El seguici festiu de Tàrrega, gran protagonista de la Festa Major

Descobrim les curiositats i secrets de les bèsties, elements i balls del seguici festiu de la capital de l'Urgell
L'Àliga de Tàrrega durant l'Eixida 2023 ©Comarques
photo_camera L'Àliga de Tàrrega durant l'Eixida 2023 ©Comarques

Tàrrega viurà del 9 al 14 de maig els seus dies de Festa Major amb un gran nombre d'activitats entre les quals destaquen les de cultura popular. Descobrim les curiositats i secrets de les bèsties, elements i balls del seguici festiu de la capital de l'Urgell.

Àliga de Tàrrega ©CristinaCastells

L’Àliga

El 2007 es presentava aquesta figura solemne i que encapçala el seguici i l’Eixida. És una figura bicèfala que rememora l’escut de Tàrrega. L’entremès el formen el portador i quatre acompanyants

L’Àliga petita

Deu anys després de la presentació de l’Àliga naixia la seva germana petita durant l’Eixideta. Els portadors són nens i nenes de Tàrrega d’entre 10 i 12 anys amb un mocador creuat al cos, a diferència de l’armilla dels adults.

Els Gegants de la Mercè

Els gegants centenaris i representants del barri de la Mercè estrenaran enguany la seva restauració. L’origen de Ramon Berenguer I i Almodis es remunta al 1870 i han sortit molt poques vegades de Tàrrega degut al seu pes.

Els Gegants de l’Ajuntament

El 1953 es presentaven l’Eloi i l’Alba, patrons de Tàrrega, un nom amb els quals no se’ls va batejar fins el 1985. El cap de l’Eloi es va perdre probablement en un tren i l’actual és del 1974.

Els Gegants del carrer Major

Passada la Festa Major de 1953 es van presentar els dos gegants del carrer Major o de l’Hospital en el marc de les festes de Corpus. En un inici es van anomenar Ferran i Isabel, fins que el 2010 es van rebatejar amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria.

Els Gegants del Carme

Malgrat que en un inici havien de ser una parella de reis, el director de l’Agrupación Carmelitana de Danzas, Gumersindo Pacual, va decidir que fossin la parella de l’Hereu i la Pubilla. Es van estrenar el juliol del 1953.

Els Gegantons Mariners

L’Escamarlà i la Sípia, noms del rebateig de l’any 1981 del grup Pots Teatre, tenen el seu orígen a inicis del segle XX. El grup de teatre els va rescatar per un espectacle de la primera Fira de Teatre al Carrer.

La Geganta Angeleta

La geganta es va estrenar el 2013 en homenatge a la veïna d’Anglesola, Angeleta Ospella, amb una trajectòria de més de quatre dècades com a donant de sang.

Els Gegants Tararots

La parella formada pel Grallinot i la Mamellona es van estrenar el 2015 a la Nit del Tararot com a membre d’un grup de grallers. Són els gegants més esbojarrats amb les seves manotes.

Els Gegants de les escoles

Les escoles de Tàrrega participen de la cultura popular amb els gegants Àngel Guimerà (Àngel Guimerà), Cintet i Cinteta (Jacint Verdaguer), el Pep i la Quima (Vedruna), Miquelet del Bitxo (Escola Pia) i Maria Mercè Marçal (Maria Mercè Marçal).

Els Capgrossos

La Fal·lera Gegantera de Tàrrega també fa desfilar els seus capgrossos durant la Festa Major: l’avi Pep, l’Anna, el Popeye, el Negret, el Nen Trapella, el Catalanet, el Dimoniet, la Castanyera i la nana Honorata.

Guanxo ©CristinaCastells

Els Nans

Guixanet va presentar entre 2008 i 2010 les quatre figures del Ball de Nans: el Guantxo, la Rosalia, el Pio i el Guixanet, inspirats en Jaume Puiggròs, Rosalia Segarra, Josep Maria Tàcies i Francesc Rius, quatre targarins molt estimats.

Els Diables BAT

El grup de diables de Tàrrega, vinculat al grup de teatre BAT, va néixer el 1986 i des d’aleshores han estat els encarregats de fer cremar la Festa Major amb el seu correfoc després de la Nit del Tararot.

Els Diables infantils BAT

Per fomentar la cultura dels correfocs dins del seguici festiu, el Sant Joan del 2017 naixia el grup infantil de diables de la BAT. D’aquesta manera, els infants podien començar a formar-se com a futurs diables.

El Drac

Arran d’una acció teatral de la BAT amb la participació dels seus diables, el 1989 va aparèixer el Drac de Tàrrega. Acompanyat dels diables, el Drac va participar en actes tan rellevants com la cloenda dels JJOO de Barcelona 1992.

L’Home de la Barra

Per animar la festa de Corpus, el 1878 Miquel del Bitxo va penjar una figura d’un home en una barra en diagonal al carrer d’Urgell. Als anys 80, l’Home es recupera i els seus giravolts es poden veure al carrer Agoders.

El Pregoner i els Macers

El 2010 apareixien els heralds medievals a la Nit del Tararot per anunciar la festa i convertir-se en personatges d’aquest gran espectacle. El pregoner ha anat guanyant protagonisme dins de la festa posant pau entre barris.

Els Grallers de la Barra

Amb l’objectiu de formar una colla de grallers per la Ciutat Gegantera 2009, el 2007 es van començar uns cursos que van culminar amb la creació dels Grallers de la Barra. Amb els anys han inclòs nous instruments a la formació.

Lo Tossino de Tàrrega ©CristinaCastells

Lo Tossino

La rauxa i la irreverència caracteritzen aquesta figura amb forma de porc que va néixer el 2011. A banda de participar a la Festa Major amb la resta d’elements, disposa del seu acte estrella: el Corretossino.

La Verreta

Un grup de noies van decidir crear el 2017 una figura femenina amb la mateixa bogeria de lo Tossino i així va néixer la Verreta. Des del 2019 encapçala la trobada de bestiari liderat per dones, la Gamverrada.

Els Targalets

El 2013 veia la llum el primer grup infantil de Guixanet amb l’objectiu de mantenir viva la festa entre els més petits. A partir d’unes classes de tabal es va formar aquest grup, embrió de l’Eixideta.

La Targafera

A semblança d’una cucafera, els infants la fan dansar al ritme dels tabals dels Targalets, que van dissenyar la figura. Es va presentar en societat durant l’Eixideta del 2019 i la porten quatre nens.

Els Diables Targalots

Aquest 2024 els Targalets han creat un grup de diables, els Targaolts, que van presentar-se en la darrera festa dels Targalets. A banda dels correfocs, també disposen d’un ball parlat.

El Ball de Valencians

La novetat d’aquest 2024 és la recuperació del Ball de Valencians per part de l’Esbart Albada. Aquest ball que data del 1773 a Tàrrega serà l’encarregat d’obrir l’Eixida el dilluns 13, abans de l’Àliga.

El Ball d’Arquets

Conegut en altres llocs com ball de cercolets, el 2012 es recuperava a Tàrrega, on els orígens es remunten al 1880. El vestuari primaveral es completa amb els arcs de flors. El 2015 se’n va crear el ball infantil.

El Ball de Cavallets Moros i Cristians

La primera referència d’aquesta batalla dansada entre moros i cristians es remunta al 1773. 240 anys després, el 2013, es recuperava dins la Nit del Tararot. Representen un ball parlat, el Galop dels Cavallets i el Ball de Sant Ferriol.

El Ball de Bastonets

Amb forta tradició a Tàrrega, el Ball de Bastons retornava a la ciutat el 2000 amb l’Esbart Albada i des del 2008 participen a la Nit del Tararot. Tàrrega disposa de tres balls: Sona Bigotet, del 1879; La Pepa, de 1946, i La Filla de Tàrrega, de 1948.

El Ball de Gitanes de la Soll

Fruit d’un grup de dones vinculades a la Soll, el 2020 naixia el Ball de Gitanes de Tàrrega. La dansa es fa al voltant d’un pal creuant-ne les cintes i coronat pel cardo de l’Urgell. Tenen la seva pròpia festa, La Florida.

Els podràs gaudir...

L’Eixideta

Divendres 10, a les sis de la tarda a la plaça de Sant Antoni. Els petits de la ciutat treuen al carrer els seus elements festius.

Corretossino

Dissabte 11, a dos quarts de sis de la tarda des del c. Hospital. Lo Tossino protagonitza la seva cercavila esbojarrada amb tres xarangues i molta festa.

La Nit del Tararot

Dissabte 11, a les deu de la nit a la plaça Major. El gran espectacle del seguici targarí amb origen medieval i explosió de cultura popular.

Correfoc

Dissabte 11, a un quart de dotze de la nit al nucli antic. La nit s’il·luminarà amb les espurnes dels Diables BAT, els Diables de la Vall del Corb i els Dimonis Foc Foll.

Trobada de Gegants i Capgrossos

Diumenge 12, a les onze del matí des de la plaça de l’Hort del Barceloní. Gegants i capgrossos de tot el país seran rebuts per la Fal·lera Gegantera.

Processó de les Santes Espines

Dilluns 13, a tres quarts de set de la tarda a la plaça Major. Les relíquies i els elements festius sortiran al carrer en processó.

L’Eixida

Dilluns 13, a tres quarts de nou del vespre a la plaça Major. Solemnitat i festa amb la participació de tot el seguici targarí.