Foto: Isidre Blanc.
Realitzar un tall d'hivern als camps d'alfals (Medicago sativa) redueix més del 50% les poblacions primaverals de la cuca verda (Hypera postica Gyllenhal), davant la qual els insecticides són poc eficaços.
Així ho assenyala una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA), publicada a la revista 'Crop Protection'. L'estudi, dut a terme a 42 camps de la conca de l'Ebre, suggereix que aquesta pràctica durant la parada vegetativa hivernal és útil i els investigadors proposen incorporar-la als programes de gestió integrada de plagues per a aquesta herbàcia que ocupa unes 20.000 hectàrees a les comarques de Ponent.
Els investigadors han treballat durant dos anys en conreus de la conca de l'Ebre, on es conrea el 60% de l'alfals espanyol, majoritàriament amb regadiu. Concretament, en camps de l'Urgell, el Segrià, el Baix Cinca, els Monegres i la zona de Saragossa central. Cadascun es va dividir en dues parts de mida i forma semblants, en una de les quals es va segar en ple hivern. A la primavera, els experts van determinar l'abundància de larves a cada una de les parts abans del primer tall d'aprofitament d'alfals, moment en el qual es concentren els danys de la plaga.
Els resultats assenyalen que utilitzant una segadora convencional de disc es pot reduir més del 50% el nombre de larves a la primavera. L'efectivitat d'aquest mètode augmenta encara més utilitzant una anivelladora làser, tal com han comprovat a la zona de Saragossa. L'estudi també ha demostrat que la sega hivernal afavoreix l'acció dels principals enemics naturals de la cuca verda: els parasitoides del gènere Bathyplectes sp: Bathyplectes anura (Thomson) i Bathyplectes curculionis (Thomson).
"Els resultats mostren que la gestió del tall d'hivern té potencial com a component d'un programa contra la cuca verda de l'alfals a Espanya i es pot considerar una estratègia per millorar el control biològic de conservació", destaca el catedràtic d'Entomologia de la UdL, Xavier Pons. Tenint en compte que l'estudi s'ha fet a la principal zona de cultiu de l'Estat, els investigadors suposen que "l'aplicabilitat dels resultats es podria estendre a altres condicions de cultiu d'alfals de la península i potencialment a altres regions europees", afegeix Pons.