Ivars recupera un dels símbols dels seus orígens

El casalot original el va construir Marquès de Cruïlles l'any 1777, i en va edificar una segona ala per allotjar al seu fill que patia un trastorn mental, per no haver d’internar-lo en un monestir o rebutjar-lo tal com es feia en l’època; l’aristòcrata ivarsenc va habilitar un espai independent pel fill i el servei que en tenia cura
Cal Sant Ivars d'Urgell, les estances ©JosepAPérez
photo_camera Cal Sant Ivars d'Urgell, les estances ©JosepAPérez

El passat mes d’abril l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell formalitzava la compra de les finques i els edificis de Cal Sant i Cal Viladot, dues construccions on es va originar el poble segons explica l’alcalde, Joan Carles Sánchez.

El primer edil s’ha interessat a conèixer els orígens de la construcció que adquiria el consistori, a través de la memòria oral dels veïns i de la família Segarra propietaris de l’immoble.

La història situa la fundació del poble d’Ivars d’Urgell entorn de tres places, que es trobaven entre l’actual Doctor Segarra, i els habitatges que les delimitaven, entre elles Cal Sant

Aquest era el nucli de la població a la qual accedia a través d’unes arcades que encara es conserven en l’edifici dels Segarra, i eren només els habitatges que s’agrupaven entorn de tres places. I per accedir al municipi calia passar per uns arcs que encara es conserven dins de Cal Sant.

Joan Carles Sánches alcalde d'Ivars ©JosepAPérez
Joan Carles Sánches alcalde d'Ivars ©JosepAPérez

Aquest ha sigut un dels enigmes que Sánchez volia desvelar, l’origen del nucli del poble i el paper que havia tingut aquesta construcció en l'urbanisme del municipi. Ja que els savis locals l’hi havia explicat que Cal Sant era la porta d’accés a la contrada i per aquest motiu hi havia quadres i abeuradors pel bestiar dels forasters, que encara es conserven.

En la mateixa planta baixa també si troba un forn de pa construït amb pedra que es conserva en perfecte estat i sobre una arcada un gravat que segons Sánchez es podria atribuir a la Lògia mesònica

El casalot original el va construir Marquès de Cruïlles l'any 1777, i en va edificar una segona ala per allotjar al seu fill que patia un trastorn mental, per no haver d’internar-lo en un monestir o rebutjar-lo tal com es feia en l’època. L’aristòcrata ivarsenc va habilitar un espai independent pel fill i el servei que en tenia cura.

Sánchez relata que l’edifici actual està construït sobre un antic habitatge que es va esfondrar per les festes de Sant Antoni, quan la gent era a l’exterior, celebrant la benedicció dels animals. Per la qual cosa no hi va haver víctimes

Tot plegat una finca de 5.300 metres quadrats amb tres plantes i zona enjardinada en la part posterior.  Sánchez continua la narració explicant que Cruïlles era un personatge malgastador i aficionat a les dones i per aquest motiu el llinatge va entrar en decadència i es va veure obligada a vendre la propietat l’any 1910, quan la va adquirir la família Sant.

Cal Sant Ivars d'Urgell ala de Cal Viladot ©JosepAPérez
Cal Sant Ivars d'Urgell ala de Cal Viladot ©JosepAPérez

Els nous propietaris eren tres germans, que van decidir traslladar la residència al casalot considerant que era prou gran per conviure-hi les parelles, entre els nous amos el Doctor Segarra. Alguns ivarsencs encara recorden haver passat consulta en aquest edifici... suposadament per aquest motiu la plaça porta el seu nom.

Sánchez porta la visita fins a la primera planta que demostra la classe benestant dels seus propietaris amb un laberint de sales, la majoria ben il·luminades, que encara conserven algun objecte i mobles, testimonis del que podia haver succeït en aquelles estances. I una important particularitat a la qual fa èmfasi Sánchez, malgrat que la data de construcció la majoria d’habitacions tenien aigua corrent.

Cal Sant Ivars d'Urgell ©JosepAPérez
Cal Sant Ivars d'Urgell ©JosepAPérez

L’ostentació de l’ala principal de l’edifici contrasta amb l’austeritat de la mateixa planta que acull l’ampliació de Cal Viladot. Estances enigmàtiques adaptades per la quotidianitat del fill trastornat dels marquesos de Cruïlles, espais tancats amb poca llum, però amb un accés a uns balcons amb finestrals que miren a l’hort i els jardins de l’habitatge.

La visita continua fins a la part de les golfes on també s’observa la diferència de qualitat de construcció de la coberta, entre Cal Sant i Cal Viladot. Una pujada

Cal Sant Ivars d'Urgell, les estances ©JosepAPérez
Cal Sant Ivars d'Urgell, les estances ©JosepAPérez

fins a conèixer els detalls arquitectònics que finalitzen en una talaia de difícil accés, però un cop superada premien a l'observador amb una extraordinària vista del campanar de la parròquia de Sant Andreu, i el rellotge que el presideix, i la imatge de l’ermita i el parc de la Mare de Déu de l’Horta.

Una joia arquitectònica que l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell va adquirir, després d’un procés participatiu, per un import de 665.000 euros, que també incloïen els 2.300 metres quadrats de l’antic hort, que es convertirà en una nova zona verda i d’esbarjo per al municipi

Cal Sant Ivars d'Urgell, detall del forn de pedra ©JosepAPérez
Cal Sant Ivars d'Urgell, detall del forn de pedra ©JosepAPérez

L’Ajuntament va organitzar jornades de portes obertes perquè els veïns poguessin descobrir aquest espai inaccessible durant molts anys. Sánchez explicava que tornarà a ser un procés participatiu el que permetrà als veïns decidir quins han de ser els usos als quals s’hauria de destinar l’edifici.

El consistori també té previst encarregar un estudi tècnic per valorar l’estat de conservació dels elements arquitectònics, dades que hauran de garantir qualsevol actuació que es plantegi per a la seva restauració.

Un cop adquirida la propietat, Ivars d’Urgell recupera part de la seva memòria històrica sobre els mateixos fonaments del seu origen, que han de servir per projectar el futur.

Les estances canviaran d’aspecte i per acollir nous equipaments i serveis que podrien ser des d’un hotel d’entitats o cotreball fins a una sala d’assaig per a músics o fins i tot una futura seu de l’ajuntament, avança Joan Carles Sánchez