Mollerussa reunirà el divendres 5 de maig al Camp municipal d’Esports, més de set-cents alumnes i professors de catorze centres educatius de les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell i el Segrià. La convocatòria respon a la Trobada Intercomarcal Escolar del programa Saltem i Ballem que impulsa la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa.
L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell, Marc Solsona acompanyat de la presidenta de la Federació Sardanista, Pepita Solsona, la coordinadora del programa Saltem i Ballem, Motse Carulla, i el president de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa, Joaquim Fabrès presentaven aquest dimarts el programa de l’acte.
La Jornada s’iniciarà a les deu del matí i estarà amenitzat per la Cobla Tàrrega que interpretarà un repertori amb les sardanes Mollerussa, capital de la sardana, Aplec de Sant Feliuet o Enganxa. Les escoles duran a terme visites als equipaments culturals de Mollerussa Museu de Vestits de Paper i a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.
Montse Carulla va explicar que aquest curs han seguit el programa Saltem i Ballem més de 2.000 alumnes de 54 escoles de terres lleidatanes i que pel curs vinent es preveu ampliar la implantació dins el currículum escolar centres educatius del Segrià i de les comarques del nord, com l’Alt Urgell i els Pallars.
La Sardana en el currículum escolar. Com fer-ho possible?
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida va implantar a partir de l'any 2017 en catorze entres de les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell i el Segrià el programa desenvolupat pel balaguerí Josep Maria Simón i Auberni. Una proposta didàctica basada en un aprenentatge significatiu, inclusiu i competencial ha estat dissenyada com un treball interdisciplinari per ser desenvolupat en el cicle superior d’educació primària, encara que la seva aplicació ha fet que sigui extensiu a altres cicles d’aquesta etapa esmentada anteriorment.
L’activitat d’aprendre a ballar sardanes a l’escola, tal com avui encara es duu a terme en la major part de les escoles és com a extraescolar o dins el mateix horari escolar, sense cap mena de relació amb la resta de matèries i sempre de forma optativa.
Aquesta situació comporta que no sigui una activitat majoritària o amb una normalització o consolidació plena
En canvi, aquest nou enfocament, fonamentat en el repte d’innovar des de la tradició, suposa un seguit de canvis en el disseny curricular de cada centre i en l’estructura organitzativa.
D’aquesta manera s’aconsegueix que la sardana vetlli per la formació integral, ja que potencia el desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona
