Laura Cortés (ACN) | Foto: Joan Llimiñana.
La Diada dels Raiers de la Noguera Pallaresa ha tornat a ser aquest cap de setmana la gran festa dels Pirineus d'abans de la pandèmia.
Per celebrar la tornada a la normalitat, aquest dissabte van oferir una baixada inèdita per un dels trams més espectaculars del congost de Collegats i el diumenge van fer la tradicional baixada de prop de sis quilòmetres, que transcorre el riu des de la presa de la Llania fins al Pont de Claverol. Divuit tripulants van baixar pel riu a bord de tres embarcacions fetes de troncs de fusta, tal com es construïen antigament. Totes van arribar al destí. L'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa rendeix així homenatge a l'antic ofici del transport de la fusta pels rius, en la 44a edició de la Diada.
La presidenta de l'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa, Paula Dalmau, va destacar la tornada a la normalitat després de la pandèmia. "No hem deixat mai de baixar els rais, però enguany l'hem agafat amb més força, amb una baixada especial i organitzant una gimcana raiera".
La baixada inèdita a la qual es referia és la que van fer aquest dissabte per un dels trams més espectaculars i inspiradors del congost de Collegats. Fa més de cent anys que l'Argenteria, la paret de roca que tant va inspirar les obres d'artistes com Verdaguer o Gaudí, no havia vist passar un raier, des que l'ofici va desaparèixer. És un tram amb més dificultat tècnica a causa de l'acanalament del riu, l'augment de la velocitat de l'aigua, la gran quantitat de revolts i remolins i la profunditat, però els joves raiers de La Pobla de Segur es van preparar navegant-lo els dies previs a la festa amb rafting.
Dalmau, que va baixar aquest diumenge amb el primer dels tres rais, reconeix que durant el recorregut tens molts sentiments alhora, com tensió i nervis, però sobretot emoció.
Roger Plana fa cinc anys que baixa amb el rai i destaca que cal mantenir aquesta tradició per commemorar un ofici antic i perquè la Diada crea "molta germanor al poble". "Durant la pandèmia, a la festa li faltava alguna cosa i enguany ja venim amb moltes ganes i torna la festa en el seu màxim esplendor", destaca.
Un altre dels participants en la baixada d'aquest diumenge va ser, Lluís Sandiumenge, que fa un any que viu i treballa com a professor al Pont de Suert. Hi va arribar des de Bellvís, al Pla d'Urgell, i enguany baixa com a raier per primera vegada. "M'han acollit molt bé i estic molt content de formar part d'això. Ja m'han dit que hi ha punts complicats, però vaig amb gent experimentada i els hi faré cas", assegura.
