Felip Gallart i Vicent Lladonosa presenten “El presidi de Montclar. Els reclusos i la construcció del Canal d’Urgell”

Segons va explicar Felip Gallard "som deutors d’aquesta gent que va vèncer el monstre de l’escassedat i la sequera", i amb la informació detallada sobre els 1207 reclusos que el 1860 treballaven en l’obra, s’aporta rigor a la història
Felip Gallart i Vicent Lladonosa presenten nou treball ©BibliotecaJaumeVila
photo_camera Felip Gallart i Vicent Lladonosa presenten nou treball ©BibliotecaJaumeVila

La construcció del Canal d’Urgell és la història de la transformació i millora més profunda i visceral que mai s’ha dut a terme en un territori de Catalunya. És el relat d’un triomf extraordinari en un context ple d’adversitats. El túnel de Montclar n’és l’obra més emblemàtica. En aquest llibre no hi trobareu les biografies dels burgesos inversors, ni dels enginyers, ni dels polítics, ni d’aquells que la història oficial coneix com a personatges rellevants de l’obra del Canal d’Urgell. A partir d’un exhaustiu recull documental, els autors dibuixen la crònica més precisa, viva i convulsa de les obres del túnel de Montclar i del seu presidi dins de la gran epopeia de la construcció del Canal Principal d’Urgell (1853- 1862). El presidi i els condemnats, sobretot tots aquells que hi van deixar la vida, en són els grans protagonistes.

Aquesta és la sinopsi del nou treball elaborat a quatre mans pels historiadors lleidatans Felip Gallart i Vicent Lladonosa El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d’Urgell (Pegès Editors), que inclou el pròleg del geògraf Ignasi Aldomà. El treball, que es va presentar el 20 d'abril a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa, posa nom i cognom als 284 reclusos que van deixar la vida en la construcció del túnel de Montclar, obra estratègica en la consolidació dels Canals d'Urgell. 

Segons va explicar Felip Gallard "som deutors d’aquesta gent que va vèncer el monstre de l’escassedat i la sequera", i amb la informació detallada sobre els 1207 reclusos que el 1860 treballaven en l’obra, s’aporta rigor a la història

Eulàlia Pagès, Vicent Lladonosa, Marc Solsona, Felip Gallart, Jaume Suau i Ignasi Aldomà ©BibliotecaJaumeVila
Eulàlia Pagès, Vicent Lladonosa, Marc Solsona, Felip Gallart, Jaume Suau i Ignasi Aldomà ©BibliotecaJaumeVila

Per la seva banda l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona va destacar la passió i la satisfacció dels autors per la seva contribució a la història “amb humilitat”, ajudant a entendre la transformació d’un territori explicant-ne “la cara B”

El prologuis, Ignasi Aldomà afegia que es tracta d'un “treball honest i rigorós” que “presenta el moment històric i no renuncia a cap fon d’informació”.

També va participar en la presentació el president del Centre de Recerques Mascançà del Pla d’Urgell, Jaume Suau del qual són col·laboradors els dos autors, va fer menció a “l’exhaustiu escorcoll d’extraordinari rigor documental” que és “aquest treball col·laboratiu que ha possibilitat donar veu als protagonistes de la construcció del túnel més llarg d’Europa durant un segle”

La directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, ha fet referència a la importància d’explicar la “història precisa, viva i convulsa” d’aquesta epopeia a través de la veu dels presidiaris que la van fer possible.