El calendari festiu de Catalunya no s’entén sense un seguit de festes populars que, fruit de la voluntat popular, han aconseguit arrelar en l’imaginari del país. A les comarques de Ponent podem gaudir d’algunes d’elles, però sobretot en destaca una per sobre de la resta gràcies a la seva aura particular: l’Aquelarre de Cervera.
Una explosió de foc, bruixes, diables, encanteris i molta màgia són els ingredients que configuren l’Aquelarre. El darrer dissabte d’agost, la capital de la Segarra és posseïda per les forces de l’inframon representades per un ampli teixit d’associacions i organitzacions locals que, amb el seu treball voluntari, fan possible aquesta gran bacanal infernal.
Els primers anys
El naixement de l’Aquelarre l’estiu de 1978 és similar al d’altres festes sorgides els primers anys de la Transició democràtica. En aquest cas, l’Assemblea de Joves de Cervera havia proposat canviar les festes del barri de Sant Joan per adaptar-les als nous temps, rebent la negativa dels veïns perquè els joves no eren del barri. Per aquest motiu, el jovent va decidir crear les seves pròpies festes al barri inventat del carreró de les Bruixes en col·laboració amb l’equip de redacció de la revista Carreró de les Bruixes.
La festa no tenia més objectiu que la festa en si en un espai misteriós i curiós com era el carreró de les Bruixes. En un lloc així, el nom semblava evident: Aquelarre, una reunió de bruixes. Amb la seva celebració, l’Assemblea de Joves es desvincularia de les festivitats religioses prioritzant la sàtira política i socials —un bon exemple era el Pim, pam, pum al regidor— i, a més, obtindria beneficis per dur a terme les seves activitats. En el primer any van ser 3.710,20 pessetes.
El 26 d’agost de 1978 començava el camí de l’Aquelarre amb una cercavila, cinema, música en viu, titelles, menjar i moltes bruixes. L’èxit fou tal que l’any següent es va repetir i va continuar aplegant cada vegada més gent al carreró de les Bruixes.
El creixement de la festa
El 1983 es produeixen els primers canvis substancials amb una nova organització a càrrec del grup d’animació La Matraca, els quals decideixen ampliar l’Aquelarre amb un nou escenari a la plaça Major, que es convertiria en l’espai central l’any següent, el 1984, abandonant definitivament el carreró de les Bruixes. Aquell 1984 també apareix per primera vegada la figura del Mascle Cabró com a rei de la festa culminant una cercavila des de la Universitat fins a la plaça Major. És en aquest moment quan es comença a dibuixar l’esquema actual de l’Aquelarre.
A poc a poc, les entitats de Cervera (Hora 3, club de bàsquet, escoltes, Coral Ginesta...) es van bolcant en la festa generant una xarxa social al voltant de l’Aquelarre que s’ha mantingut fins avui dia. La Paeria també s’involucra any rere any assumint cada vegada major responsabilitat en la seva organització.
Després d’uns anys en què la part musical i de foc havien passat per davant de l’espectacle, la part artística i teatral agafa rellevància i el 1991 es decideix cedir la direcció de l’espectacle central a Grepp Teatre, que introdueixen l’Escorreguda del Mascle Cabró. És als anys noranta, concretament el 1994, quan es creen els Diables de Cervera Carranquers, element emblemàtic de la celebració amb els seus correfocs.
L’any 1997, el consistori crea la figura de la direcció artística per gestionar els diferents aspectes més enllà de l’espectacle. Aquesta recau en Pep Oriol, qui havia estat membre de l’Assemblea de Joves i La Matraca i, per tant, gran coneixedor de la festa. Oriol ordena els elements centrals de l’Aquelarre en tres actes i trasllada l’espectacle central al Castell.
Un any després, l’Aquelarre suma dos satèl·lits imprescindibles avui dia com la Fira del Gran Boc, dedicada a l’esoterisme i l’artesania, i l’Aquelarret infantil el dissabte a la tarda amb cercavila i titelles.
La consolidació
Amb el canvi de mil·lenni l’Aquelarre ja ha esdevingut un referent festiu en terres lleidatanes i el 2002 el director artístic d’aquell moment, Xavier Martí, decideix traslladar l’espectacle central a Cal Racó, actual emplaçament de la festa. El divendres d’Aquelarre també pren partit en la programació a partir del 2005 amb l’espectacle de percussió de les Band Tokades obrint la festa des del divendres a la nit fins al diumenge.
Paral·lelament, sorgeixen iniciatives de diferents associacions que permeten configurar una setmana d’Aquelarre amb el dimarts al pati de la Universitat a càrrec dels comerciants, el Dimecres de Cendra recuperant els orígens de la festa i el Dijous Gras amb l’autogestió femenina i feminista.
La direcció artística és assumida al llarg d’aquests primers anys del segle XXI per Jordi Morales, Ferran Orobitg, Xavier Hidalgo, Albert Parra i Sílvia Pons, que incorporen a l’espectacle la participació de companyies cerverines com Fadunito i Alea Teatre.
El 2011 la Paeria decideix crear la Regidoria d’Aquelarre i tres anys després, el 2014, es forma el Consell Assessor de l’Aquelarre amb entitats, govern i oposició per treballar plegats en la festa. Amb el 40è aniversari de l’Aquelarre, el 2017 es viu una edició de rècord tornant a Cal Racó després d’un any de trasllat forçós a la plaça Pius XII.
Plenament consolidat, l’Aquelarre de Cervera viu una situació excepcional el 2020 havent-se de suspendre igual que la resta de festes del país per culpa de la pandèmia de la covid-19. Un any després, el 2021, la festa es concentra a Cal Racó amb un format adaptat i aforament limitat, cosa que permet tornar a la normalitat el 2022.
En els darrers anys, la direcció artística l’ha assumit Alea Teatre amb Albert Parra al capdavant en nou ocasions i Pol Bosch agafant el relleu el 2023. Enguany, Bosch compartirà la direcció amb la cerverina Gemma Oriol.
L’estructura festiva de l’Aquelarre
23.00. Les portes de la Universitat de Cervera s’obren per fer emergir les figures diabòliques al centre de la ciutat amb una cercavila de foc i disbauxa fins a Cal Racó
00.15. La cercavila arriba a Cal Racó i es realitza el Ball de la Polla dels Diables de Cervera Carranquers
02.00. Les forces del mal invoquen al Mascle Cabró que apareix com a rei de l’Aquelarre
04.00. El fal·lus del Mascle Cabró ruixa a tots els assistents amb l’Escorreguda que culmina amb el Foqueral dels Diables de Cervera Carranquers
Les dates clau de l’Aquelarre
1978 Naixement de l’Aquelarre de Cervera
1983 S’amplia la festa a la plaça Major
1984 Primera aparició del Mascle Cabró
1991 Grepp Teatre introdueix l’Escorreguda del Mascle Cabró
1994 Naixement dels Diables de Cervera Carranquers
1997 L’espectacle central es trasllada a l’espai del Castell
1998 Primera edició de la Fira del Gran Boc i l’Aquelarret
2002 L’espectacle central es trasllada a Cal Racó
2005 Band Tokades creen l’espectacle de divendres d’Aquelarre
2011 Creació de la Regidoria d’Aquelarre a la Paeria
2014 Creació del Consell Assessor de l’Aquelarre
2016 L’espectacle central es trasllada de forma excepcional a la plaça Pius XII
2020 L’Aquelarre se suspèn per primera vegada en la seva història a causa de la pandèmia
2021 Edició adaptada de l’Aquelarre a les restriccions sanitàries
