Joves i habitatge: una relació angoixant

L’emancipació juvenil cada vegada va caient fruit d’una combinació de poca oferta de lloguer social i preus molt alts al mercat lliure
Una casa al municipi de Torregrossa ©JordiBonilla
photo_camera Una casa al municipi de Torregrossa ©JordiBonilla

El problema de l’habitatge ha esdevingut una de les principals lloses que els joves es troben en el moment de fer el salt a la vida adulta. Acabar la carrera, trobar una feina, abandonar la llar familiar i començar a construir un projecte de vida és cada vegada més complicat. Les perspectives vitals de fa unes dècades es desdibuixen en una societat canviant i que planteja el dret a l'habitatge com una lluita que sembla que cal tornar a conquerir.

L’accés al lloguer per als joves

acces-lloguer
Dades d'accès a l'habitatge i joves ©Comarques

La trajectòria de vida ve marcada per una sèrie de processos que, durant el curs vital, es donen per formar la construcció personal d’un individu. Fins ara, aquesta trajectòria havia estat lineal amb un seguit d’accions habituals que les generacions més joves han deixat de viure passant a una trajectòria desigual, plena de corbes i esvorancs. Un d’aquests clots que fa el camí pedregós és trobar un lloc on viure i establir-se.

L’accés a l’habitatge per a un jove que vol emancipar-se sol ser a través del lloguer, ja que comprar un pis es presenta com una opció econòmicament inassolible. “El jovent no ha canviat el xip de llogar en lloc de comprar, sinó que lloga perquè no té opció a comprar”, explica el professor i investigador d’Economia Aplicada de la UdL, Pere Enciso.

Els joves no s’emancipen “per culpa dels ingressos, no hi ha una altra”, sentencia l’investigador. La pèrdua de poder adquisitiu a causa de contractes precaris o temporals impedeix l’emancipació a molts joves. Segons Enciso, generacions anteriors no havien tingut aquest problema “perquè veies que era un mercat més o menys estable. El gran salt es produeix quan l’habitatge deixa de ser un bé de primera necessitat per convertir-se en un bé d’inversió”.

El doctor en Economia també apunta a la importància de l’habitatge per al desenvolupament personal i com això pot acabar afectant la salut mental dels joves. “Si no ens posem les piles, deixarem una generació frustrada que no tindrà lloc on construir el seu projecte de vida”, assegura.

Les problemàtiques a Ponent

A les comarques de Ponent conviuen dues realitats molt diferents respecte a l’habitatge. A Lleida ciutat i les capitals de comarca hi ha poca oferta a preus molt elevats, mentre que als pobles l’oferta encara és menor i els propietaris prefereixen tenir les cases buides sense llogar-les.

Per revertir aquest problema, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell va engegar la campanya Cases Plenes, Pobles Vius amb l’objectiu d’incorporar nous habitatges a la borsa comarcal. “És complicat poder-te independitzar a Mollerussa, perquè està molt tensat, però és que als pobles el problema que hi ha és que no hi ha cases ofertades i les poques que hi ha volen en qüestió de dies”, afirma el tècnic d’habitatge comarcal, Jordi Teixidó.

Dades d'accès a l'habitatge entre joves
Dades d'accès a l'habitatge i joves ©Comarques

Pere Enciso també apunta a la dificultat del lloguer en pobles petits, ja que se sol vincular “a qui ets, la xarxa social familiar, amb qui tens relació, si ets de fiar…”. El fet que els propietaris no necessiten els ingressos i volen evitar desperfectes fa que no vulguin posar el seu immoble al mercat de lloguer per por a qui pugui accedir-hi. Teixidó també destaca que en altres països tenir un pis buit i no llogar-lo “es considera una irresponsabilitat”, mentre que aquí “el canvi de mentalitat encara s'ha de fer”.

“Les cases de poble també requereixen moltes inversions en reformes i el jovent busca una casa on ja estigui tot més o menys bé”, explica la tècnica del Pla d’Urgell, Sílvia Felip. A més, els pocs que volen posar l’habitatge al mercat, solen optar per la venda a preus que estan per sobre de la mitjana del mercat lliure.

Les iniciatives impulsades per administracions locals moltes vegades tampoc aconsegueixen revertir el problema al municipi o comarca. En el cas de Cases Plenes, Pobles Vius s’ha aconseguit sumar nou cases a la borsa comarcal enfront del més d’un centenar de demandes d’habitatge. “Veiem a la premsa ajuntaments que recuperen edificis i només poden oferir tres o quatre habitatges socials, que és poquíssim davant de la problemàtica tan grossa”, també assenyala el doctor de la UdL.

Pel que fa a l’habitatge social, a Catalunya, només el 4% dels joves emancipats viuen en habitatge social, quan el Pla Nacional de Joventut estableix que per al 2030 la xifra hauria de ser del 25%. Per a Pere Enciso “caldria fer una política de xoc molt forta, perquè hi ha un abandonament des dels anys 90 fins a l'actualitat”. Enciso també és crític amb el bo del lloguer per a joves: “El propietari dona per fet que ja hi comptes i et diu que així li podràs pagar 250 euros més perquè sap que te’ls donaran”.

Com afecta la limitació dels preus del lloguer a Ponent?

Mapa de zones tensades a Ponent
Mapa de zones tensades a Ponent ©Comarques

El nou decret llei català que preveu regular els lloguers temporals fixant topalls en les zones de mercat residencial tensat també té les seves afectacions a les comarques de Ponent. Els municipis “tensats” es defineixen d’acord amb l’increment del preu de lloguer durant els darrers anys.

En un primer moment, els municipis de Ponent que es veurien afectats per aquesta regulació havien de ser Balaguer, Cervera, Guissona, Lleida, Mollerussa i Tàrrega. Al cap d’uns mesos, la Generalitat va proposar sumar-hi Alcarràs, Alpicat, Artesa de Segre, Bellpuig, les Borges Blanques, Linyola i Ponts.

Aquest decret llei estableix que els nous contractes de lloguer en aquests municipis no poden superar el preu de l’últim contracte vigent en els darrers cinc anys. En cas que l’habitatge no hagi estat llogat, s’aplica l’índex de referència del preu del lloguer d’aquella zona.

A més, si el pis és propietat d’un gran tenidor (particular o empresa amb més de 10 habitatges en propietat o més de 5, si es tracta d’una zona tensada), cal que s’apliqui el preu més baix, sigui el del lloguer anterior o el que marca l’índex de referència.

Casos reals de joves lleidatans

Casos reals de joves lleidatans
Casos reals de joves lleidatans