"Hi havia joves que volien dedicar-se a la pagesia que es trobaven que no tenien terres i vam veure possible fer el Banc de Terres, ja que també hi ha moltes finques abandonades, per facilitar la terra a les noves generacions", explica el president del Consell Comarcal, Jaume Setó, que afegeix que la implantació del canal Segarra-Garrigues "obre noves oportunitats de negoci a la comarca i fa que la gent pugui viure de la terra amb més comoditat".
Així doncs, la finalitat principal del Banc de Terres garriguenc és afavorir el relleu generacional. Altres propòsits secundaris són ajudar a complementar la productivitat a les explotacions agràries actuals i desenvolupar activitats agràries no professionals, com ara aquelles relacionades amb l'oci agrari o activitats a temps parcial, entre altres. El Banc de Terres de les Garrigues és un dels projectes inclosos al Pla estratègic territorial de les Garrigues 2015-2025.
El funcionament del projecte consisteix a posar en contacte demandants, que per prioritat són joves agricultors que es volen incorporar o que s'han incorporat al sector, i oferents, que són tots aquells propietaris de finques agrícoles que en volen cedir la gestió. L'equip tècnic responsable de la gestió del Banc de Terres també inclou assessorament jurídic, amb l'objectiu que les dues parts tanquin un acord d'arrendament.
Un dels joves agricultors que s'ha apuntat a la iniciativa com a demandant de terres és Aleix Estradé, que explica que les dificultats administratives per poder ampliar les granges de porcí l'han "forçat" a diversificar la seva activitat. Així, aquest borgenc de 33 anys vol impulsar un centre d'equitació i doma natural amb cavalls i un petit ramat de vaques i per fer-ho necessita les terres per poder fer el menjar del bestiar. Es tracta de buscar una nova font d'ingressos i "arribar a tancar tot el cicle, controlant l'alimentació dels animals", explica Estradé, que celebra la iniciativa del Banc de Terres i afegeix que l'arrendament és una alternativa als elevats preus de la terra.
D'altra banda, Joan Agustí Tarragó també s'ha sumat a la iniciativa però com a oferent d'una finca de cereals d'unes 25 hectàrees d'extensió. Aquest pagès de les Borges Blanques detalla que prefereix arrendar i que no és "partidari de vendre" les terres, ja que té un net d'onze anys i no sap si, en un futur, ell voldrà dedicar-se a la pagesia. "No perdràs patrimoni i, per poc que et donin, el dia de demà les coses poden canviar, perquè estem en un futur molt incert", valora.