Les recomanacions de Comarques de Ponent per aquest Sant Jordi 2024

L'equip de redacció de Comarques de Ponent i les editorials lleidatanes us conviden a gaudir de la Diada literària i festiva amb algunes novetats en clau ponentina
Rosa i llibre de Sant Jordi
photo_camera Rosa i llibre de Sant Jordi

El 23 d'abril arriba una nova Diada de Sant Jordi i, per aquest motiu, l'equip de Comarques de Ponent en col·laboració amb algunes editorials lleidatanes us portem una selecció de deu llibres de ficció, assaig, poesia i literatura infantil i juvenil per a llegir, regalar, recomanar i gaudir amb família, parella i amistats aquest Sant Jordi.

Guillem Viladot i els creadors de Ponent

Viladot

Diversos autors. Guillem Viladot va ser una figura polifacètica que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics i va teixir relacions artístiques i d’amistat amb diversos personatges del món de l’art i la cultura que, com ell, emergien entre pobles, cereals i panissos a l’oest de Catalunya: Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo. Fent pinya, xarxa, van anar conquerint espais culturals i tornant a projectar claror en la penombra més opaca originada pel franquisme. 

Riu avall

Riu avall

Amat Baró. Amb epíleg de Laia Malo. Un soliloqui que Amat Baró aprofita per passar revista del món, dels altres i d’ell mateix. 886 versos que s’emmarquen en la tradició des d’Ausiàs March a Enric Casasses, passant per Gabriel Ferreter i Verlaine, entre altres. Riu avall és, en definitiva, una confessió sense reserves nascuda del dolor i envernissada amb els pinzells del joc i la innocència, senyal que ja és marca d’estil en Baró.

L’heura

L'heura

Grazia Deledda. Traducció i pròleg d'Alba Dedeu. Amb el domini natural d’una prosa bella i precisa, de matisos i tonalitats líriques, des de la Sardenya interior Grazia Deledda desplega de manera magistral una història de personatges, sentiments i conflictes universals que submergeixen el lector en els clarobscurs de la condició humana. Novel·la de gran profunditat psicològica, L’heura és una de les més representatives de la gran escriptora sarda, premi Nobel de Literatura, traduïda per primera vegada al català.

Macià, el president del poble. Orígens ponentins i pensament polític

Captura de pantalla 2024-04-18 a las 9.07.59

Quintí Casals i Marc Macià. Francesc Macià és una persona polièdrica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els orígens i el vincle de Macià amb les Terres de Lleida, tant en el seu vessant militar com en el polític. Després, el seu gir ideològic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes.

El Captaire

Captaire

Josep Vallverdú. La policia acaba de comunicar a l’Àlex Prat que han matat en Peri, un vell amic de joventut amb qui s’havia retrobat recentment. Arran de la investigació per esclarir els fets ens endinsem en la vida d’en Peri i en les circumstàncies que el van dur a ser captaire, a través dels punts de vista de diferents personatges, i mitjançant records, converses, conjectures i reflexions.

A partir d’aquests diferents angles es va formant un tot, i cada traç, cada esbós, contribueix a configurar el dibuix complet de la vida d’aquest captaire, en una història que ens convida a explorar les complexitats de l’ésser humà.

El mil·lenari Camí de Sant Jaume pel curs del riu Segre

SANT JAUME_COBERTA_140X210MM

Núria Boltà. S’han escrit centenars de llibres i guies dels camins que porten a Santiago de Compostel·la. Però això no significa que altres rutes no siguin igualment vàlides ni estiguin documentades, com és el cas del Camí de Sant Jaume del Segre, que travessa quatre comarques catalanes (la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià), en les quals trobem referències, edificis, bibliografia i documents perfectament acreditats que donen fe de l’ús d’aquest camí mil·lenari de penetració a la península.

El front del Pallars i la rereguarda republicana de l’Alt Urgell 

Front

Jordi Nistal i Refart. Aquest treball aborda l’estudi de l’últim any de la Guerra Civil a l’Alt Urgell, en un marc cronològic que abasta des de l’arribada del front militar al Pallars a finals d’abril de 1938 fins la retirada republicana i el final de la guerra que tingué lloc 10 el febrer de 1939. En aquest període l’Alt Urgell s’esdevé zona de guerra. Seran deu mesos en què l’exèrcit republicà —l’Exèrcit de l’Est— passarà a ser el protagonista, i les necessitats de la guerra s’imposaran a totes les esferes de la societat civil.

La nosa

La nosa Pagès Editors

Montse Sanjuan. La Júlia Prat viu tranquil·la en companyia de la seua família fins que una visita desgavella tots els seus plans de futur. A partir d’aleshores, la noia esdevé una nosa. Els seus desigs i anhels són esborrats i els seus drets arrabassats sense que pugui rebel·lars’hi. Com si no fos igual que els altres. Malgrat els entrebancs que l’assetgen, de vegades insuperables, la Júlia intentarà trobar el seu camí.

La nosa és la història de la Júlia, però també la d’una època que va condemnar a l’anorreació a determinades persones tornant-les literalment invisibles. Montse Sanjuan, creadora del personatge de la sergent Anna Grimm, torna ara a la llarga postguerra i proposa una novel·la delicada i ben travada.

El rastre nival

Premi Crítica Serra d'Or de Poesia

Marzo

Àngels Marzo. Amb el seu nou llibre de poemes, Marzo ha abandonat l’època de l’aprenentatge i ha fet el salt directe cap a la maduresa humana, intel·lectual i artística. La poeta reflexiona a fons sobre la tossuda voluntat de la vida d’imposar-se malgrat les incerteses, els somnis fallits, els fracassos assumits i l’implacable pes de la realitat. A través d’una galeria extensa d’imatges que recorren la història de l’agència humana en positiu i negatiu, des de la prehistòria al segle XXI, l’autora es pregunta si la poderosa metàfora de la zona nival que presideix el conjunt significa el buit i l’extinció o, contràriament, la continuïtat i la resiliència. 

La lletra que tot ho canvia

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil

Lletra

Ramon Besora i Albert Asensio. La lletra que tot ho canvia és un joc poètic que situa la paraula en l'espai de la creativitat i ens mostra que el joc de les paraules pot néixer de l'imprevist, de l'insòlit, de l'equívoc, de l'absurd, de la realitat... Ramon Besora i Albert Asensiio, amb unes espectaculars il·lustracions, ens presenten una joia poètica que captiva des del primer moment.