Festival de Pasqua | Foto: Michal Novak.
Francesc Valls, considerat un dels compositors més importants i influents del Barroc català, va dedicar la seva grandiosa Missa Regalis ("Missa Reial") a Joan V de Portugal. Miguel Jalôto serà el director i orgue del concert de Missa Regalis de Francesc Valls el divendres 15 d'abril a les 8 del vespre al Paranimf de la Universitat dins del Festival de Pasqua de Cervera. A més, l’obra de Valls es complementarà amb un motet conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra en un concert que és coproducció entre el Festival de Pasqua de Cervera i el FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus). Les entrades pel concert es poden adquirir aquí.
Pregunta. Com s'ha desenvolupat aquesta coproducció entre el Festival de Pasqua i el FeMAP per impulsar aquesta estrena? Com han anat els dies d'assaig per preparar la producció? S'ha trobat de gust amb els cantants?
Resposta. Va ser una gran oportunitat preparar aquesta producció en cooperació entre els dos festivals. Va caldre una bona coordinació, però ha permès que un projecte tan específic arribi a un públic molt més ampli i concentri recursos econòmics i artístics. Em vaig alegrar molt quan Josep Dutrèn, el director de FeMAP, es va interessar per aquesta proposta i em va dir que seria possible fer aquest programa tan específic i personalitzat també a Cervera.
Els dies de preparació van ser simplement fantàstics! Va ser un luxe passar 3 dies en una bonica casa enmig de la natura, sense preocupacions, per preparar amb cura un programa nou per a tots. L'equip d'artistes és simplement excel·lent, sentim una connexió immediata entre tots els integrants, i a més de l'intens treball professional, comencem a desenvolupar també una relació molt amistosa.
P. Quina és la importància de la Missa Regalis de Francesc Valls?
R. La Missa Regalis és molt important tant en l'aspecte històric com estètic. És la darrera obra composta per l'eminent compositor català (ell mateix l'anomena "el meu cant del cigne"). Està dedicada al rei Joan V de Portugal, i encara que no sabem la possible connexió entre Valls i la cort portuguesa –Valls va poder haver visitat Lisboa després de ser retirat de la Catedral de Barcelona, o va poder haver establert vincles a través d'un altre compositor català establert a Lisboa, Jaume de la Té i Sagau- coneixia clarament les possibilitats i els gustos de la Capella de la Cort de Lisboa.
No només rebutja l'ús d'instruments (a part del baix continu) -pràctica estrictament seguida a Lisboa, a causa de la imitació del cerimonial papal de Roma-, sinó que també afavoreix una barreja de stile concertat i stile antic molt apreciat a la Reial Capella portuguesa. A la Missa Regalis hi podem apreciar certs trets típics de Valls, i especialment coneguts, de la seva més famosa "Missa Scala Aretina" com la preferència pels temes basats en l'hexacordi, la polifonia densa, les novenes dissonants inesperades i desprevingudes...
A més, la resta del repertori del concert col·loca la música de Valls en el seu correcte context històric, justament recolzant-la amb les obres d'altres compositors actius a Lisboa en aquell moment, i que estaven treballant per a l'església patriarcal portuguesa, com Giorgi i Tedeschi. Serà, sens dubte, la primera vegada que, no només la Missa Regalis, sinó també les peces d'aquests compositors es puguin escoltar a l’Estat espanyol.
P. Com és el motet descobert a l'Arxiu Comarcal de la Segarra que podrem escoltar durant aquest concert?
R. El motet que vaig seleccionar és una obra petita, però molt interessant. És anònim i està escrit només per a una soprano i baix continu. No està recollit al catàleg de l’Arxiu Comarcal, perquè es va copiar entre les parts d'una missa polifònica i per això restava ocult. La seva descoberta va ser realment una sorpresa.
Encaixa admirablement al nostre programa perquè el seu text és el Benedictus i el segon Hossana de la Missa, dues parts a les que Valls no va posar música, perquè esperava que fossin cantades en cant pla. Però fer servir un motet "modern" també era una possibilitat. La peça està escrita en un estil molt posterior al de Valls, i fins i tot posterior al de Giorgi i Tedeschi. El seu estil és molt clàssic, podent datar-lo a finals del segle XVIII. Sona molt "mozartià", molt galant, refinat i virtuós. També molt operístic, i de fet jo sospito que podria ser el contrapunt a una ària operística. El contrast estilístic amb la resta del programa està molt d’acord amb els gustos cosmopolites de la música sacra del segle XVIII, i la seva existència dóna fe de la modernitat de la institució on va ser escrita i utilitzada. Pel públic sonarà com una petita joia, un entreteniment exquisit en gran contrast, però a la vegada, en diàleg amb la resta del programa.
P. Coneixia el Festival de Pasqua de Cervera? Què n’opina?
R. Podria estar mentint, però la veritat és que no, no ho coneixia. Ho vaig saber per primer cop per Josep Dutrèn, del FeMAP. La veritat és que Espanya (i Catalunya) ofereixen per Setmana Santa una gran quantitat i varietat d'esdeveniments culturals. Sempre em sorprèn la quantitat de concerts... A Portugal una oferta així seria impossible, i és molt desconeguda. Però com que vinc a Cervera, estic llegint tot el possible sobre la ciutat i la seva rica història, i tinc moltes ganes d'actuar-hi. També la riquesa de l'Arxiu Comarcal de la Segarra -que vaig conèixer una mica per triar la peça que interpretarem- em va fer somiar amb la possibilitat d'en un futur crear un programa amb només peces d’aquest arxiu, ja que és immensament ric i interessant en el seu patrimoni musical. És urgent cridar l'atenció per al seu estudi i posar al servei del públic les seves meravelles musicals.
