Cervera posarà el nom de Magdalena de Montclar, acusada de bruixa fetillera, a un espai públic del municipi

Foto: Diputació de Lleida.

L’alcalde de Cervera, Joan Santacana, va anunciar aquest divendres en l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones i posterior projecció de la docuficció ‘Bruixes, la gran mentida’ que el municipi posarà el nom de Magdalena de Montclar a un espai públic del municipi que s’escollirà per mitjà d’un procés participatiu.

Aquest s'ha iniciat el dia 11 de març i culminarà amb l’anunci el dia 30 de maig. “La Montclar és un exemple de cinc dones més que també van haver de patir aquesta persecució injusta.”, va dir Santacana. L’anunci es va fer al cinema Casal de la capital de la Segarra.

Magdalena, que era esposa de Salvador Cuberes, veí de Montclar, va ser inculpada el 4 de juny de 1617 de bruixa fetillera, d’haver tingut tractes impúdics amb el dimoni, d’haver ocasionat danys als fruits i la mort de criatures, a més d’altres crims.

La projecció i una posterior taula rodona formen part de la campanya ‘Memòria és nom de dona’ elaborada per la Diputació de Lleida i la revista ‘Sàpiens’, i que  tindrà continuïtat a d’altres quatre poblacions com la Seu d’Urgell, Bossòst, Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera, que també van viure com dones dels municipis van ser acusades de ser bruixes i en van patir la repressió.

El president de la Diputació, Joan Talarn i la diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional, Helena Martínez, van participar en els actes i van assistir a la posterior taula rodona sota el títol “Cervera fa justícia amb les dones perseguides”, amb la participació de l’historiador i assessor de Sàpiens Àngel Casals, l’actriu Meritxell Yanes i la directora del Museu de Cervera, Carme Bergés, moderats per la periodista cerverina Judith Castellà.

A més de Talarn, Martínez i Santacana, van participar en l’acte el president del Consell Comarcal de la Segarra, Francesc Lluch; la directora dels serveis territorials d’Igualtat i Feminismes, Elena Fuses, i la regidora de Polítiques Feministes i LGTBI+ de Cervera, Mireia Brandon.

Helena Martínez va destacar durant la seva intervenció que la projecció d’aquesta docuficció “treu de l’oblit la història de moltes dones que van haver de patir la persecució i la violència més aberrant, acusades de bruixeria, pel fet de ser dones”.

Es tracta, va dir, “d’un film que ens posa davant del mirall i ens fa recordar. Recordar no significa altra cosa que tornar a passar pel cor i a vegades, malgrat que ens pesi, malgrat que aquest exercici ens incomodi i ens faci mal, és l’única manera que siguem capaços de qüestionar-nos, posar-nos en dubte per avançar, millorar i transformar”. En aquest sentit, ha afegit que “les dones que avui recuperem de la memòria van ser víctimes d’unes violències masclistes que encara guarden molts paral·lelismes en les actituds masclistes d’avui i que cal erradicar si volem avançar cap a una societat més justa, inclusiva i que abraci les diversitats”.