El Pla d'Urgell clama per recuperar el paratge natural del Clot de la Llacuna

Canal Viu engega una campanya per tornar a omplir el que va ser el segon estany de la comarca 

Membres de la plataforma Canal Viu a l'espai que ocupava el Clot de la Llacuna ©JordiBonilla
photo_camera Membres de la plataforma Canal Viu a l'espai que ocupava el Clot de la Llacuna ©JordiBonilla

La Plataforma Canal Viu ha engegat les darreres setmanes una campanya per recuperar el Clot de la Llacuna, un estany ubicat entre Linyola i el Poal que va ser dessecat a inicis dels anys 80 i que d'existir, seria el segon més gran del Pla d'Urgell. Canal Viu va néixer per recuperar les banquetes del canal i ara, un cop assolit l'objectiu, volen ampliar la seva tasca en altres espais naturals com aquest. 

El Clot de la Llacuna va ser un paratge que als anys setanta va començar a utilitzar-se com a abocador de runa i escombreries tant de Linyola i el Poal, com d'altres municipis. "Els espais no productius mai es valoren", explica el coordinador general de la Plataforma Canal Viu, Josep Maria Felip.

Fruit de la seva pèrdua, l'espai també ha anat desapareixent de la memòria col·lectiva del Pla d'Urgell

El Clot de la Llacuna abans de ser dessecat ©CanalViu
El Clot de la Llacuna abans de ser dessecat ©CanalViu

El Clot de la Llacuna era un estany endorreic, és a dir, agafava l'aigua acumulada per les pluges i, posteriorment, amb l'arribada del Canal d'Urgell també ho feia a través de filtracions. Actualment, existeix un projecte tècnic elaborat per part de membres de l'Estany d'Ivars i Vila-sana en el qual es contempla com hauria de ser la seva recuperació. La seva superfície, entre l'aigua i l'entorn, arribaria a les prop de quatre hectàrees.

Felip també assegura que seria "un complement bastant important a l'Estany" pel que fa a la biodiversitat que podria acollir. Als primers anys de recuperació de l'Estany d'Ivars van arribar-hi ocells limícoles com els camallargs o els becs d'alena, que caminen per sobre de l'aigua. Quan l'Estany va anar augmentant el nivell, van marxar, ja que necessiten llacs amb una superfície menys alta, com podria ser el Clot de la Llacuna. A més, quan es va dessecar l'Estany d'Ivars el 1951 algunes de les espècies es van traslladar a aquesta altra llacuna.

Pel que fa a la flora, des de Canal Viu apunten que caldria adaptar l'entorn i incloure-hi canyissar o altres elements

La zona que ocupava el Clot de la Llacuna pertany a un únic propietari que hauria d'accedir a un acord perquè això pogués fer-se realitat. Tanmateix, des de Canal Viu afirmen que això és una tasca que ha de dur a terme l'administració. En aquest sentit, l'Ajuntament de Linyola té previst reunir-se amb la plataforma per conèixer la seva proposta. 

Mapa de l'entorn del Clot de la Llacuna el 1956 ©CanalViu
Mapa de l'entorn del Clot de la Llacuna el 1956 ©CanalViu

Al mateix temps, els representants de la plataforma reiteren que el seu objectiu "no és anar en contra del propietari del terreny ni del municipi", tot i que destaquen que en el moment actual es donen les condicions idònies per recuperar-ho que potser no hi seran en un futur. Pel que fa a la gestió, el que proposa Canal Viu és integrar el Clot de la Llacuna al Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana compartint recursos.

La campanya que la plataforma ha posat en marxa es va engegar l'1 de juny i des de llavors ja hi ha una desena d'entitats de les comarques de Ponent que hi han donat suport com la Banqueta del Palau, el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà o l'Associació Collverd de Vallverd d'Urgell, entre altres. Canal Viu recollirà signatures presencialment i també es poden adherir particulars i entitats a través de la seva web