Foto: Jorge Lázaro, primer premi del Concurs de Fotografia de la Pedra Seca 2021.
El Govern ha aprovat declarar bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona d'interès etnològic 11 conjunts de construccions de pedra seca d'abastament i explotació d'aigua, a Torrebesses, i la delimitació dels seus entorns de protecció. El terme és ple de construccions tradicionals, la major part de pedra seca, destinades a l'aprofitament de l'aigua.
L'acord preveu la protecció d'aquests elements que van des de pous a molins i que esdevenen un conjunt extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari per la seva diversitat tipològica. Des de 2011, el poble disposa d'un Centre d'Interpretació de la Pedra Seca i al 2018 la UNESCO el va incloure a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Torrebesses és un municipi de les comarques de Ponent, de condicions secaneres, on els recursos hídrics han estat històricament un element estratègic de primera importància. El d'aquest municipi no és un cas únic però sí que és un cas extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari desenvolupat pels avantpassats. Això queda palès amb la presència d'una important diversitat tipològica de petites infraestructures de captació i abastament d'aigua.
Els recents episodis de sequera al país han fet reflexionar, una vegada més, al voltant de l'actual model de gestió dels recursos hídrics. Entre altres referents, les mirades s'han dirigit als models tradicionals d'abastament d'aigua, basats en una munió de solucions a petita escala que permetien satisfer totes les necessitats de consum humà, tant de boca com per a l'agricultura i la producció energètica, entre altres.
Els elements que formen part del conjunt declarat bé cultural d'interès nacional són: el pou de la Vila, safareigs i bolló, la secla i la rasa de la Vall Major, el conjunt del molí de Bep Canut, el marge del molí del Culó o del Puntarró, el molí i el bassot de Tomàs, la cabana d'Albert Marçal, la cabana de volta de la Paula, la cadolla Colomina i regatons, la bassa d'en Bep del Pubill i regató, l'aljub i cadolla del Ribot, i regatons i abancalaments i marges de pedra seca.
Els elements i conjunts de construccions proposats per la seva protecció tenen un valor de representació de la realitat històrica recent no només de les valls i altiplans d'aquest municipi, sinó també de l'àmbit pròxim de les Garrigues i les Garrigues històriques, amb municipis que actualment formen part del Segrià. Per extensió també del conjunt de les comarques de l'interior del país.
