Micromecenatge per avançar en l’estudi de l’homo sapiens Linya, la dona de la Noguera

Foto: UAB.

La Universitat Autònoma de Barcelona ha posat en marxa una nova campanya de microdonacions per avançar en la recerca de Linya, la dona de la Noguera, l’homo sapiens que va ser descoberta per l’equip de recerca del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPAP) a la Cova Gran de Santa Linya, al municipi de Les Avellanes, l’any 2020.

“Els treballs de camp en arqueologia requereixen fins a la més petita resta arqueològica sigui recuperada, identificada i estudiada. Comporten molt de temps i, a més, una gran quantitat d'estudis analítics, que impliquen la participació d'especialistes des de diferents vessants per a la interpretació de les dades obtingudes”, explica Rafael Mora, catedràtic del Departament de Prehistòria i director del CEPAP-UAB.

Per aprofundir en els estudis sobre Linya, la campanya de microdonacions ha fixat el cost en 20.000 euros, que es destinaran a treballs que s’han distribuït en cinc fases d’estudi. La primera, els pròxims mesos de juny i juliol, és previst dur a terme els treballs de camp amb la participació d’una vintena de persones especialistes i estudiants.

Entre la segona i la quarta, l’equip de recerca estudiarà els materials recuperats durant l'excavació, cosa que li permetrà elaborar memòries, informes i publicacions acadèmiques, i també estabilitzarà i restaurarà les restes arqueològiques, que seran digitalitzades per al seu estudi i divulgació.

Una cinquena fase es dedicarà a realitzar els estudis paleoantropològics de les restes i la comunicació dels resultats de la recerca en publicacions científiques.

El Departament de Prehistòria i el CEPAP-UAB duen a terme recerca arqueològica a la Cova Gran de Santa Linya des de l’any 2002, on han fet importants descobertes, com ara eines del període cultural Azilià (15.000 anys) o la confirmació de la presència continuada de boscos de coníferes de muntanya dels Pirineus fins a la costa fa entre 50.000 i 15.000 anys.

El jaciment és un dels que té un registre arqueològic més complet de tot Catalunya, en què queda reflectida la història dels últims 50.000 anys, amb ocupacions tant de neandertals com dels humans moderns.