Noemí Prous i Josep Santaulària: "Jo, Chloe és un conte real, que no emmascara la pròpia realitat" | L'Entrevista

Jo, Chloe és un el conte infantil que ha escrit la periodista Noemí Prous amb arrels a Guimerà, juntament amb Josep Santaulària, mentor expert en Eneagrama. El conte es va presentar al desembre a la població de l'Urgell en el marc d'activitats en suport a la Marató, dedicada a la salut mental.

“El luxe de Jo, Chloe és que hem buscat un vocabulari el suficientment senzill per a tots els públics i amb molta il·lustració, però amb sentiment reflexiu perquè els nens puguin entendre’l i vagin adaptant la informació cada cop més a la seva vida.”

Com sorgeix la idea d’escriure un llibre infantil vinculat a les emocions i l’autoconeixement?

Noemí. Abans de ser periodista vaig ser mestra de dansa durant molts anys. Sempre veia que els nens i les nenes que tenia a classe tenien mancances emocionals i caràcters molt diferents. La dansa et permet explorar la teva part interior, i en una aula es veuen molt les conductes i les emocions. Això se’m va quedar en un calaix de la memòria, i després de conèixer el Josep i apuntar-me al curs monogràfic d’eneatips, va sorgir la idea de fer aquest conte infantil.

Josep. Jo quan vaig començar a exercir com a osteòpata em vaig adonar que tota la simptomatologia i clínica dels pacients era molt repetitiva i cíclica. Segons la vivència que tenien, augmentaven unes clíniques o unes altres. El mateix neguit personal em va fer que comencés a investigar. Això em va portar a estudiar anàlisi transaccional, psicoteràpia gestalt, coaching, etcètera. El nostre centre d’osteopatia el vam reconvertir totalment a processos personals, enfocant-ho molt sobre l’eneagrama i la psicopatologia, detectant en quin moment de la infantesa (durant els 7 primers anys) en la relació amb els nostres pares on es forma el caràcter, i d’on ve la ferida de la infància. A partir d’aquí, la Noemí que és periodista de professió es va apuntar a fer un taller d’eneagrames i, en acabar, va sorgir la proposta. Vam començar una terrassa de bar, com es firmen els contractes de futbolistes, vaja. Així vam començar a buscar que tot allò que ens han ensenyat ens condiciona una mirada molt concreta, que és la manera com acabem veient el món, i ens fa pensar que és l’única realitat que hi ha i que la resta estan equivocats. Realment el caràcter que tenim és una manera de sobreviure, tot i que comportar-nos així no ens aporta la mateixa felicitat que ens vam pensar que obtindríem quan érem petits. Per això és important començar a ensenyar als petits que la realitat dels pares no és l’única, la comunicació pot ser més bona quan estem oberts a totes les possibilitats, i que ens ajudarà a respectar-nos més a nosaltres mateixos i empatitzar molt més amb els altres.

Després de conèixer-vos a través de l’estudi dels eneagrames, ja surt directament la idea de fer aquest conte per a infants o teníeu algun altre tipus de projecte en ment?

Josep. Teníem clar que havia de ser alguna cosa per infants, però que d’alguna manera, quan els pares i mares els acompanyessin a llegir també fessin el seu propi procés d’obertura, i que fos d’una manera fàcil i senzilla. Vam estudiar bé quins caràcters agafar i vam escollir un dels més universals (eneatip 6), després vam pensar bé la situació: se’ns van obrir mil opcions per fer tota una saga de ‘Jo, Chloe’ i vam començar amb una molt concreta que és la separació dels pares i on ella ha de passar la nit de Sant Joan. Dins del conflicte de la protagonista vam començar a afegir més caràcters de la part sana per donar-li una visió diferent de com ho podia enfocar i reflectir el que sentia cap als pares.

Noemí. El conte no representa tots els eneatips que voldríem per falta de pàgines,  però vam voler agafar dels més diferents. Jo tenia ganes de fer un conte infantil basat en emocions, i s’està avançant molt en el tema. Això no obstant, considero que encara queda camí per plantejar assignatures escolars basades en l’educació emocional. Penso que pot beneficiar a tothom el fet d’aprendre i llegir sobre les emocions des de ben petits, perquè ens pot ajudar a entendre coses que ens passen en l’àmbit personal, professional, etcètera.

En llegir el conte, aquest recorda a pel·lícules com ‘Inside Out’ de Pixar. Com vau plantejar les característiques del projecte?

Noemí. Tenir eines emocionals i com més aviat millor és important. Nosaltres teníem clar que volíem fer alguna cosa pels infants, i hem treballat molt a gust amb en Josep i la Tona (il·lustradora del llibre), que tenia un tipus de dibuix molt més nòrdic i no estava acostumada a dibuixar persones. Han sigut moltes hores de feina, això sí. Hem treballat molt, perquè els personatges estan molt definits amb els caràcters, hem adaptat colors i aspectes, però buscant sempre la nostra manera de representar-ho.

Josep. També ens comparen constantment amb ‘El Petit Príncep’, com a referent de la literatura. Ens vam quedar parats perquè no vam veure-hi cap referència, tanmateix per nosaltres ha sigut gratificant el valor de la comparació.

Heu trobat una bona manera de definir cada personatge a través de la il·lustració i el text.

Noemí. Estic molt contenta de tot el procés de creació perquè tots hem explorat parts nostres durant el transcurs: la Tona ha tingut molta paciència a l’hora d’elaborar els personatges d'acord amb el caràcter que els hi volíem donar, i els tres ens hem entès molt bé, tot i venir de mons professionals ben diferents. Estem els tres a l'una.

En referència a La Marató d’enguany, aquesta està dedicada a la salut mental. Vosaltres heu donat part dels ingressos.

Josep. Per nosaltres era un projecte important i que sortís a la llum. Així que quan el vam entregar la primera vegada a una agent literària, nosaltres ja vam expressar que volíem col·laborar i potenciar el servei social del llibre. Finalment, vam trobar La Marató, molt adient, i nosaltres ja tenim la nostra carrera professional a banda del conte, així que vam decidir que la suma de tot el que es faci anirà destinat a la Marató. El dia 15 de desembre vam destapar el xec amb la festa que vam fer a Vilanova, a la vila de la il·lustradora, i va ser una festa ben maca per celebrar-ho. Per nosaltres és important, i també estem gratament sorpresos del que hem recaptat.

Hi haurà més històries sobre la Chloé i les seves emocions?

Josep. I tant! Ja hem entregat el segon conte a l’editorial, esperant al fet que ens el revisin. El tercer ja el tenim present, l’hem començat a escriure i la Tona a demanar-li algun dibuix. ‘Jo, Chloe’ les relacions i les convivències des de molts enfocaments diferents: inclusió de personatges, famílies, estats, transformació de la sexualitat, etcètera. El ventall és molt ample i tenim moltes ganes d’oferir tota aquesta saga.  Donar obertura als nens i als pares, oferir una visió molt més realista del que s’ofereix en els relats infantils per permetre que els nens puguin veure la realitat d’una manera més clara, fet que ajudarà a ser més lliures el dia de demà.

Per què ens ajuda el fet de tenir llibres com ‘Jo, Chloe’ sobre les diverses perspectives?

Ens ajuda a entendre i empatitzar amb els altres punts de vista. Per entendre’ns, és com si el nen nasqués i caigués en una gran trama en una gran teranyina, però no deixa de ser ‘verge’. El nen neix amb un instint, així i tot, no pot validar la seva pròpia experiència. Llavors, el que els pares fem és validar la seva experiència en funció de la nostra creença i comencem a donar la informació sobre com han de viure i sobreviure en funció a la nostra visió. S’ajunta una família que dona un enfocament basat en la que els pares i mares li han volgut donar. No permetem que els infants puguin validar excessivament la seva pròpia experiència i els fa poc lliures. En el fons, el que estem buscant és posar de manifest que hi ha molts punts de vista i començar a aprendre des de la mateixa experiència, que és el que t’ajudarà a superar els obstacles més fàcilment i amb una visió més global i àmplia de la vida, les relacions, i per suposat, d’un mateix.