La Trobada Intercomarcal Escolars de les comarques de Lleida del projecte Saltem i Ballem ha reunit aquest divendres al Camp Municipal d'Esports de Mollerussa al voltant de 700 sardanistes del Pla d'Urgell, Urgell i Segrià, procedents de 14 centres educatius de Primària i Secundària.
Alumnes i docents que al llarg del curs participen en el programa Saltem i Ballem han pogut compartir una jornada tots plegats per compartir rotllanes posant en pràctica l'aprenentatge, i gaudir de la dansa, acompanyats per la Cobla Tàrrega
La matinal sardanista arrencava amb l'esmorzar per als participants i tot seguit la gespa del Municipal rebia el galop de presentació i la ballada de la sardana de lluïment Mollerussa, capital de la sardana, del mestre Òscar Barqué, present també a la trobada, i la sardana de punts lliures Aplec de Sant Feliuet, de Ventura Pons, i per finalitzar la sardana de germanor Enganxa, d’Albert Palau, la qual ha estat ballada i també cantada pels participants juntament amb les autoritats presents en l’acte.
Aquest curs han seguit el programa Saltem i Ballem més de 2.000 alumnes de 54 escoles de terres lleidatanes, 14 de les quals estaven avui representades en la trobada. Pel curs vinent es preveu ampliar la implantació dins el currículum escolar a centres educatius del Segrià i de les comarques del nord, com l’Alt Urgell i els Pallars.
La Sardana en el currículum escolar. Com fer-ho possible?
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida va implantar a partir de l'any 2017 en catorze entres de les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell i el Segrià el programa desenvolupat pel balaguerí Josep Maria Simón i Auberni. Una proposta didàctica basada en un aprenentatge significatiu, inclusiu i competencial ha estat dissenyada com un treball interdisciplinari per ser desenvolupat en el cicle superior d’educació primària, encara que la seva aplicació ha fet que sigui extensiu a altres cicles d’aquesta etapa esmentada anteriorment.
L’activitat d’aprendre a ballar sardanes a l’escola, tal com avui encara es duu a terme en la major part de les escoles és com a extraescolar o dins el mateix horari escolar, sense cap mena de relació amb la resta de matèries i sempre de forma optativa.
Aquesta situació comporta que no sigui una activitat majoritària o amb una normalització o consolidació plena
En canvi, aquest nou enfocament, fonamentat en el repte d’innovar des de la tradició, suposa un seguit de canvis en el disseny curricular de cada centre i en l’estructura organitzativa.
D’aquesta manera s’aconsegueix que la sardana vetlli per la formació integral, ja que potencia el desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona
