FiraTàrrega 2022 entoma la recta final amb gairebé totes les sessions del dia esgotades

Redacció | Foto: Asmaa R. Bellahbib

L’edició 2022 de FiraTàrrega ja ha creuat la meitat del seu trajecte. La tercera jornada va començar ben d’hora, amb els dormifestants de l’actuació de Roger Bernat al parc de Sant Eloi encara aixecant-se i els primers participants del Reverse de Johannes Bellinks caminant enrere pels carrers de Tàrrega. El tercer dia de l’esdeveniment targarí ha experimentat un increment notable en nombre d’entrades venudes i els carrers i places de la ciutat han viscut el bullici habitual dels dies més intensos de la tornada a una Fira sense restriccions.

Ahir dissabte moltes de les sessions van penjar el cartell d’aforament complet. La Grutesca d'Escarlata i Si tu te'n vas de Cia. Pepa Plana van esgotar totes les entrades per tots els passis, i hi ha 10 espectacles més amb la pràctica totalitat de sessions exhaurides. Entre les peces que s’estrenaven aquesta edició destaquem El dia que va morir l’últim panda de Projecte Ingenu, una proposta que va omplir Cal Trepat a partir de la pregunta sobre quin futur ens espera en una societat immersa en una evolució tecnològica exponencial. La peculiar troupe de circ que protagonitza Zloty, en la qual Pau Palaus ens convida a conèixer a la seva carpa i dos personatges molt singulars, va esgotar també bona part de les sessions a la venda. En una altra carpa de circ, la dels belgues Circus Ronaldo instal·lada a l’Hort del Barceloní, es va poder viure l’ambient de circ i els espectacles de varietats que la nova generació d’intèrprets de la gran família Ronaldo van fer-nos arribar amb Swing. Entre altres propostes circenses, la Cia. Estefanía de Paz Asín fa un homenatge a Remigia Echarren una funambulista intrèpida de Pamplona nascuda el 1853, a La reina del Arga.

Entre les propostes Esperit carrer i que s’expliquen gràcies a la interacció amb l’espai públic es van poder veure Poi de la Cia. D’es Tro, un viatge d’embolics i girs de baldufes que valora el joc com un dels estats més importants de les nostres vides. La Maña de la Cia. Manolo Alcántara va sorprendre els espectadors amb el seu enginy i el procés de construcció d’un arc gegant fet a través d’una tecnologia ancestral com la palanca i la roda. El ball enèrgic i colpidor de Born to protest de Joseph Toongavan portar el hip-hop i la reflexió a la plaça de les Nacions i la plaça Major. En aquesta mateixa plaça el públic va poder gaudir de Proyecto Resonantes amb Trinario: Cuerpos Resonantes una peça que es defineix pel seu dinamisme, diversitat d’imatges i temporalitats. La proposta de gran format Mirage (un jour de fête)dels francesos Compaganie Dyptic va omplir d’aplaudiments la plaça de les Nacions amb una posada en escena immersiva i participativa que creix fins a l’apoteosi per denunciar la tortura i la injustícia.