Els representants del col·lectiu Manifest del Gran Urgell arribaven aquest dijous a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a Saragossa, disposats a aconseguir respostes a molts dels dubtes i reticències que ha provocat la greu situació de sequera, i la forma en la qual s'ha gestionat la distribució dels cabals de reg.
El portaveu del col·lectiu, Jaume Perera assegurava que la reunió, en la qual van participar la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pasqual, el director tècnic, Francisco José Hijos, i el subdelegat José Crepín, va ser dura i llarga, més de tres hores.
Manifest del Gran Urgell tenia com una de les grans qüestió conèixer de quina manera i perquè les reserves que havien acumulat els embassaments, conseqüència dels temporals Glòria, entre el 21 i 25 de gener del 2020 i el Filomena del 6 i 10 de gener del 2021 es van exhaurir en poc més de dos anys. En aquest sentit, bona part dels agents implicats atribuïen la culpabilitat al turbinat de les hidroelèctriques.
Hijos, va explicar detalladament que l'abocament de l'aigua després dels temporals es va fer únicament per motius de seguretat, per la pressió dels cabals sobre les preses. El director tècnic va assegurar amb rotunditat que "no es va turbinar ni un sol hectòmetre cúbic d’aigua que no fos aprofitat pel reg, pel consum de boca, la industrial, ramader, o pels cabals ecològics"
Per altra banda, també s'havia qüestionat en qui requeia la responsabilitat de distribuir els cabals en els sistemes hidràulics dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, a la qual cosa la CHE va respondre categòricament que la seva tasca tan sols correspon a la gestió dels cabals d'aigua disponibles en alta; la Confederació no entra en decidir com s'ha de distribuir, aquesta feina pertany a les Comunitats de Regants. En aquest sentit, també afegien que no podien decidir les prioritats dels cultius a regar, traslladar-les també a les comunitats.
Un altre dels punts rellevants que plantejaven els portaveus del Manifest era la regulació dels consums urbans en períodes de sequera.
Segons Jaume Perera, és una contradicció que es demani austeritat hídrica a pagesos, i ramaders i pel contrari no es reguli el consum urbà i industrial
En aquest sentit Pasqual també va ser molt clara, els Consells Comarcals i els Ajuntaments tenen tota la potestat per gestionar els consums, i aplicar restriccions si cal, sense haver de dependre de la CHE.
Els representants del Manifest asseguren que aquesta afirmació es contradiu amb el que van argumentar els presidents dels consells comarcals i de la diputació quant se'ls va demanar accions de conscienciació i estalvi en els municipis.
Més demanda i menys reserves
Entre Rialp i Oliana aproximadament hi caben 500 hm³. El Canal D’Urgell sol en gasta 550 hm³ cada any. Per tant, actualment cada any consumim més aigua de la que hi cap als dos pantans quan estan plens. Aigua de reg, boca, granges i indústries. Segons Hijos, la poca pluviometria dels últims anys junt amb el consum cada cop més elevat han anat minvant les reserves. La primavera extremadament seca d’aquest any ha fet la resta.
Manifest del Gran Urgell considera que cal un projecte generalista per afrontar aquesta realitat de períodes prolongats de sequera, caldrà treballar de valent en l'eficàcia i modernització dels regadius, però també caldrà pensar en la racionalització de les produccions, agrícoles, ramaderes i industrial, que més aigua consumeixen
