Foto: Pep Marco.
Bredda és un grup de música català nascut a l'Urgell durant l'estiu del 2018 i que es caracteritza per un tenir un estil de fusió de rock, rap i reggae. Es defineixen com a "grup que vol mostrar un vessant reivindicatiu sense deixar de banda un missatge d'esperança". El grup estrena el seu primer LP anomenat Resiliència (Coopula, 2022).
Pregunta. Vau néixer fa quatre anys. Com comença Bredda i quin ha estat el seu camí?
Resposta. Bredda naix "a la plaça del poble" amb els dos cantants i el guitarrista actuals (Dídac, Joan i Àlex), amb l'objectiu d'unir música i amistat, i l'ambició d'arribar a fer música pròpia. Tot i això, inicialment els concerts eren de versions, ja que només comptàvem amb "Caminant" com a única cançó pròpia. Durant les actuacions de l'any 2019 el grup va sofrir molts canvis tant en l'àmbit de formació com de professionalització i enfocament, passant de ser tres membres i un directe de caràcter més familiar, a ser nou integrants i oferir concerts amb un enfocament més festiu. Els directes i les versions ens van ajudar a entendre'ns damunt l'escenari, agafar rodatge i donar-nos a conèixer al públic. Tot i això, darrere els escenaris sempre anàvem treballant en música pròpia, com serien els senzills "SCRIB" i "Urquinaona" i, algunes de les cançons de l'actual disc. L'arribada de la pandèmia va ser un cop molt dur per a la cultura, però vam aprofitar el fet de no poder dur a terme actuacions per a enfocar-nos amb la gestació de "Resiliència".
P. Acabeu d’estrenar el vostre primer disc d’estudi, ‘Resiliència’. Com va ser el procés de creació?
R. El procés ha estat de maduració lenta, procurant cuidar tots els detalls i mirant de fer-ho de la millor manera possible. Ja que el nostre objectiu sempre ha estat poder compartir la nostra música pròpia, la composició d'alguns dels temes del disc es remunta a gairebé els inicis de la banda, però no és fins a la pandèmia que ens centrem plenament en la producció del disc. Hem tingut la sort de poder treballar amb persones que han sabut aportar a "Resiliència" el caràcter que necessitava, aconseguint un resultat homogeni i òptim. Des de la producció en mans del Vicent Monfà, fins al disseny de l'Aina Codina, passant per l'acurada gravació a l'Estudi Q a mans del Roger Gutiérrez, la mescla del Gerard Salvia i el màster per part de Xavier "Lek".
P. Parleu de la capacitat per resistir i adaptar-se davant qualsevol alteració en l’estat de confort. Us ha inspirat en la gestació del disc?
R. Totalment, creiem que la paraula "Resiliència" defineix molt bé tot el que hem passat tant com a banda conjunta, com per a cada un de nosaltres individualment, i aquesta adaptació es materialitza amb aquest disc. Per a nosaltres aquest àlbum és el fruit de no rendir-se, d'adaptar-se i d'assolir allò que sempre hem volgut malgrat les dificultats que se'ns han presentat. Això, a través de la música i les lletres és el que hem volgut transmetre al públic.
P. Quins estils i referents us inspiren en la vostra música?
R. La música de Bredda sempre s'ha nodrit principalment del Rap, el Rock i el Reggae, amb un caràcter reivindicatiu. Tot i ser nou persones amb tendències i gustos musicals diferents, hem trobat un estil conjunt que afavoreix al projecte i on tots ens sentim còmodes. Alguns dels grups que podríem considerar com a referents serien Auxili, La Raíz, La Gossa Sorda, Xavi Sarrià, Aspencat...
P. Sou 9 integrants a la banda. En termes d’organització i creació, és difícil ser tants o us complementeu bé?
R. És difícil que nou persones es posin d'acord en tot i pensin de la mateixa manera, això porta a molts debats interns i discussions, ja que hi ha deferents visions sobre que pot ser millor pel projecte, etc. Tot i això, mirem d'organitzar-nos en diferents comissions per tal que tota la gestió i les feines estiguin "ben repartides".
P. Esteu il·lusionats amb la propera estrena a la Sala Apolo el dia 13 d’abril?
R. Si, tenim moltíssimes ganes de presentar "Resiliència" en directe, i el fet que pugui ser en una sala com és Apolo, ens omple d'orgull. També és una gran oportunitat el fet de poder sortir de la zona de Lleida, i poder actuar per fi sense limitacions lligades a la pandèmia.
