracta d'una tecnologia que permet crear models matemàtics que indiquen què és l'òptim per estalviar aigua
Des de la seu d'Eurecat al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida s'ha impulsat un projecte europeu que ja s'ha posat en producció en una planta depuradora d'aigües residuals als Països Baixos. Domingo explica que en el procés de retorn al medi de l'aigua que ja ha acabat el seu ús, hi ha una etapa de "fangs actius" on a través de la IA s'ha aconseguit millorar aquesta l'eficiència.
Resulta que l'emissió de gasos d'efecte hivernacle en aquesta etapa del procés són els més significatius de tot el cicle de millora de la qualitat de l'aigua. A través d'un agent de control autònom òptim, que és com un petit programari que gestiona de forma automàtica alguns dels processos d'aquesta etapa, es llença un aire per dissoldre els fangs.
Això ha permès aconseguir estalvis de fins a 40.000 euros mensuals en quantificació de costos energètics i el cost equivalent de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
IA per complementar les tecnologies existents
Domingo destaca que fa l'efecte que la IA hagi de servir per "substituir altres coses", però en realitat no és així. L'objectiu és complementar tecnologies existents i ajudar als experts en determinats dominis. Per això, consideren que pot ser efectiva en tot el cicle de l'aigua, des de la seva captació, per saber les reserves de què disposem i també d'on és millor agafar-ne; a la part de potabilització i fer-la apta per al consum humà a través d'un sistema el màxim possible d'òptim. Però també en el moment de la distribució, per tal de fer-la arribar on sigui necessària, ja sigui per a usos industrials, agrícoles o domèstics.
Aquí entraria en joc l'ús de la IA en la detecció de fugues, ja que a vegades, segons Domingo, amb un senzill comptador no podem veure que hi ha un problema, però amb aquesta tecnologia es pot aconseguir precisió i detectar on i com està tenint lloc un problema de pèrdua d'aigua.
Amb les persones la IA serveix per detectar "patrons de consum" i fer comparatives per veure com es comporten determinats grups de població en relació amb el consum d'aigua. També amb el clavegueram, ja que abans de tirar-la, es pot avaluar si hi ha una part de l'aigua que es podria reutilitzar per a la indústria.
Resoldre polítiques contradictòries
En un any com aquest 2023, marcat per la forta sequera que patim, les administracions s'han vist obligades a plantejar polítiques, a vegades contradictòries per gestionar les minses reserves d'aigua. Xavier Domingo explica en aquest sentit que una administració que mirarà per l'economia, voldrà que la indústria produeixi al màxim, però una altra que mira pel medi ambient, alertarà de la limitació de recursos.
Amb la IA, es poden crear "teories del joc" per tal de trobar "l'equilibri òptim" sense perjudicar l'economia i tampoc adoptant "mesures dràstiques" com tallar l'aigua directament
Un sector on la IA ja fa uns anys que hi comença a tenir presència és l'agrícola. Amb l'ús d'imatges captades amb dron o agents automàtics repartís pel camp, es pot interpretar l'estat fenològic d'un cultiu i gràcies a això es pot aplicar un reg de precisió o canviar-ne, les seves necessitats. També ajustar l'ús de pesticides que serveixen per controlar les plagues i així reduir l'impacte de la contaminació de les aigües subterrànies. Gràcies a la IA es pot fer agricultura de precisió, remarca Domingo, i aquí "està entrant amb força" des de fa 10 anys amb un canvi important des de fa 5, sobretot en les grans explotacions que tenen recursos.
