Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la salut mental és un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d'estrès de la vida, desenvolupar totes les seves habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a millorar la seva comunitat. És part fonamental de la salut i el benestar que sustenta les nostres capacitats individuals i col·lectives per prendre decisions, establir relacions i donar forma al món on vivim. La salut mental és, a més, un dret humà fonamental i un element essencial per al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmic.
La salut mental és més que la simple absència de trastorns mentals. Es dona en un procés complex, que cada persona experimenta de manera diferent, amb diversos graus de dificultat i angoixa i resultats socials i clínics que poden ser molt diferents.
L’OMS assegura que el 2030, els problemes de salut mental seran la primera causa de discapacitat. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) reflexa que els trastorns mentals se situen entre les primeres malalties cròniques que pateix la població catalana i que afecten de manera greu la qualitat de vida de les persones. De les dades de l’IDESCAT, es desprèn que actualment la salut mental és la tercera causa de discapacitat i ha augmentat considerablement en els darrers anys.
De bojos a malalts mentals
Segons ens explica el president de la Coordinadora d’Entitats de Salut Mental de Lleida, Josep Lavin les malalties mentals fa “dos dies” que es van començar a identificar, estudiar i diagnosticar. Fins a l’aprovació de la Llei General de Sanitat l’any 1986 només existia una diagnosi “la bogeria” i el tractament més habitual era l’internament en els centres psiquiàtrics.
La reforma sobre la salut prometia canviar la vida de milers de persones amb el tancament dels antics psiquiàtrics i la reconversió a un model d’atenció comunitària, però, malgrat la bona voluntat de l’administració, la coneguda com a reforma psiquiàtrica no ha assolit tots els objectius que es van plantejar aleshores, “amb unes conseqüències nefastes per les persones i les seves famílies”, afegeix Lavin.
L’agreujament de la situació
La vicepresidenta de la Federació Salut Mental Catalunya, Eva Barta, feia una compareixença al Parlament de Catalunya el 20 de gener en la qual destacava que la crisi del 2008 va provocar un augment dels trastorns mentals. Barta afegia que l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) deixa clar que com més baixa és la classe social més alta és la probabilitat de patir ansietat o depressió. Sabem que el 80% de les persones sense sostre pateixen un trastorn mental.
Els suïcidis van augmentar un 36 % a Catalunya els últims anys a conseqüència de la crisi econòmica i ja són la mortalitat evitable que més ha crescut, segons l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQUAS). Existeix una relació entre els factors socials de risc i la salut mental i a la inversa. Els determinants socials tenen, per tant, un impacte directe en la salut mental de la població.
La pandèmia de COVID-19 va provocar un augment del 25% de la prevalença d'ansietat i depressió a tot el món, segons un informe científic publicat el març del 2022 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El document també destaca qui s'ha vist més afectat i resumeix l'efecte de la pandèmia en la disponibilitat de serveis de salut mental i com això ha canviat durant la pandèmia.
Les preocupacions sobre els possibles augments de les condicions de salut mental ja havien fet que el 90% dels països enquestats incloguessin la salut mental i el suport psicosocial als seus plans de resposta a la COVID-19, però encara hi ha llacunes i preocupacions importants.
Actualment ja estan identificades l’ansietat, la depressió, l’esquizofrènia, la psicosi, el trastorn bipolar, el trastorn límit de la personalitat (TPL), el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) o la salut emocional, patologies que s’han incrementat de forma considerable “fins a arribar a saturar el sistema d’atenció de les àrees de Salut Mental i Addiccions”, segons explica Lavin.
El sistema públic no ha donat suficient resposta a la salut mental, per la qual cosa els entorns familiars dels malalts s’han vist obligats a buscar alternatives, que en la majoria dels casos han ocasionat un impacte greu en l'àmbit personal, social i econòmic.
Es fa imprescindible una atenció a la salut mental comunitària
La noció d’aportacions bàsiques es basa en la hipòtesi que, per a no patir un trastorn mental, una persona necessita aportacions contínues i adequades a les diverses etapes de creixement i desenvolupament. És a dir, considera que les variacions de trastorns mentals en les diferents poblacions són degudes a factors oposats, benèfics (aportacions) o negatius (factors o pràctiques de risc).
Al respecte, Eva Barta en feia referència en la seva intervenció al Parlament: “Som un dels països amb menys llits de llarga estada, però alhora amb menys professionals de la psicologia, de la psiquiatria, del treball social i d’altres disciplines necessàries per atendre la salut mental; amb menys recursos a la primària i molt pocs suports a domicili ni residències. Ens hem de preguntar com s’aguanta tot això? La conclusió sembla fàcil: gràcies a l’entorn de les persones, gairebé sempre familiar. Però, a quin preu?“, es preguntava la vicepresidenta de Salut Mental Catalunya.
Segons Josep Lavin en aquest sentit existeix una contradicció, ja que “si una persona afectada per una malaltia mental viu sol o en un pis tutelat, té dret a disposar a un assistent per al seu desenvolupament personal”. Al contrari, si aquesta persona conviu en l’entorn familiar –que és el 80% dels casos - no pot demanar cap mena de suport i és la família la que se n’ha de responsabilitzar. Des de les entitats de salut mental lleidatanes fa cinc anys es va desplegar un pla pilot, amb el suport de la Diputació de Lleida, que pretenia demostrar que era possible atendre a un malalt mental en l’entorn familiar amb el suport de les associacions privades. Aquest projecte, que encara es duu a terme, ha demostrat que és efectiu; que el malalt es recupera emocionalment, que retorna a la seva activitat quotidiana i el més important de tot, destaca Lavin, fa possible que l’entorn familiar recuperi l’estat de benestar. El projecte, en el que hi participen deu famílies “es va traslladar al departament de Benestar Social, va tenir el vistiplau de Salut, però ningú n’ha fet cas, i la Diputació ens dirà prou, ja que es tracta de deu famílies, i no és la seva responsabilitat”, assegura Lavin.
“Amb això vull dir clarament que per part de les administracions no hi ha ganes d’intervenir en la salut mental”, assenyala el president de la Coordinadora d’Entitats de Salut Mental de Lleida. “Falta inversió i recursos destinats a la salut mental”, segons Lavin, i una manca de “coordinació interdepartamental” entre Educació –cada cop hi ha més patologies infantils– Benestar Social, Justícia i “fins i tot Interior i Seguretat”.
Lavin explica amb contundència que “sort hem tingut amb la COVID-19”, ja que la postcrisi sanitària ha fet aflorar la realitat de la salut mental i la situació d’aïllament. Problemes laborals o emocionals han fet esclatar a molta gent i el suïcidi s’ha convertit “en una nova epidèmia”. “És trist dir-ho, però continuem essent els bojos i perillosos”, diu el president.
Les entitats de suport a la salut mental també fan una important reivindicació per les comarques del Pirineu, terres lleidatanes que "estan totalment abandonades pel que fa a aquest àmbit, manca de serveis amb manca de comunicacions amb els centres sanitaris de referència" assegura Josep Lavin
Des de Salut Mental Catalunya, Eva Barta fa valdre l’experiència de tots aquests anys i les necessitats que han detectat i conclou que és fonamental posar en marxa suports psicosocials a la comunitat, directament entorn de la mateixa persona afectada i al de la seva família cuidadora. Caldrien suports a domicili, a la mateixa llar, en petites residències, al lloc de treball i en tots els àmbits de vida de la persona afectada i el seu entorn cuidador. Una figura que esdevé clau és la de l’assistent personal, per tal de facilitar el dia a dia de la persona i el seu entorn.
Els col·legis professionals
Jaume L. Celma és el president del Col·legi Oficial de Psicologia a Lleida i explica que en els darrers tres anys s’ha incrementat de forma considerable la demanda d’atenció, en la majoria dels casos de persones que no arriben a resoldre els conflictes interns o no són capaços de gestionar per si sols les emocions, les cognicions i els pensaments. En definitiva, “com lidiar amb els canvis en la societat i la pressió familiar o econòmica dels darrers anys”, segons Celma.
A partir de l’any 2000 es va començar a detectar l’increment de patologies de salut mental. De fet, ja existien indicis que el segle XXI es caracteritzaria per l’auge dels trastorns mentals, en la major part conseqüència de la pressió social. Les exigències en tots els àmbits de l’entorn de la persona provoquen quadres d’ansietat i depressió, fins al punt que cal destacar que som el país d’Europa que més psicofàrmacs prescrivim i també amb un dels índexs més elevats de diagnòstics d’ansietat i angoixa.
En aquest escenari és preocupant que aquests símptomes cada cop apareixen en edats més prematures. Cada cop més, els joves “se senten més perduts, tenen més incògnites i no tenen referents”, explica el psicòleg. “En definitiva no hi ha res pitjor en l’ésser humà que la incertesa i va ser aquesta incertesa la que va provocar un increment de més del 20% de casos de malalties mentals” assegura Celma.
Els usuaris
El Club Social El Nord de Mollerussa és un dels espais comunitaris que existeixen a les terres de Ponent per fomentar les relacions entre persones amb trastorns mentals. Va néixer el 2008 i des d’aleshores “encara no ha deixat ningú el servei, perquè les persones que venen estan a gust i tenen una xarxa que els és enriquidora”, explica la coordinadora del servei Gemma Pastó. El Nord va ser ideat per famílies de persones amb trastorns que van organitzar-se per poder oferir un lloc de trobada, ja que, segons Pastó “això no és un recurs sanitari, és un recurs social”, però que també repercuteix positivament en la salut dels pacients. Actualment, hi ha 23 usuaris donats d’alta, malgrat que “els més actius són una quinzena i la resta s’afegeixen en activitats puntuals”, explica la coordinadora. Un d’aquests usuaris és en José Antonio, que fa prop de 4 anys que forma part del Club Social El Nord: “Tinc l’alta de psiquiatria des de fa un temps, però segueixo venint perquè m’hi trobo molt bé”.
En José Antonio precisa que “quan la persona amb un trastorn ho comunica, es quan es pot començar a tractar”. El suport familiar és essencial en l’inici del procés, però “tot depèn de com s’ho pren cada família” i de l’acceptació de l’entorn de la persona afectada. “Jo al principi estava tancat a casa”, explica el José Antonio, qui gràcies a la xarxa que va trobar al club ha pogut anar superant l’estigma social que pateixen les persones amb trastorns mentals. “Fem pilates, gravem un programa de ràdio, organitzem sortides...” com a activitats no només per al benefici personal dels usuaris, sinó també per visibilitzar la seva realitat cap enfora. Així i tot, el José Antonio admet que “falta personal sanitari i diners en salut mental”. Un dels esculls amb el qual es troben és la falta d’habitatge pensat per persones amb malalties mentals. “Jo visc sol i abans de rebre l’alta tenia una noia que venia a casa i m’ajudava”, tot i que a aquest servei públic només hi tenen dret les persones que viuen soles. Aquells que conviuen amb la seva família no reben cap suport domiciliari i, en alguns casos, com quan el José Antonio vivia amb els seus pares, “havia de cuidar-los jo també” sense cap ajuda externa.
La salut mental a la Regió Sanitària Lleida
La salut mental i el benestar emocional són una de les prioritats per al Departament de Salut i així queda reflectit al Pla de salut 2021-2025 tant de Catalunya, com al de la Regió Sanitària Lleida. A aquesta zona, l’any 2020 el 19% d’homes i el 25,9% de dones de més de 15 anys manifestava malestar emocional. Del 2019 al 2020, els homes que patien depressió en major o major greu van passar del 4,7% al 8,3%, i les dones van passar del 12,7% al 9,5%. Es tracta d’unes dades molt similars a les de Catalunya.
Els problemes de salut mental també s’han multiplicat entre els més joves. Entre l’any 2019 i 2020 a la regió la probabilitat de patir un problema de salut mental en infants de 4 a 14 anys ha passat del 8,8% al 12,6% en nens i del 5,8% al 13,1% en nenes. Pel que fa al trastorn de la conducta alimentària (TCA), a la RSL, segons el conjunt mínim bàsic de dades, s’ha detectat un increment de casos diagnosticats als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) entre l’any 2019 i el 2020, principalment en noies, en què la taxa ha passat de 31,2 a 39,2 casos per 10.000 habitants. Des dels CSMIJ s’ha detectat també un increment de l’ús abusiu de les pantalles i noves tecnologies entre la població que atenen.
