Està clar que aquest ha sigut un dels períodes de sequera més crítics dels que s’han patit a Catalunya i en terres lleidatanes. És cert que el 2008 hi va haver una situació semblant, però amb l’arribada de les pluges es va oblidar tot i la reivindicació de mesures per a un futur previsible van quedar en no res. Els canals d’Urgell parla de modernització des de l’any 2005 en què es va presentar i debatre un Pla Director que pretenia iniciar un projecte de concentració parcel·lària a la col·lectivitat número 5 de Linyola. Tanmateix, el projecte es va anar diluint per la falta d’interès de regants i gestors dels regadius.
Des d’aleshores, de cara a l’aparador social s’ha insistit fins a l'avorriment en la necessitat de modernitzar l’Urgell, per estalvi d’aigua i eficiència dels conreus, però han passat divuit anys i una de les infraestructures hidràuliques més importants de Catalunya continua regant a manta
La realitat de bona part de les terres que reguen els canals d’Urgell és de finques minifundistes amb estructures productives petites i familiars que han disposat d’aigua sempre que ho han necessitat, per la qual cosa han cregut que no tenien cap necessitat en canviar de manera de fer, ni tampoc en pensar en inversions ni millores.
També és important destacar que el preu de l’aigua de l’Urgell és el més barat de totes les xarxes
En aquest escenari, la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell tampoc ha insistit vista la poca exigència dels regants; i per la seva banda les administracions, no han tingut interès a pressionar. Plantejar la modernització era dotar una partida milionària per una iniciativa en la qual els beneficiaris no hi creien.
Si aquest ha sigut l’escenari real de l’Urgell, amb la sequera d’enguany i els pronòstics dels experts, s’ha generat un abans i un després. L’abastament d’aigua ja no està garantit i, si es vol mantenir viu el sector, es comença a entendre que cal prendre mesures dràstiques i negar l’evidència és impedir l’evolució del sector.
Han sorgit moviments reivindicatius que reclamen amb urgència aquesta modernització, però també creuen que ha de canviar la mentalitat general. Una modernització que no té cap sentit a l’Urgell si no es planteja des d'una concentració parcel·lària, “projectar la reforma del reg sobre la mateixa estructura no té cap sentit”, diuen els representants de Manifest del Gran Urgell. Així i tot, reconeixen que el plantejament de la concentració precisa "d’un gran consens i un canvi imprescindible de mentalitat".
Des de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), el director general, Xavier Díaz, assegura que una concentració parcel·lària a l’Urgell “és molt complicat” i en tot cas seran els propietaris els que decideixin el que volen fer amb les seves finques.
La CGRCU va encarregar el projecte a la Generalitat i aquest ja incloïa la possibilitat d’agrupar finques. Díaz destaca que l’actual junta directiva es va comprometre en impulsar la modernització i així ho està fent amb els quatre projectes que s’han redactat amb una inversió de 138 milions d’euros i que es començaran a desplegar ben aviat.
Per altra banda, el director general explica que des de la CGRCU, en espera de la modernització, s’han pres mesures per tal de fer front a la pròxima campanya, impulsant una iniciativa amb la qual es pretén aconseguir que els propietaris puguin decidir el que volen fer amb les seves dotacions.
No permetran que es repeteixi la situació d’enguany d'haver de decidir qui rega i qui no rega i tots els propietaris tindran el mateix dret independentment del seu cultiu
Díaz assegura que el plantejament de la modernització és definitiu per la Junta de Govern, però “la darrera paraula la tenen els regants” i han de ser ells els que decideixin si volen materialitzar la modernització.
Per la seva banda el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, assegura que el Govern “no ha fet altra cosa que respondre al que s’ha demanat des de la CGRCU”. Els projectes estan redactats i les obres es licitaran en el moment que ho demanin des de la comunitat de regants. Anson afegeix que el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural no impulsarà res que els beneficiaris no vulguin.
Per altra banda, el responsable d’Agenda Rural també destaca que plantejar una concentració parcel·lària no és impossible, sí que “complicat pel que representaria socialment”, però molt més eficient i resolutiva. Anson fa referència als efectes del canvi climàtic, que segurament obligaran amb pensar en una transformació dels conreus i que possiblement comportarà desplaçaments, com està passant amb la vinya, a zones de més alçada.
El representant sindical i pagès, Jaume Pedrós destaca que si es mira enrere, el que ha passat marca un abans i un després per als pagesos del de terres lleidatanes, que ja venien tocats de tantes altres crisis anteriors i pels quals la sequera ha estat la gota que ha fet vessar el got, encara que soni contradictori. La solució és senzilla: “Si plou, es resoldria tot”, diu Jaume Pedrós, però el context climàtic al qual està dirigint-se el planeta no és el mateix.
Entre la pagesia, la incertesa va acompanyada del pessimisme en veure com aquesta pot ser la seva estocada final, però també amb certa esperança de pensar que pot ser l’oportunitat per reinventar-se i modernitzar els cultius i els sistemes de reg per tal d’adaptar-los a la nova realitat.
Els agents del sector davant de la nova realitat plantegen, d'una banda, la reconversió de correus que necessitin menys quantitat d’aigua com poden ser la colza o el gira-sol. Aquesta alternativa, però, no acaba de convèncer, i els productors demanen solucions amb sistemes de reg més eficients que permetin mantenir els conreus tradicionals. En aquest sentit, cal recordar que l’IRTA està desenvolupant una plataforma digital que analitzarà l'estat hídric dels cultius i ajudarà a prendre les decisions de reg més adients, segons la demanda exacta d'aigua.
Està clar que aquests desitjos han d’anar acompanyats de l’increment de les reserves i de la bona gestió de les comunitats de regants. Una realitat que implica impulsar una nova cultura de l’aigua, que les administracions siguin capaces de conscienciar a la ciutadania que l’aigua és un bé escàs i que tots estiguem implicats en la seva gestió.
