La violència de gènere encara esquitxa la nostra societat

El 25 de novembre es commemora el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, un dia per posar de manifest que els feminicidis encara estan presents dins de la nostra societat i que hi ha un llarg camí per recórrer en matèria d’erradicació del masclisme
Imatge d'una performance el 25N a Tàrrega ©Comarques
photo_camera Imatge d'una performance el 25N a Tàrrega ©Comarques

Què és la violència de gènere?

L’Institut Català de les Dones defineix la violència de gènere o violències masclistes com aquelles que són exercides contra les dones pel simple fet de ser dones. Poden ser exercides per mitjans físics, psicològics o econòmics i estan presents tant en l’esfera pública com en la privada. Al mateix temps, l’organisme determina que són un dels majors obstacles —sinó el major— per poder assolir la igualtat plena entre dones i homes.

El 25 de novembre és, des de l’any 1999, el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, declarat per Nacions Unides en commemoració de l’assassinat de les germanes Mirabal.

Els feminicidis

Es consideren feminicidis els assassinats i homicidis de dones per raó de gènere, però també aquelles induccions al suïcidi i suïcidis com a conseqüència de la pressió i violència exercida cap a una dona.

En la darrera dècada, hi ha hagut 113 dones assassinades a Catalunya per violència masclista, cinc dels quals han estat a les terres de Ponent. Les dades a l’Estat espanyol són de 573 feminicidis en els últims 10 anys, segons el Ministeri d’Igualtat. La xifra és preocupant pel fet de mantenir-se constant al llarg dels anys, fins i tot en el període de pandèmia, on no es van veure reduïts els assassinats masclistes.

25N-1
Gràfics dels feminicidis a Catalunya i Ponent els últims 10 anys

 

Matrimonis forçats i mutilació genital femenina

A banda dels feminicidis, hi ha altres mostres de violència de gènere presents a dia d’avui a la nostra societat. Els matrimonis forçats, malgrat que la percepció és que són una pràctica més pròpia d’altres zones del globus terraqüi, també es donen de manera  continuada a casa nostra.

El Departament d’Igualtat i Feminismes assenyala que aquest fenomen “no està associat a determinades cultures o religions”, tot i que és habitual que la pràctica al nostre país vingui motivada per famílies provinents de països on es considera ètica. El matrimoni forçat i, per tant, sense el consentiment d’un dels dos contraents —habitualment la dona i, en molts casos, menor d’edat— és considerat com una vulneració d’un dret fonamental.

Dins del “Protocol per a la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya” s’apunta com dins del procés també hi imperen pressions psicològiques, amenaces i violència física.

Pel que fa a la mutilació genital femenina passa igual que amb els matrimonis forçats, el fet que no sigui una pràctica recurrent a Catalunya fa pensar que no es dona, quan les dades demostren que no és així. El procediment es basa en extirpar de manera parcial o total els genitals femenins per motius que no tenen a veure amb la salut i que, fins i tot, poden afectar-la greument. Es sol donar en edats infantils i també es considera una vulneració de drets fonamentals.

25N-2
Dades de mutilacions genitals femenines i matrimonis forçats

 

Serveis i recursos d’atenció a la violència masclista

Manifestació el 25N a Tàrrega ©Comarques.jpeg
Manifestació el 25N a Tàrrega ©Comarques.jpeg

Pel que fa a l’atenció directa a la dona, totes les comarques de Ponent —Urgell, Pla, Noguera, Segarra, Garrigues i Segrià— compten amb un Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) vinculat als Consells Comarcals. El SIAD és un òrgan de primera atenció sobre assumptes de salut, treball, habitatge i altres serveis que, en cas que sigui necessari, deriva l’atenció a les entitats responsables.

A més, a nivell territorial també existeix el Servei d'Intervenció Especialitzada en violència masclista (SIE) de Lleida, el qual atén de manera directa a les dones que han patit o pateixen violència masclista, així com també als seus fills. El servei s’ubica als baixos de Rambla de Ferran, 43 i també atén a 973 24 65 07 o [email protected].

Respecte a l’atenció immediata telefònica, el Ministeri d’Igualtat té a disposició el número 016 que ofereix resposta les 24 hores de manera gratuïta en 53 llengües. A més a més, també hi ha un servei d’atenció per Whatsapp al 600 000 016. En l’àmbit català, també existeix la línia d’atenció a les dones 900 900 120. Al mateix temps, el 112 i les comissaries dels Mossos d’Esquadra són punts on també es centralitza l’atenció per violència masclista.

Finalment, pel que fa als ajuts per a víctimes de violència masclista, a Catalunya estan centralitzats per l’Institut Català de les Dones, el qual va elaborar la “Guia d’ajuts per a dones en situació de violència masclista” on es recullen els drets a ajuts en matèria econòmica, d’habitatge i en l’àmbit laboral i formatiu.