La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) executava aquest dimarts una acció sense precedents des de fa més segle i mig, tancar l’abastament d’aigua de reg tot just començar la campanya al mes de març.
A les dotze del migdia del 25 d'abril del 2023 els automatismes començaven a reduir l'aigua del Canal Principal, que en uns dies quedarà en un cabal continu de 2 m³ per segon el que es considera suficient per garantir l’abastament a una població d'uns 77.000 habitants, les produccions ramaderes i supervivència dels arbres fruiters de terres lleidatanes.
La manca de precipitacions i les reserves dels envasaments ha obligat a la Junta de Govern de la infraestructura hidràulica a prendre aquesta decisió sense precedents que afecta al voltant de 50.000 hectàrees de conreus, que s'abasten del sistema Oliana-Rialb, dels 70.000 que rega la xarxa hidràulica. La resta, unes 20.000 hectàrees que rega el Canal Auxiliar no es veuran afectades per la tanca donat que s’abasteix de la Noguera Pallaresa, que fins ara no es troba en una situació tant com el Principal, i té la campanya assegurada fins al setembre.
En aquest sentit, el director general de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Xavier Díaz destacava que “tanquem el canal per al reg, però circularà un cabal continu per garantir el subministrament dels abastaments”. El director afegia que
Els consums d’estiu no són els mateixos que els d’hivern, per això la nostra intenció és que cap municipi quedi desproveït donant cabal a mesura que les reserves locals es vagin buidant
Díaz demanava responsabilitat als usuaris i als ajuntaments per tal que no es produeixi un ús indegut de l’aigua malgrat que l’abastament estigui garantit, de moment fins al setembre, esperant que la situació millori.
Les embassades del canal principal
Aquesta circumstància històrica ha obligat a la CGRCU a preparar una vintena d’embassades al llarg dels 144 quilòmetres del Canal Principal, per tal que l’aigua pugui arribar a les boqueres de les finques agrícoles.
La infraestructura tenia resolt l’abastament a municipis amb les boqueres a una cota suficient per als cabdals, ja que els conreus no necessitaven l’aigua durant la tanca. En aquest nou episodi el cabal s’ha reduït a 2 m³ i les boqueres de conreus no estan a suficient cota per poder recollir l’aigua de supervivència. Per aquest motiu s'ha començat a fer tanques per poder embassar i elevar el cabal a les boqueres agrícoles.
Segons ha explicat el director de la CGRCU, Xavier Díaz aquesta actuació no estava prevista, ja que durant les tanques d’hivern “mai s’havia necessitat abastar els conreus”. L’aigua es donava cada tres setmanes als municipis que ja tenen les boqueres adequades.
La resiliència del sector agrari
La situació és crítica per al sector agrícola que amb prou feines podrà salvar la collita del cereal d'hivern. Ja fa setmanes que des de la comunitat de regants es va demanar que no es plantés panís o cereal d'estiu, ja que es tracta d'un cultiu que consumeix molta aigua. Els fruiters, principalment poma i pera, tampoc tenen la collita assegurada i l'aigua que es donarà puntualment només garantirà la seva supervivència davant la calor de l'estiu. Aques dimecres hi ha una junta de regants a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per abordar la situació de sequera, i esta previst que els regants de l'Urgell demanin que es tanqui al riu Segre aigües avall de Rialb també per al Segarra-Garrigues i que es controlin els regadius aigües amunt.
La junta podria acordar tramitar la declaració de zona catastròfica de la superfície afectada per la sequera. Els ajuntaments, al seu torn, consideren que la CHE ja hauria de marcar limitacions al consum d’aigua.
Els actors de la tragédia
Josep Maria Gaset Vila-sana
El farratger i cerealista de Vila-sana Josep Maria Gaset augura grans pèrdues pel sector del farratge, d’una banda, perquè amb la tanca del Canal d’Urgell a finals d’abril ja no es podrà arribar als 5 o 6 talls habituals de la campanya. Per altra banda, els dos primers talls d’enguany s’han vist perjudicats perquè alguns síndics han donat prioritat a l’aigua per intentar salvar el cereal d’hivern.
Segons explica Gaset, les dues primeres segues representen entre el 40 i el 45% de la producció d’un farratger, o sigui que “enguany no es tallarà ni un euro”. Pel que fa a la planta, la falta d’aigua no l’afecta tan sols deixa de créixer, “però tampoc és cap avantatja”.
Pel que fa al cereal si no hi ha aigua i el gra no serà de qualitat “no hi haurà quilos” i aquest escenari afectarà altres sectors estratègics. Gaset assegura que ara mateix “firmaria per una producció del 50%”.
Jaume Pedrós
Responsable d’Unió de Pagesos i membre de la Cooperativa de Linyola, Jaume Pedrós assegura que aquesta sequera és “la sentència de mort del sector” el panís no s’ha pogut sembrar en la zona del Principal, el que vol dir el 50% de la producció perduda. L’Auxiliar dona una tranquil·litat relativa, però si la situació de manca de pluges perdura, “no sabem quines poden ser les conseqüències”. Les administracions han de poder desplegar les ajudes directes si es vol que el sector agrari tingui un mínim de possibilitats.
Jordi Llanes
El productor de ceba i calçot de Castellnou de Seana, Jordi Llanes ha finalitzat la campanya tot just aquesta setmana, però de moment no es pot plantejar la propera sembra si no pot garantir el reg. Llanes sembra de mitjana cada campanya al voltant de tres milions de calçots i si no hi ha suficient abastament aquesta hortalissa no té cap futur.
