Veïns del Pallars demanen protegir els cementiris de pobles abandonats o poc habitats pel seu "valor sentimental i humà"

Marta Lluvich (ACN).

Sant Sebastià, al Pallars Sobirà, es va despoblar als anys seixanta. Els veïns van marxar, les cases han anat caient, però les creus del cementiri aguanten. És el rècord dels avantpassats.

Ara, veïns de la zona demanen que es conservi per evitar que també acabi en ruïnes. Besan (Alins) deshabitat la majoria de l'any, no té carretera i l'únic accés és a peu. Ignasi Sinfreu hi té enterrats els seus familiars i considera que pel "valor sentimental i humà" que suposen s'han de preservar. A tocar de Mencui (Soriguera) hi ha el cementiri. Una única creu al mig d'un prat ho denota. Josep Nus, veí del poble, demana tancar-lo per evitar que els senglars es passegin per sobre les tombes dels seus avantpassats.

Sant Sebastià, poble en runes

L'Anna Servent, veïna de Sarroca (Baix Pallars), a pocs quilòmetres de Sant Sebastià, encara recorda quan el poble es va anar despoblant. I amb els anys ha vist com les cases s'enrunaven. Servent visita el poble veí tot sovint i recorda com ja en dues ocasions el mur de contenció del cementiri ha cedit. Fins al punt de quedar al descobert fustes dels taüts i ossos dels morts. Aquesta veïna recorda haver tornat a enterrar les restes amb les mans. Al cap de poc, els murs es van refer.

El poble està pràcticament tot en runes, fins i tot l'església, però les creus dels difunts es mantenen a peu dret. Pràcticament, l'únic senyal que hi va haver vida al poble. Servent ha dit que veure caure les cases del poble "fa molta pena" i confia que el cementiri es mantingui. Allí hi té enterrats tots els seus "amics" del poble veí.

Mencui, un nucli amb una dotzena d'habitants

El cementiri de Mencui queda just a sota la carretera a l'entrada del poble. S'identifica perquè al mig d'un tros hi ha una creu amb flors lligades. No hi ha porta ni parets, solament una creu. Josep Nus, veí del poble, ha demanat a l'Ajuntament posar-hi tanques perquè els animals salvatges no hi puguin entrar. Dia sí i dia també veu com els porcs senglars trepitgen les tombes. Aquest veí del Pallars vol evitar que un dia els animals es posin a furgar pel cementiri com fan en prats propers.

L'Ajuntament de Soriguera conscient de la situació ja ha començat a treballar i ben aviat i posarà alguna mena de barana i una porta. D'aquesta manera el cementiri també quedarà ben delimitat.

Besan, poble semideshabitat sense carretera

La família d'Ignasi Sinfreu, veí de la Borda de Felip, és originària de Bessan, un poble que no té carretera i que solament s'hi pot accedir a peu per un corriol d'uns tres quilòmetres. Recorda que quan van morir els seus padrins els van pujar amb l'ajuda d'animals a enterrar a Besan. Als seus pares ja els van enterrar al cementiri d'Ainet de Besan, poble a tocar de la borda on viu per més comoditat. Aquest veí vol que el cementiri d'aquest petit poble es conservi per record als seus avantpassats, però també pel record de tots els veïns del poble que hi són enterrats. Assegura que ja ha deixat escrit que quan ell mori, vol que l'enterrin a Besan.

Juntament amb altres veïns del poble, té cura que el cementiri no es malmeti. Sinfreu reflexiona i diu que per ell té més valor el cementiri que l'església del poble.

Al cementiri de Besan costa que hi entrin cabirols o porcs senglars perquè està sobre una penya. El que sí que faran és posar-hi una porta. Aquesta obra la farà el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Norís; amb un sol habitant tot l'any

A Norís, al municipi d'Alins, solament hi viu un veí tot l'any. La tranquil·litat és absoluta tant que els porcs senglars campen lliurement. L'alarma va arribar el dia que van entrar al cementiri i van començar a furgar deixant alguns ossos dels difunts al descobert.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu es va encarregar de solucionar-ho i va posar tanques a tot el perímetre del cementiri per evitar el pas de fauna salvatge al cementiri.

Molts són els cementiris que queden desprotegits de la fauna salvatge, d'humitats que fan caure les parets o pateixen falta de manteniment. En alguns casos són els mateixos veïns els que es preocupen d'aquests espais i en altres els Ajuntaments s'encarreguen d'aquesta feina. El Parc Natural de l'Alt Pirineu darrerament ha donat resposta a les peticions que li han arribat: tancar el cementiri de Norís i el de Besan (pendent de col·locar la porta).

Com ha dit el veí de Besan, tot el que es faci als cementiris rurals és benvingut amb el principal objectiu de conservar aquests espais per al descans etern.