Segons la Generalitat de Catalunya un 24,7% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social, una xifra que, tot i haver baixat respecte al 25,9% del 2021 i el 26,7% del 2020, continua sent alarmant.
Actualment, el context social i econòmic del país viu moments de molta incertesa. L'any 2022, quan tot just es començaven a superar els efectes de la pandèmia de la COVID-19, van aparèixer nous elements desestabilitzadors: la invasió russa a Ucraïna, la crisi energètica, el canvi climàtic…
El descontentament social es fa palès en l'auge de l'extrema dreta i els populismes, la sensació d'impotència i el deteriorament de les democràcies causa la desconfiança de la ciutadania en els estaments polítics.
Treballar per no arribar a final de mes
Tal com afirma l'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) a l'informe INSOCAT 15, l’any 2021 un 12,1% dels catalans treballadors viuen en situació de pobresa, la qual cosa equival a una desena part de la població. Aquesta xifra es va incrementar un punt i mig respecte al 2020, i durant gairebé tota la segona dècada d’aquest segle s’ha estabilitzat entre l’11 i el 13%.
Quan es considera que una persona es troba en situació de pobresa o en risc d’exclusió social?
En el marc europeu, la Comissió Europea considera que una persona o família està en situació de pobresa quan es troba en una situació de clar desavantatge econòmic i social respecte a la resta de persones del seu entorn.
La població en risc de pobresa és un indicador relatiu que mesura la desigualtat, és a dir, quantes persones tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt d’una determinada població.
Per tant, quan es parla del llindar de risc de pobresa, es parteix de la base que la població en risc és tota aquella la renda de la qual cau per sota del que pot ser considerat un nivell de vida mitjà en la societat on resideix. La taxa de risc de pobresa representa el percentatge de la població que queda per sota d'aquest llindar.
Serveis Socials a les Comarques de Ponent
Gran part de l’atenció a les persones en situació de pobresa o risc d’exclusió social està a càrrec dels Consells Comarcals de les diferents comarques. Tots ells tenen un Departament dels Serveis Socials Bàsics que s’encarreguen d’atendre les persones i famílies amb necessitats personals o familiars a cada un dels municipis de la comarca.
Cal destacar que, tal com han explicat des dels diferents consells de les comarques lleidatanes, en els últims anys s’ha experimentat un gran augment en les demandes de serveis i prestacions. A l’Urgell, per exemple, només durant l’any 2022 s’han atès 3.640 persones i s’han dut a terme 13.089 actuacions. Des del departament de serveis socials han destacat que moltes de les persones s’han atès a través del projecte d’Urgència Social per tal de resoldre situacions d’urgència i de necessitats socioeconòmiques (alimentació, ajudes per pagar subministraments, lloguers…).
A l’Urgell, per exemple, només durant l’any 2022 s’han atès 3.640 persones i s’han dut a terme 13.089 actuacions
Alguns dels serveis que ofereixen els Consells són:
-
Informació, orientació i assessorament a la persona en relació amb els recursos socials que poden tenir accés
-
S’intervé en situacions de necessitat social i econòmica i es gestionen les ajudes i prestacions d’urgència social cobrint algunes de les necessitats bàsiques, com l’alimentació, els subministraments, el pagament de lloguers, els productes farmacèutics…
-
Es realitzen els tràmits de les diverses prestacions a les quals els diferents perfils poden accedir, de la Generalitat o del Ministerio
-
S’intervé en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors
-
S’intervé en les situacions de Violència de Gènere
-
Servei d’Ajuda a Domicili i el Servei de la Teleassistència
-
Servei d’Intervenció Socioeducativa
-
Servei d’atenció integral
-
Centre de serveis integrals de la gent gran
-
Servei del Transport Adaptat
-
Servei dels Productes de Suport
-
Ajuts socioeconòmics de menjadors escolars
-
Servei d’atenció a la immigració
Val a dir que les principals atencions que s’ofereixen estan relacionades amb l’habitatge, una problemàtica que s’ha disparat en els últims anys, especialment en els procediments per desnonaments derivats de la manca de pagament del lloguer o hipoteques, famílies o persones que fan ocupació d’habitatges, manca d’habitatge, etc.
Cal destacar que l’equip de serveis socials bàsics dels Consells Comarcals també treballa amb altres entitats socials per poder oferir l’ajuda necessària en cada situació, com per exemple Càritas, la Creu Roja… i, amb diferents serveis públics i que també treballen en l'àmbit social, com les Àrees Bàsiques de Salut, EAP, centres d’ensenyament, oficines d’habitatge, Mossos d’Esquadra…) i amb les diferents associacions del món associatiu dels diferents municipis de la comarca. Segons subratlla Laia Puig, cap d’Àrea de Seveis Socials del Consell Comarcal de la Segarra, “per tal de realitzar una bona atenció i atendre les persones de la millor manera possible, és molt necessari treballar de la mà amb tots els serveis que poden ajudar en cada situació concreta”. En el cas de l’Urgell, per exemple, treballen amb l’Associació Alba, ASPID, Cartaes, entre d’altres.
“Per tal de realitzar una bona atenció i atendre les persones de la millor manera possible, és molt necessari treballar de la mà amb tots els serveis que poden ajudar en cada situació concreta”, Laia Puig, cap d’Àrea de Seveis Socials del Consell Comarcal de la Segarra
