Foto: Amadeu Ros Farré, president de la CGRCU, a la Comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya | Canal Parlament.
El president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), Amadeu Ros, va presentar ahir a la tarda a la Comissió d’Agricultura del Parlament el Pla de Modernització dels Canals.
A petició del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Ros va reclamar als diputats de la comissió el seu suport a la modernització del Canal d’Urgell, ja que, segons va defensar, es tracta d’un projecte estratègic per a Catalunya.
Ros es va referir al projecte de modernització que impulsa la CGRGU com “un projecte de país que permetrà que es puguin produir tots els aliments que necessita Catalunya sense dependre de l’exterior, cosa que actualment no passa, perquè hem d’importar el 60% dels aliments que consumim”. La modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament.
Durant la seva intervenció, va demanar a tots els grups polítics que donin suport al projecte al Parlament i al Congrés de Diputats i va alertar que si no tira endavant la modernització “Tots els aquí presents en serem culpables i jo el primer. La història no ens ho perdonarà. L’aigua cotitza a la Borsa de Nova York. Hi ha el perill que grans grups inversors ens prenguin el territori”.
Ros va advertir que “Lleida ha perdut un 40% de pagesos en els darrers anys i que actualment hi ha 9.000 pagesos al Règim Agrari, dels 15.000 que hi havia no fa gaires anys”. I va lamentar que la demarcació sigui la gran abandonada de Catalunya “la capital ho absorbeix tot, el cost de tota la modernització no arriba al 7,5% del que va costar la línia 9 del metro”.
Per emfatitzar la importància del projecte, Amadeu Ros va exposar que “la modernització dels Canals d’Urgell és un gran projecte de país i així ha de ser tractat. Alliberarem aigua que pot servir per al Canal Segarra-Garrigues, que no té dotació i la CHE no n’hi donarà. Ros va afirmar: quan tinguem Oliana i Rialb ple, més aigua anirà al Delta de l’Ebre i a altres zones, ja que es preveu alliberar 180 hm3 d’aigua”.
En aquest sentit, Ros va subratllar el suport que el projecte ha obtingut per part de més d’un centenar d’empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya; així com d’alguns partits polítics, però el president dels Canals va “demanar explícitament a la Generalitat i a tota la societat catalana que sigui conscient de la importància de l’impuls d’aquest projecte”. De la mateixa manera, va explicar, “la modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua”.
L’import total previst d’inversió en la modernització dels Canals d’Urgell, incloent-hi el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El Departament d’Agricultura té previst per enguany l’inici de les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d'euros. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico (Miteco) i està pendent dels ajuts europeus Fons Next Generation.
Ros va voler recordar que els Canals d’Urgell, la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, fou construïda ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades. També va posar èmfasi en el fet que la seva concepció va ser promoguda per la burgesia catalana a través de la família Girona per garantir aliments a la capital catalana i “ara, 160 anys després, necessitem millorar-ne l'eficiència”.
