Marina Rúbies | Foto: Quim Vallès (ACN).
Els Bombers de la Generalitat han donat per extingit cap a les vuit del vespre d'aquest dijous el segon incendi d'Artesa de Segre, a la Noguera, que cremava des del dimecres a les cinc de la tarda. El foc ja es va poder estabilitzar durant la mateixa nit, i durant tota la matinada els efectius del cos d'emergències van estar remullant el perímetre i revisant punts calents i fumeroles. Durant tota la jornada del dijous hi han continuat treballant una desena de dotacions, fins que ja no es va detectar cap fumerola. L'incendi ha cremat unes 130 hectàrees, de les quals 60 forestals i 68 agrícoles.
Aquest incendi ha tornat a castigar la zona que va patir el primer gran foc de la temporada a les Terres de Lleida. El 15 de juny, en plena onada de calor, va començar aquest incendi forestal a prop d'uns terrenys agrícoles al nucli de Baldomar, a Artesa de Segre. Tot i que la investigació encara està oberta, els Agents Rurals ja van apuntar des d'un primer moment que les causes es podien deure a un llamp caigut en una tempesta seca que havia tingut lloc la tarda del dia abans. Les flames de seguida es van estendre per una zona boscosa entre camps de cereals.
L'incendi de Baldomar va donar-se per extingit pels Bombers el dijous 23 de juny, vuit dies després del seu inici. El cos d'emergències va posar, així, el punt final a un foc que ha cremat 2.700 hectàrees de superfície, majoritàriament forestal. Els Bombers no van detectar cap fumerola en les darreres 48 hores i el matí de la revetlla de Sant Joan, l'helicòpter, amb càmera tèrmica, va sobrevolar la zona i no va detectar cap punt calent.
Però quins són els motius que augmenten aquests incendis forestals? Cada cop són més freqüents i destructius. El foc de Baldomar va ser un dels que la setmana d'onada de calor, en un context de simultaneïtat d'incendis arreu de Catalunya, va exigir més esforços al cos d'extinció per contenir-lo. Així i tot, no ha estat l'únic que ha afectat el territori ponentí, com l'incendi de Castellar de la Ribera, al Solsonès, que va cremar més de 320 hectàrees, o l'agrícola a Arbeca que en va afectar unes 25, per exemple.
Més enllà de la simultaneïtat, hi ha altres factors que dificulten la feina: els representants de bombers dels sindicats UGT i CCOO van denunciar al diari CRÍTIC que els equips són deficients, els vehicles obsolets. A més, l'excés d'hores extra i la manca de personal evidencien una falta de finançament i de dèficit de recursos.
També és letal, en qüestió d'incendis forestals, la falta de perspectiva davant dels papers fonamentals de la pagesia i la ramaderia. Aquests sectors són una clau de volta per a la gestió i l'equilibri territorial, i que també ha estat al peu del canó durant l'incendi forestal de Baldomar. Els pagesos de la zona van assistir a la crida per llaurar els camps i així evitar la potencialitat de crema de més de 20.000 hectàrees, o dit d'una altra forma, de gairebé tota la zona del Montsec. Però aquestes professions poden contribuir a la regeneració i vitalització dels sòls i dels boscos, evitant-ne la degradació.
Un canvi de paradigma
La situació actual és de tempesta perfecta a causa de l'emergència climàtica i de manca de gestió forestal, entre altres motius. Aquests factors, sumats a l'abandonament de l'agricultura i el despoblament de zones rurals són clau en els desencadenants d'una problemàtica cada cop més freqüent en una terra castigada sense pluges.
El president de la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF), Felipe Bravo va defensar durant el 8è Congrés Forestal Espanyol (CFE) que es va celebrar la setmana passada a Lleida que la "gestió forestal es fa més necessària que mai" i va assenyalar que "els darrers incendis no són més que un toc d'atenció sobre el canvi climàtic i les condicions d'abandonament en què està la gestió forestal". Va explicar que "l'índex d'aprofitament dels boscos és d'aproximadament una tercera part sobre el creixement net del bosc", és a dir, que "dues terceres parts del bosc no s'aprofiten". Bravo va indicar que "l'aprofitament forestal és una forma de conservació" i va ressaltar "l'ampli marge de millora que té la bioeconomia del sector forestal".
Fins i tot, el consum influeix en aquest context tan crític per les Terres de Lleida. Si es renuncia al camp, les finques abandonades són un escenari ideal per a la propagació d'incendis forestals. I la pagesia fa temps que reivindica mesures i preus justos perquè els hi surti a compte treballar i no hi perdin diners, mentre denuncien l’empitjorament de les condicions de treball al camp i la falta d'iniciativa dels governs català i espanyol. Per tant, és necessari plantejar un canvi de paradigma integral, que fins i tot passa pel paper individual de consum, per tal d'evitar incendis.
"El consum de proximitat facilita la prevenció d'incendis amb els camps conreats, els aliments frescos de qualitat, els preus justos i competitius, la protecció del medi i l'ocupació al món rural"
"Entre les cendres" de les Terres de l'Ebre
Des de la perspectiva de l'emergència climàtica, i arran del documental emès en l'espai de Sense Ficció a TV3, Entre Cendres (Xènia Ciuraneta, Alba Francín i Maria Pena, 2022); Xavier Vega i Castellbí, filòsof, escriptor i professor a Flix compartia unes reflexions en referència al canvi més que necessari per evitar ser engolits pels incendis forestals: "Incendis com el de Ribera d'Ebre ens mostren la urgència de plantejar el debat nacional sobre què som i què volem ser en un futur que cada cop és menys nostre, com afrontar l'inexorable canvi climàtic que ja és entre nosaltres, decidir si hem d'apostar seriosament per l'agricultura i la ramaderia o volem donar per perduda la lluita per la sobirania alimentària, com podem evitar la desertització -en el sentit lul·lià- de la Catalunya interior, com assegurar el relleu generacional al camp, com frenar la desaparició galopant del mosaic paisatgístic, de la seqüència bosc/conreu/espai urbà que fins fa cinquanta anys era el nostre territori, com fomentar l'economia circular per tal que l'euro que surti de la nostra butxaca reverteixi en la del veí, en lloc d'anar a parar a l'altre cap de món: tot un seguit de qüestions majors que afecten Alcarràs, Tombouctou o Manaus."
