El públic atrevit s’acomiada de les experiències singulars de Saó de Ponent

L’entitat cultural ha baixat el teló per darrera vegada després d’anys d’activisme i programació “senzilla i honesta” amb la qual han fet xarxa, han redescobert espais i han posat la llavor perquè una nova manera de fer germini a la comarca

Els membres de Saó de Ponent durant l'acte de clausura de l'entitat ©SaódePonent
photo_camera Els membres de Saó de Ponent durant l'acte de clausura de l'entitat ©SaódePonent

La notícia va sacsejar a qualsevol persona mitjanament posada dins del circuit cultural de Mollerussa i el Pla d’Urgell. Els mateixos membres admeten haver rebut missatges de sorpresa, agraïment i, sobretot, molta tristesa. Saó de Ponent anunciava fa unes setmanes que posava punt final a la seva trajectòria cultural, iniciada el 2015 com una mera programació d’activitats per celebrar aleshores el 30è aniversari de la companyia Teatre de Butxaca, amb la qual han compartit un gruix important de membres. “Volíem retornar al poble el que ens havia donat i organitzar un seguit d’accions alternatives i diferents per l’aniversari”, explica Cristina Simon, una de les impulsores de Saó. De la gresca inicial en va sorgir un mètode de treball, creació i programació que els va animar a continuar com a associació. I d’això ja fa gairebé nou anys.

Imatge de la primera acció que va realitzar Saó de Ponent el 2015 ©SaódePonent
Imatge de la primera acció que va realitzar Saó de Ponent el 2015 ©SaódePonent

“Si una cosa té en comú tot el que ha fet Saó de Ponent és el territori”, sentencia Francesc Pla, president de l’entitat. En el bastiment d’experiències i activitats al llarg dels anys, l’associació ho ha embolcallat absolutament tot en la definició de l’espai on passen les coses. Pla explica que “hi ha un seguit de particularitats que té el Pla i que la gent ignora”, les quals, en certa manera, són en les que s’han fixat per crear les seves experiències.

“Saó de Ponent no ha estat només lectura i teatre, també són olors, tastos i sensacions”, apunta Pla

El fertilitzant de Saó de Ponent han estat les seves experiències. Tots els membres no s’amaguen d’una clara voluntat de “fer coses diferents i singulars”. Des d’un taller d’escriptura fotogràfica al cementiri, fins a una exposició de caganers, passant per un espectacle parateatral enverinant als que s’atrevien a formar-ne part. Un dels objectius d’aquestes experiències ha estat sempre l’expectativa com a motor. Maribel Pérez, una assaonada més, explica que “fer-les només una vegada li dona un caràcter efímer i d’exclusivitat que cridava a participar-hi”, al mateix temps que els ha permès estar en constant experimentació i creació.

Un altre dels ingredients essencials de la seva recepta és el públic. “No muntàvem les experiències per a tothom, sinó que ho hem fet per aquell públic atrevit”, dictamina un altre dels membres de l’entitat, Carles Crespo. En aquesta interpel·lació constant també hi ha inclòs les persones que en formaven part. En aquest sentit, Francesc Pla admet que “una experiència Saó havia de ser per tothom que hi era, no només pel públic, també per qui hi contribuïa i hi formava part”.

 Segons Carles Crespo, Saó ha fet “experiències per al públic atrevit, no per a tothom”

Una lectura del Poema de Nadal a càrrec de Saó de Ponent ©SaódePonent
Una lectura del Poema de Nadal a càrrec de Saó de Ponent ©SaódePonent

D’aquesta manera, la xarxa de col·laboradors de l’entitat també ha estat cabdal pel seu desenvolupament. “Hem vinculat pastisseries amb productors de conserves i vinagres, però també amb gestories o concessionàries”, destaca Simon. No només teixit empresarial, sinó també humà; Maribel Pérez destaca que “s’ha donat oportunitat a persones a actuar i crear des d’un espai diferent”. La singularitat sempre com a marca de la casa. I en aquesta singularitat, els espais. Cal Isanda, l’obrador de Vinagres Badia, Cal Jaques o la col·lecció de rajoles hidràuliques de Josep Maria Pujol han sigut llocs “que existeixen i ningú havia posat en valor”, segons Pla. En la mateixa línia hi ha hagut la violació constant d’un espai canònic com el Teatre L’Amistat. “El primer cop que vam fer una experiència a dalt a l’escenari tothom estava descol·locat”, explica Crespo. Ara s’ha convertit en habitual i pobre de qui no hi hagi muntat algun acte a l’escenari. Pioners també en girar la màniga a tradicions, protocols i decisions que semblaven intocables.

Activitats reeixides com la lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra que “cada any ha estat el mateix text, però una experiència diferent” pot ser que es perdin sense Saó. Crespo posa en relleu el fet que “hi participava el capellà, l’alcalde, els de l’oposició, el nouvingut, la mestressa de casa, el senyor de tota la vida...”, un gran regal nadalenc empaquetat amb les diferents veus d’una mateixa Mollerussa. Cristina Simon admet que “totes les tradicions tenen un inici i un final”, però encoratja a què en sorgeixin de noves que “acabarem assimilant”.

Representació d'Absències, una de les obres guanyadores del premi Saó de Ponent ©SaódePonent
Representació d'Absències, una de les obres guanyadores del premi Saó de Ponent ©SaódePonent

El que no es perdrà de la factoria de Saó és el Premi Saó de Ponent de textos teatrals per a espectacles de petit format, que passarà a ser gestionat per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Mollerussa. Va néixer de la necessitat de “tenir històries que passessin als carrers on hem viscut”, explica Simon, una visió que comparteix el president, Francesc Pla, qui confia en què “l’essència segueixi sent la mateixa” ara que el gestor passarà a ser l’administració.

Hi havia una necessitat de “tenir històries que passessin als carrers on hem viscut” que el Premi Saó de Ponent va assolir

La projecció del documental Mollerussa, pa amb vi i sucre, dirigit per Cristina Simon, “no havia de ser el colofó”, però s’hi va convertir. El passat dijous 21 de desembre s’acomiadaven amb aquest recull documental de diferents infàncies mollerussenques mirant al passat per entendre el present i avançar cap al futur.

El públic va poder brindar per la tasca feta després de la projecció del documental Mollerussa, pa amb vi i sucre ©SaódePonent
El públic va poder brindar per la tasca feta després de la projecció del documental Mollerussa, pa amb vi i sucre ©SaódePonent

Quan els preguntes pel llegat de Saó de Ponent tothom s’esglaia. Posar punt final ha estat necessari per incompatibilitats professionals i vitals i perquè “no volem passar a fer coses que s’allunyin del que és Saó”, diu Pla. Tot i no voler parlar de llegat —“sona a llaga”, diu algun d’ells—, tenen clar que han remogut la terra i, finalment, han pogut fer saó. Des de la senzillesa, però també des de l’honestedat, la singularitat cultural que ha conreat l’entitat quedarà d’alguna manera palesa a Mollerussa i la comarca. Qui sap quant temps haurem d’esperar per una nova sembra en una plana erma i eixuta de cultura en la qual Saó de Ponent ha estat el millor oasi possible.