L'Ajuntament de Golmés manté que la Comisió d'Urbanisme de Catalunya va autoritzar el Pla Urbanistic

El TSJC ha dictaminat en tres ocasions la derogació dels permisos urbanístics que l’Ajuntament de Golmés va atorgar a l’empresa Lactalis per ampliar la planta de Puleva

Magatzem logístic de Puleva a Golmés ©JosepAPérez
photo_camera Magatzem logístic de Puleva a Golmés ©JosepAPérez

Propietaris dels terrenys que es troben al voltant del que va ser la discoteca Big-Ben i adjacents amb la planta de la làctia Puleva continuen mantenint un litigi amb l’Ajuntament de Golmés, que es prolonga des de fa més de 12 anys.

Els fets es remunten al 2012 quan l’Ajuntament de Golmés va aprovar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que posava ordre a les antigues Normes Subsidiaries; sobre aquestes alguns propietaris de terrenys paral·lels a l’antiga N-II i en la rodalia de la planta de Puleva –l’antiga Castillo- tenien previs desplegar projectes urbanístics residencials.

Planta de Puleva a l'esquerra, Requitx i Big-Ben a la dreta ©GoogleEarth
Planta de Puleva a l'esquerra, Requitx i Big-Ben a la dreta ©GoogleEarth

En paral·lel la companyia francesa Lactalis havia adquirit la factoria de llet el Castillo amb la intenció de convertir-la en centre logístic de la seva filial Puleva, per la qual cosa necessitava ampliar les instal·lacions. Davant d’aquest escenari el consistori de Golmés va accelerar la redacció del POUM per tal de resoldre la situació de la indústria i també d’altres activitats i propietaris privats de la zona.

L’Ajuntament de Golmés no va tenir en compte les previsions residencials que projectaven els propietaris, en considerar que cap d’elles s’havia consolidat sobre les Normes Subsidiaris des de feia més de trenta anys, segons explicava l’alcalde de Golmés, Jordi Calvís

Fins i tot recorda que el complex Resquitx fa anys que paga un aval, ja que va dur a terme obres a partir de les Normes Subsidiàries i a l’espera del POUM definitiu.

El consistori va desplegar el POUM definitiu, que s’aprovava l'agost del 2012, preveien la demanda de terreny que pogués fer la indústria i les activitats comercials de la zona. El nou planejament urbanístic desenvolupat va transformar la major part de les parcel·les urbanitzables –segons les normes subsidiaries- en zones industrials.

Aquest va ser el detonant de l’enfrontament entre propietaris i el consistori, d’una banda, en considerar que s’havia desplegat un POUM a la mida de l’empresa, i, per altra banda, s’havia perjudicat notablement els interessos dels particulars.

Amenaces de la indústria Lactalis

A principis del 2011 la companyia francesa va amenaçar al consistori de Golmés i a les administracions catalanes de tancar la factoria del Pla d’Urgell i traslladar-la a Andalusia si no podia ampliar, un projecte que segons els directius significaria una aportació econòmica i laboral a la zona. En aquest sentit, Calvís confirmava que totes les administracions van fer pinya per tractar de mantenir l'empresa a la comarca, considerant que era una decisió d’interès públic i general.

Inici del procés judicial

L’aprovació definitiva del POUM va impulsar als propietaris majoritaris Foncomi SA (Big Ben), Jovergrau (Resquitx), i una vuitena petis tenidors va presentar un contenciós en contra del POUM el 2014. Segons explica el portaveu de Foncomi, Joan Bonvehi el document denunciava que “s’aixecaria un mamotreto, es carregarien un bocí de carrer municipal i es van canviar les qualificacions urbanístiques dels carrers i terrenys dels voltants de les finques privades”. La denúncia també afegia l'impacte visual que suposaria una construcció de prop de trenta metres d’alçada, i l’increment notable de trànsit pesant per la zona.

Primera sentència del TSJC

El Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida va dictaminar

Estimar el recurs contenciós administratiu de nul·litat contra la desestimació presumpta per silenci administratiu negatiu del recurs de reposició interposat, contra l'Acord Municipal de l'Ajuntament de Golmés de data 14 juny 2013, pel qual es concedia a la mercantil demandada, llicència urbanística per a la realització d'obres, declarant la seva nul·litat i deixant-lo sense efectes

Ple de l'Ajuntament de Golmés amb Joan Bonvehí
Ple de l'Ajuntament de Golmés amb Joan Bonvehí ©JosepAPérez

El consistori va presentar recurs a la sentència i el cas es va elevar al TSJC. L’estament judicial dictava sentència el 2017 desestimant el recurs i "declarant la nul·litat de la llicència d'obres atorgada en data 14 de juny de 2013" ”l'objectiu principal de la modificació del POUM era precisament propiciar el canvi d'ús d'un sòl destinat a ús residencial a ús industrial, per tal de pemetre l'ampliació de les instal·lacions de la indústria de productes làctics PULEV A FOOD”.

Resposta de l’Ajuntament

El consistori golmesenc admet que el POUM del 2012 incloïa deficiències, per la qual cosa es va iniciar el tràmit d’un nou planejament, per tal de rectificar els errors i millorar el desplegament urbanístic amb la voluntat que fos beneficiós per a tots els agents implicats.

La modificació del POUM va desestimar el desenvolupament residencial en considerar que es trobava encaixat entre activitats industrials, recreatives i comercials, i la via del tren i, per tant, no és un bon lloc per fer creixements residencials

Modificació Urbanística del 2021 ©Golmés
Modificació Urbanística del 2021 ©Golmés

Segons explicava l’alcalde el nou POUM respon a la demanda de sòl urbanitzable que hi ha en els polígons del municipi. L’anterior planejament havia dissenyat espais de 5.000 metres quadrats, insuficients per les necessitats de les empreses, per aquest motiu el nou planejament contempla parcel·les a partir de 10.000 metres quadrats. El POUM també permetrà continuar els projectes d’expansió a activitats com el complex del Resquitx, i també de noves ampliacions de Puleva.

Calvis considera que les reivindicacions dels propietaris són legítimes, però que el consistori ho ha fet res que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i la resta d’òrgans competents no autoritzessin; i, per altra banda, l’equip de govern sempre ha volgut actuar amb la voluntat de servei públic i de benefici generalista.

L’alcalde afegeix que segurament el TSJC dictaminarà una nova sentència en uns mesos, i serà la quarta, en els mateixos termes que les anteriors; però el consistori continuarà mantenint la seva oposició ferma considerant que el POUM aprovat el 2021 dona resposta a deficiències i

beneficia als propietaris, per cert, uns beneficis dels quals no en parlem mai

Indignació dels propietaris

Joan Bonvehi, el propietari majoritari es mostra indignat pel fet que “malgrat que les reiterades sentències del TSJC no hi hagi una resposta per als damnificats de l’afer”, els tenedors que han vist com les seves propietats s’han desvaloritzat, en favor d’una empresa "que no ha complert res del que va prometre". L’aportació a l’economia ha estat nul·la, i pel que fa a l’ocupació “els robots han suplit als teòrics empleats que s’havien de contractar. Bonvehi assegura que la decisió de l’Ajuntament l’hi ha provocat pèrdues milionàries i que “no pararà fins a recuperar el que considera legítim”.