Entre els municipis d'Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós, al Pallars Sobirà amb Castellbò i les Valls de Valira a l'Alt Urgell, l'agost del 2003 va quedar configurat el parc natural de l'Alt Pirineu.
Es tractava d'una superfície de 69.850 hectàrees protegides que l'any 2018 s'ampliava a 79.317 hectàrees, que convertirien el parc en l'espai natural protegit més extens de Catalunya
El territori del parc natural s'estén des dels 650 metres d'altitud del santuari d'Arboló, al l'extrem meridional, fins als 3.143 metres de la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya. Alguns dels pobles de l'entorn del parc es troben a gran altitud, com és el cas de Rubió el poble més alt de Catalunya, situat a 1.687 m) o Tor (1.649 m)…
El passat 1 d’agost es va descobrir al municipi d'Àreu una escultura en commemoració de les dues primeres dècades del parc natural de l'Alt Pirineu
Nous objectius
L'espai protegit va rebre l'any passat al voltant de 345.618 visitants, i a partir d'ara el seu gran repte és assolir la certificació Wild River (Riu Salvatge) a l'Alta Noguera en un tram d'uns 30 quilòmetres de la Noguera Pallaresa que transcorre entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà i aconseguir ser espai protegit envers la contaminació lumínica. D'aquesta manera, juntament amb el parc nacional d'Aigüestortes, es convertiria en l'àrea de protecció lumínica més important d'Europa.
Flora i fauna
El parc natural reuneix 1.590 espècies de flora, de les quals 22 espècies de flora amenaçada o molt rara a Catalunya, com Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris, Juniperus thurifera, Salix hastata, Matthiola valesiaca o Astragalus penduliflorus.
Pel que fa als valors faunístics d'aquest espai protegit, destaca per la població més nombrosa de gall fer de l'estat, amb 150 mascles censats; un endemisme quasi exclusiu com és la sargantana pallaresa.
Espècies amenaçades o rares com l'os bru, la llúdriga, l'almesquera, el trencalòs, el voltor negre, l'aufrany, el milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d'ala blanca i el tritó pirinenc
El parc presenta sis hàbitats d'interès comunitari prioritaris, entre els quals les úniques formacions de savina turífera de Catalunya, 30 hàbitats d'interès comunitari no prioritaris i alguns estanys d'alta muntanya no pertorbats per infraestructures hidroelèctriques o introducció de peixos.
Els valors geològics o culturals també hi són destacables amb 87 estanys, entre ells l'estany més extens del Pirineu meridional (Certascan), i 94 estanyets.
