Reportatge | La Plataforma Canal VIU reclama mecanismes d’urgència per frenar els incendis al Canal d’Urgell

Fotos: Marina Rúbies / Arxiu Canal Viu.

Ja son més de 500 arbres cremats en incendis presumptament intencionats en les banquetes del Canal al seu pas pels termes de Bellvís, Palau d’Anglesola i Juneda en els últims dos anys. Aquest és el balanç aproximat que en fan la Plataforma Canal Viu i la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, que fa anys que denuncien aquestes cremes i altres accions que malmeten la vegetació de les zones arbrades del canal.

Davant el futur incert de les zones arbrades del Canal d’Urgell i el seu entorn, la xarxa d’entitats i associacions que encapçala la Plataforma Canal Viu vol evidenciar les cremes de les banquetes, que signifiquen una gran pèrdua pel territori. En qüestió de setmanes s’han malmès arbrades amb més de 60 anys d’antiguitat.

L’antiguitat d’aquests arbres perduts és una de les primeres alarmes que assenyalen el Josep Maria Falip, coordinador general de la Plataforma Canal Viu; en Santi Campo, responsable de comunicació i relacions i Felip Palau, responsable de secretaria i xarxes. Els tres mostren algunes de les diverses localitzacions afectades pels incendis; crida l’atenció veure que, de l’extensió de camp, l’única zona cremada és la pertanyent a les arbrades. La resta de camí i camps que envolten les banquetes no han sofert cap desperfecte.

La zona cremada només correspon al peu dels arbres. La resta de camins i vegetació no es troba malmesa, evidenciant la intencionalitat de crema dels arbres.

Durant la visita, també comenten que en anteriors ocasions s’han trobat amb altres metodologies per desfer-se dels arbres, als quals se’ls hi ha injectat una substància verinosa dins el tronc per garantir-ne la mort. Els tres lamenten aquestes actuacions, perquè en un marge de temps ben minso, s’han liquidat centenars d’arbres que no poden ser substituïts directament.

“Ens costa uns quatre o cinc anys a aconseguir fer créixer un arbre, perquè comporta reg i supervisió contínua”, i això implica torns de reg constants entre voluntaris durant els mesos d’estiu, que no compten amb més recompensa que l’arrelament. Per aquest motiu consideren que aquests fets com un “atemptat mediambiental”, com també ho han definit des d’institucions com la Diputació de Lleida, ja que es veu clarament una intencionalitat en la crema.

De fet, els tres representants de la plataforma expliquen que, dins de totes les agrupacions, ajuntaments i institucions que vetllen pel bé del Canal i les seves zones, hi ha més consens que mai per protegir-les. Ara bé, “ha canviat la voluntat, però no la protecció” lamenten.

Canal Viu considera necessària una investigació sobre els fets perquè hi ha clars indicis de repetició, i una resposta immediata a posteriori: “els Bombers apaguen l’incendi, però després no hi ha cap investigació per part dels Agents Rurals o altres cossos de seguretat”.

També detallen que, justament, la comarca del Pla d’Urgell és la que compta amb menys massa forestal de tota Catalunya, i és lògic que la seva població pugui gaudir d’aquestes banquetes sense necessitat d’haver-les de defensar. Per això és necessària una protecció real. Segons els representants, les institucions consideren aquestes séquies un oasi, però la llei és exempta de protecció dels arbres.

La població del Pla d'Urgell considerava les zones arbrades del Canal com espai d'esbarjo i socialització.

L’any 2020 havien de traslladar aquestes reivindicacions al Parlament. No obstant això, amb l’esclat de la pandèmia se’ls va cancel·lar la compareixença i no se’ls ha ofert nova convocatòria.

A tall de resum, Canal Viu exigeix un manteniment de les banquetes en comú, garantint que les administracions duguin a terme una vigilància constant: “Estem demanant el que es feia fa 50 anys sense floritures”, però ara com ara és difícil aquesta implicació intrínseca, ja que les noves generacions no tenen connexió amb l’entorn del canal com es tenia en l’antiguitat.

El Canal d'Urgell existeix gràcies a tota la població que va dedicar-hi temps i esforços per a la seva construcció.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu del Canal d’Urgell, reivindicat a Mollerussa durant la 20a jornada Reg i Futur organitzada per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.

Algunes de les finalitats son respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels propòsits.

Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua i del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda.

Per aquest motiu, la Plataforma Canal Viu se centra en dos eixos davant d’aquest projecte: en el reclam per buscar les eines i mecanismes de protecció i, d’altra banda, fer pedagogia a tots els públics sobre la importància de l’entorn.

Una de les accions ideades és una caminada del Palau d’Anglesola a Bellvís. “Ara és tendència organitzar marxes per apreciar el paisatge, així que nosaltres volem convidar a les persones a caminar entre cendres”. La motivació d’aquesta marxa reivindicativa és mostrar el que significa la pèrdua dels arbres.

A més a més, també han creat l’Aula Natura Núria Borràs, en honor a la difunta professora i veïna de les Borges Blanques, per buscar una major implicació en les escoles, apropant el gaudi i la conscienciació de les zones verdes del nostre territori.

L'aula portarà per nom Aula de Natura Núria Borràs, en record a la nostra companya de la Plataforma i professora, que va morir l'any 2019 en un accident.

Protecció integral

Des de la perspectiva de la protecció, la plataforma reclama que també cal realitzar estudis i avaluacions d’impacte ambiental prèviament a qualsevol intervenció o explotació de l’arbrat de les banquetes, així com a l’aplicació de mesures correctores per a reduir-ne els possibles impactes: “demanem que les institucions locals, comarcals i nacionals destinin recursos i esforços per a la promoció turística i la conservació d’aquests espais naturals”.

La xarxa d’entitats ja va publicar un manifest l’any 2016 on reclamava reivindicar el valor paisatgístic, ambiental i patrimonial de la vegetació de ribera dels cursos d’aigua que travessen la plana urgellenca i, per extensió, de tota la plana de Lleida: “A més de les banquetes, els rius i torrents naturals: el Corb, el Sió, l’Ondara, la Femosa, o el Set, també cal tenir en compte les arbredes que es troben al voltant del canal, sigui vorejant camins o carreteres”.

Canal Viu expressa que cal fer compatible el principal servei dels Canals d’Urgell, el reg i el subministrament a la plana d’Urgell, amb els usos lúdics, culturals, paisatgístics i ambientals de les banquetes arbrades: “Si aconseguim que la gent reconquereixi l’espai dels canals, serà molt difícil que els hi sostreguin”.

És per això que la plataforma proposa declarar-les com a àrees d’interès, les que encara es conserven en el canal d’Urgell i les diferents séquies, així com els boscos de ribera dels rius i desguassos, o altres arbredes de l’entorn.

L’acció es veuria enfortida en cas que se suggerissin com a Bé Cultural d’Interès Local a cada municipi o bé cultural d’interès nacional en el seu conjunt, amb la finalitat de protegir-les legalment per obtenir una protecció real i una investigació exhaustiva.