El grup Fauna acaben d'estrenar el seu nou treball. Es tracta del seu segon disc d'estudi, però amb un so ben diferent. Parlem amb en Manu Brufau (veu) i David Garrofé (percussió) sobre aquest nou disc que han confeccionat amb la resta d'integrants: Ferrán Pujol (trombó), Toni Rodríguez (bateria), Miriam Linares (guitarra), Marc Bosque (trompeta) i José Gómez (baix). El nou disc ja es pot escoltar arreu i anuncien fitxatge amb Events91 per omplir l’agenda de concerts aquest estiu. Podeu escoltar aquí L'última nit.
Des de sempre heu sigut tants integrants? Com va sorgir el projecte?
Manu. Fauna va començar l'any 2016, i venia d'altres projectes que es van fer amb altres membres de Fauna d'aquells temps, i ens vam encoratjar a començar un projecte de nou. Així, vam contactar amb el David perquè no teníem percussió o caixó flamenc perquè estàvem enfocats a la rumba, i vam iniciar aquest nou projecte. Durant tres anys no vam afegir integrants: érem quatre membres amb un format acústic, però ens vam adonar que la gent que ens cridava per formats de 'bolo' durant les festes majors damunt d'escenaris grans, i nosaltres érem molt 'petits'. Llavors vam decidir ampliar la casa; va entrar el Toni Rodríguez a la bateria, i ja l'any següent va entrar la guitarra elèctrica i el Ferran amb el trombó, la trompeta, etcètera.
David. Han entrat molts músics i també n'han sortit bastants, perquè a vegades costa que un projecte amb tanta gent qualli tot, i que tothom se senti a gust amb el que comporta. Ara som set integrants, a l'espera de ser vuit, i quan trobem teclista ja ho tindrem tot instrumentalment. L'objectiu de fer créixer el grup era que sonéssim bé en els formats on tocàvem, i ens faltava alguna cosa quan érem pocs: força, potència, sonoritat... Bé, que ho omplís més tot, i així vam decidir fer créixer el projecte.
Quan vau prendre la decisió d'afegir integrants?
David. Va ser després del primer disc, que el vam treure format acústic l'any 2019, amb quatre integrants.
Manu. De fet, en el primer disc ja notàvem que a algunes cançons els hi faltava més cos. Les vam defensar, i van sonar molt bé perquè ens agradava molt el que fèiem, però pensàvem que "mira, en aquesta cançó hi hagués quedat genial una bateria i una guitarra elèctrica", per exemple. En aquest punt, vam començar a notar que ens faltava una evolució.
Llavors, aquest nou disc es podria interpretar com un 'nou primer disc'?
David. Sí, podria ser un primer disc de la Fauna 'evolucionada'.
Manu. Sí, al final es tracta d'una evolució i molt progressiva. Aquest disc engloba el canvi absolut de paradigma dins de Fauna, i es nota. Quan pugem a un escenari ja som set persones, vuit en un futur, però ja som un equip gran. No només som els músics ara, sinó que a banda dels set o vuit, també tenim un gran equip. Cristina Galán, Carmen María, il·lustradora, també tenim gent que ens ajuda molt com l'Albert Carrera, l'Albert Cortassa, l'Ismael Boldú, el Willy... Gent que de manera altruista ens dona un cop de mà amb la part més creativa.
Així, heu augmentat més encara la família.
David. Perquè a vegades el producte que es veu d'un grup és només els músics i la música que fan, però molt poca gent pot veure el gran equip que impulsa tot això: el disseny, temes creatius, l'organització...
Cristina. Abans no ho necessitaven tant potser, però amb la magnitud amb què ha crescut el grup, és necessari aquest suport.
Manu. Cada cop hi ha molta més feina, més coses a gestionar i és una 'locura'. Els músics ens dediquem a millorar el directe, a sonar bé, preparar les coses...
David. Sí, seria impossible. La feina dels músics se centra a escriure les cançons, tocar, interpretar-les davant del públic. Però darrere hi ha tota la feina de creativitat, producció, postproducció, etcètera.
Això recorda a altres mons artístics. En la mesura que creix un projecte, també es necessiten més mans, caps i idees.
Manu. Avarques més. Fer-ho tot un mateix és molt difícil.
Sobre aquest nou disc que estreneu, l'heu ideat bastant en temps de confinament, oi?
Manu. Sí. Són cançons que potser ja havíem ideat alguna melodia, algun tros de lletra... Però la majoria, al voltant del 90% d'aquest disc s'ha cuinat en plena pandèmia. Justament a l'època de confinament va ser quan vam decidir fer un disc i ens vam animar. Ens anàvem passant àudios des de casa, i en pic vam poder començar a quedar, vam aprofitar per gravar les maquetes de veu i guitarra i ho vam enviar al Carlos Manzanares Avatar d'El Tercero Estudios a Santa Coloma de Gramanet, on posteriorment vam gravar el disc.
Com va ser el procés de començar amb notes de veu? Us faltava veure-us o funcionàveu bé passant-vos el material?
Manu. Vam funcionar bastant bé. Fèiem moltes videotrucades, i la veritat que, tot i ser una època molt complicada per a tots per la situació global que ens podia afectar en la comunicació de tant en tant, va anar bé la cosa.
David. Clar, hi havia moltes ganes de veure'ns per plasmar les idees, i costa fer-ho telemàticament, per decidir certes coses importants i tirar endavant. Tot procés té les seves coses.
Manu. Sobretot, el que ens va ajudar molt va ser el fet de tenir tant temps. En estar tancats, ens ho podríem prendre amb calma i dedicar-hi moltes hores.
David. Sí, el fet de no tenir pressa, ni una data tancada per entregar les cançons.
Manu. De fet, moltes cançons van sortir amb no res, amb una setmana van sortir dues o tres cançons noves. Realment vam compondre molt ràpidament i estem molt contents en aquest sentit. Va ser una sort poder-li dedicar tant temps durant el confinament, sincerament.
I com són les noves cançons? Són reivindicatives?
Manu. Apel·len molt a la vida i a gaudir, és una mica el missatge de 'carpe diem' en el sentit de gaudir pensant que l'endemà pot caure una pandèmia, o que potser no hi som.
David. També, l'inici de la situació pandèmica ens va tallar bastant les ales perquè havíem de començar a créixer musicalment en els escenaris. Va ser quan vam incorporar la bateria al directe, i ja teníem trompeta i trombó. Clar, teníem ganes de començar a tocar i fer coses noves, i just ens confinen.
Manu. L'últim concert que ens van anul·lar va ser un programat a la Universitat de Lleida, que era un concurs i estàvem emocionadíssims, i uns tres dies abans ho van cancel·lar i ens van confinar a tots. Però al cap d'un mes teníem un disc, com aquell qui diu, quasi cuinant-se a l'estudi del Carlos. Al final, el disc es resumeix en què passen coses dolentes, així i tot sempre en pots treure alguna cosa positiva, i que sempre hem de mantenir l'esperança perquè les coses canvien i milloren, si els hi poses ganes i optimisme.
I teniu alguna previsió de la gira de presentació del disc?
Manu. Sí, la setmana passada vam tocar a Juneda en un concert, però a partir del maig és quan començarem a tocar. No podem dir dates concretes, tot i que en tenim algunes mig tancades que seran genials. La gira de presentació del disc no serà només a les terres de Lleida, sinó també a fora: Barcelona, Girona, Tarragona... i el que ens vingui.
Quin públic teniu normalment?
David. En tema d'edats, fem una música reivindicativa, però no radical, fet que casa molt bé amb tots els públics.
Manu. Sí, més o menys analitzem el nostre públic gràcies a les plataformes, i veiem que ens escolten molt des dels 18 fins als 35 anys. Gent de les nostres generacions.
Quins referents teniu dins de la vostra música?
Manu. Clar, han variat molt a mesura que el grup ha anat creixent. En un principi eren Los Delincuentes, la Troba Kung Fú, Malacatón, Estopa, etcètera. Rumba fresca. I amb el temps s'ha anat transformant amb un mestissatge de rumba amb altres estils.
David. Ara ens n'adonem que anem molt cap a l'ska, amb detalls de funky i reagge. Però en resum, fem un gran mestissatge d'estils. Estem encara buscant i trobant el nostre so, perquè quan puguem portar cert rodatge de tocar en directe i amb tota la banda completa consolidant-nos com a grup ràpidament traurem la nostra identitat clara. Així que de moment anem per aquí; una mescla de rumba, ska, reagge, etcètera.
Manu. Abans sí que teníem un estil molt més marcat en sentit dels referents, però d'ençà que el grup ha anat creixent i tenim gustos molt diferents, també hi ha més vessants que ens inspiren. Al final, les nostres cançons tenien una mescla d'estils, però que només podíem defensar en acústic i ara, a l'haver incorporat tots aquests instruments, tot ha anat cap a on havia d'anar.
I canteu tant en castellà com català? Us trobeu còmodes amb les dues llengües?
Manu. Sí, de fet, els dos senzills que vam treure ja són així; 'Hambre' és en castellà, i 'Diga-li' en català. Fem un cinquanta cinquanta.
David. Vulguis o no, la música en sí ja és un llenguatge i no notem diferència segons la llengua que utilitzem. En el nostre cas no es pensava, perquè moltes vegades et poses a escriure i segons com surt la primera frase, segueixes la cançó.
Manu. Exacte, si la primera frase de la idea que vols transmetre dins d'una cançó surt amb una llengua, ja és inevitable. Costa molt canviar, o almenys és el que em passa a mi. Nosaltres no tenim cap estratègia amb el tema de l'idioma, fem el que ens surt i és així.
David. I resulta que usem les dues per igual. Hi ha molts grups que els hi deu sortir només en una llengua, i vulguis o no, i dins de Catalunya has de donar prioritat al català, però si també et surten cançons en castellà i pots anar a rodar per a tot arreu, també t'obre portes. Però no ens ho pensem, sinó que fem el que ens surts.
També heu crescut amb el tema dels videoclips. Com van anar el rodatge?
David. El rodatge va anar molt bé, gràcies a la Cristina Galán, que va ser qui ens va ajudar.
Cristina. Abans del videoclip ens vam reunir per fer una mica de consens sobre les idees que ens transmetia la cançó a cadascú de nosaltres. Es poden interpretar de diferents maneres: no és el mateix per qui l'escriu, per qui la produeix, i s'ha d'intentar presentar-la una mica en vers a la interpretació de la persona qui l'ha creada. I a partir d'aquí, vam pensar que la localització ens evocava molt a un bosc i vam rodar-lo a Prades, on també ens anava guiant l'Ismael Boldú, qui ha fet el videoclip i la postproducció.
Manu. També casa molt bé amb el concepte de grup. Fauna és la naturalesa, el llop, la tornada als orígens.
Cristina. Va ser una crida a les arrels, que el següent videoclip també ho va ser a les arrels de veritat: Mollerussa.
Del grup, sou tots del Pla d'Urgell?
David. No, estem bastant repartits. Abans sí que érem tots de Mollerussa menys un integrant que era de la zona de Guimerà. Ara som tres del Pla d'Urgell, un de Tremp, un altre a Corbins i a Calaf. Però ho gestionem molt bé i ens trobem fàcilment perquè no estem lluny.
Manu. En el sentit de l'organització, ho tenim molt ben encarrilat, treballant molt amb el nostre directe perquè tenim moltes ganes de tornar als escenaris. No té res a veure amb el que fèiem abans, i crec que la gent veurà una progressió molt interessant. Estem treballant molt perquè sigui així.
David. Creiem que la gent que ens coneixia abans veurà un gran canvi. Primer amb l'escenari, i després també amb el nostre so. Fins i tot ens sorprèn a nosaltres! La gent que guarda el record de quan érem quatre, ara veurà una gran evolució. Esperem que els sorprengui.
