Pregunta. Les terres de Lleida es veuen afectades per tres línies de distribució de macroprojectes energètics, és així?
Resposta. Legislativament, tots aquells projectes que superin els 50 MW de potència resten sota autorització de l’Estat. Tots els projectes per sota d’aquesta, són projectes que autoritza la Generalitat o n’emet informe favorable si s’escau.
En aquests moments hi ha dos projectes de línies de molta alta tensió (MAT) aèries que superen aquesta potència de 50 MW i, per tant, són d’autorització del ministeri. Aquestes dues línies recullen l’energia generada per parcs solars ubicats a l’Aragó i la transporten cap a Catalunya. Concretament, la primera entraria per la Granja d’Escarp i travessaria tot el Segrià, les Garrigues, arribaria fins a la Conca de Barberà i acabaria a la comarca de l’Anoia.
La segona línia, més al nord, entraria a Catalunya per Massalcoreig i travessaria les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, les Garrigues i acabaria a l’Urgell, concretament a l’estació transformadora de Ciutadilla, per baixar finalment fins a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Aquestes dues línies dibuixarien unes ‘cremalleres’ d’oest a est, amb un alt impacte visual i afectació pels llocs on passen.
Per altra banda, hi hauria una tercera línia (també MAT) que va vinculada a 9 parcs fotovoltaics previstos al municipi d’Alcarràs i municipis veïns, dos dels quals ja han rebut el vistiplau de la Generalitat per tractar-se de parcs que s’alineen al model distribuït i participat que promou el Govern a través del Decret 24/2021 aprovat pel Parlament de Catalunya. En aquest cas, el projecte també preveu aquesta línia d’alta tensió aèria en la qual tant des de la mateixa Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida com des del Departament d’Acció Climàtica, competent en aquestes autoritzacions, n’exigirem a les empreses impulsores, Ignis i Solaria, el soterrament per l’alta afectació que una línia aèria tindria sobre el territori, amb unes torres d’una alçada mitjana de 30 m. Aquesta línia sortiria d’Alcarràs fins a Albatàrrec i finalitzaria al barri de Magraners, travessant tota l’horta de Lleida i bona part de finques de propietaris de Montoliu de Lleida.
P. El 15 de desembre us vau reunir amb representants del territori afectat per allargar la pròrroga per presentar al·legacions. Quin és l’estat del procés actualment?
R. Des de la Delegació del Govern a Lleida vam reunir tots els municipis i consells comarcals afectats per la primera MAT (la que passa més al sud) així com la mateixa Diputació de Lleida amb l’objectiu de consensuar l’oposició a aquest projecte i acordar sol·licitar pròrroga des de cadascun dels municipis per presentar al·legacions al projecte, tenint en compte que els terminis són diferents per cada municipi en funció de quan han rebut la notificació d’afectats pel projecte. En aquests moments, la major part dels Ajuntaments ja han formulat les al·legacions, amb el suport jurídic que ha ofert la Diputació de Lleida.
P. Quina resposta pot tenir el Govern davant les dues línies sobre les quals no té competència?
R. La nostra intenció és aturar-les perquè aquest model de generació d’energia no és el model de la Generalitat. De fet, no es tracta de dues línies d’evacuació de parcs solars o eòlics sinó de línies de transport. I la normativa vigent restringeix l’explotació d’aquestes línies a Red Eléctrica, de manera que cap iniciativa empresarial privada hauria de poder plantejar-se com a via de negoci el transport de l’energia elèctrica a grans distàncies.
En aquest sentit, el decret 24/2021 preveu la redacció del PLATER (Pla territorial d’Energies Renovables) mitjançant el qual definirem com a Govern la distribució de generació d’energies renovables arreu del país, per evitar precisament que els parcs es concentrin en unes comarques determinades, sigui pel valor inferior del sòl o sigui per altres elements. Cal trobar l’equilibri just en la generació d’energia i la distribució territorial d’aquesta. I precisament els dos models de MAT que planteja l’empresa FORESTALIA no responen a aquest principi, ja que preveuen la generació concentrada d’energia en punts molt allunyats dels llocs de consum, com la mateixa àrea metropolitana de Barcelona, fet que porta a sobredimensionar les MATS a les quals ens estem oposant. En resum, que des de les nostres comarques no volem només veure passar els kw·h a través de línies de molt alta tensió sinó que volem ser partícips d’aquesta transició energètica a través d’un model distribuït, participat, sostenible i respectuós amb l’entorn. I això és perfectament possible.
En el cas d’Alcarràs, els parcs fotovoltaics que es plantegen segueixen el model impulsat per la Generalitat, ja que es construiran en sòl de poc valor agrari i de molt pocs propietaris. Per tant, en aquest cas no s’hipotequen finques d’alt valor agrari. Precisament per aquests motius el projecte compta amb gran consens en l'àmbit territorial. El que no compta amb el consens és el fet que la línia sigui aèria i, per aquest motiu, n’exigirem el soterrament.
P. Què suposaria el soterrament d’aquesta línia?
R. El soterrament, evidentment, suposa un increment del cost. Concretament, un 15% respecte al cost de la mateixa línia en aeri, però alhora un percentatge molt petit en el global de tot el projecte (parcs + línia). I per tot això, des del Govern considerem que és perfectament compatible i viable econòmicament fer la transició energètica basant-se en energies renovables i, alhora, preservar l’entorn i el valor agrari dels municipis per on han de passar les línies.
P. Dins del pressupost de la Generalitat, quin tipus d’inversions previstes i accions concretes?
R. En aquest moment, la Generalitat té obertes diverses línies d’ajut a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) tant per a particulars com per a empreses i institucions. Per una banda, des del passat 14 de desembre hi ha oberts els Programes d’Energies Renovables per a la instal·lació de plaques solars per a l’autoconsum, sistemes d’emmagatzematge (bateries) i sistemes de climatització basant-se en energies renovables. Per altra banda, també hi ha diverses línies d’ajuts per a l’adquisició de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega.
També ben aviat està prevista la convocatòria per a la rehabilitació energètica d’edificis, és a dir, per a la substitució de tancaments o la instal·lació de sistemes d’aïllament.
I finalment, també hi ha una línia específica per a indústries per a la millora de la tecnologia en equips i processos industrials i implantació de sistemes de gestió energètica.
En definitiva, que com a Govern estem totalment compromesos en els objectius de desenvolupament sostenible inclosos a l’Agenda 2030 i, per tant, estem promovent la transició energètica que ens ha de permetre reduir les emissions de CO₂ i, alhora, ser molt més competitius com a país.
P. Hi ha alguns indrets més propers a l’Àrea Metropolitana de Barcelona on es puguin plantejar parcs d’obtenció d’energia renovable?
R. És evident que el més fàcil per als inversors privats seria que els parcs es concentressin en les zones més despoblades i amb un valor de sòl més baix, però precisament el Govern vol evitar aquest fet mitjançant l’aprovació, en els pròxims mesos, del ‘PLATER’ (Pla Territorial d’Energies Renovables). Aquest pla decidirà com es distribuirà la generació d’energia arreu del país per evitar precisament la concentració de generació d’energia i així trobar l’equilibri territorial. És evident que l’àrea metropolitana de Barcelona és la que té més consum, així i tot, també és inviable que tota l’energia que consumeix es produeixi a la mateixa àrea. Per això el que es pretén és un model distribuït, equilibrat i participat, és a dir, que les empreses tinguin l’obligació d’obrir els projectes a la participació del territori, sigui a través dels ajuntaments, d’empreses de la zona o dels mateixos particulars.
P. Quan està previst que surti el ‘PLATER’?
R. En el decret hi ha el compromís que aquest pla estigui redactat en els propers 6-8 mesos, aproximadament. És un pla complex perquè ha de tenir en compte moltes realitats territorials, socials i econòmiques, i per aquest motiu des del Departament d’Acció climàtica s’està treballant intensament per a tenir-lo el més aviat possible.
