Joan Talarn destaca que comença la segona etapa de 'governança republicana'

Jaume Ars, alcalde de Guissona i portaveu de Junts – Impulsem va reconèixer que el govern no és el que haurien volgut ja que el seu grup, amb 10 diputats, és el majoritari, però l'aritmètica dels pactes els ha deixat fora d'un "govern que merexíem"
Nova corporació de la  Diputació de Lleida ©JosepAPérez
photo_camera Nova corporació de la Diputació de Lleida ©JosepAPérez

"Cal posar en valor l’experiència d'acord amb els principis bàsics i irrenunciables de la governança republicana, que en el mandat 2019-23 desplegant un sistema de repartiment dels fons reconeixent l’autonomia municipal a l’hora de decidir la destinació de la inversió a cada poble; aplicant criteris de discriminació positiva en favor dels municipis en risc de despoblament", Joan Talarn reiterava l'acció dels ajuts directes que va ser un dels cavalls de batalla de l'anterior mandat.

Joan Talarn pren possessió com a president ©JosepAPérez
Joan Talarn pren possessió com a president ©JosepAPérez

El, ara regidor de l'Ajuntament de Bellvís, els Arcs, era proclamat aquest dimarts, novament, president de la Diputació de Lleida, aquest cop amb el suport del PSC, Unitat d'Aran, i Ara Pacte Local. En aquest sentit, Talarn va destacar en el seu parlament que comença una segona etapa de "governança republicana" i que la feina dels diputats de les quatre formacions a govern serà unitària. 

Aquesta Diputació no defugirà del seu compromís amb la nació, i ho farà de manera decidida i establint complicitats amb el món local, allà on radica la base de la nostra realitat com a poble. 

Talarn posava punt final al seu parlament amb la mateixa frase que va utilitzar en l'anterior mandat. Soc Joan Talarn Gilabert, de Cal Pau del Mariano de Bellvís, una casa pairal i un poble

L’orgull de ser el que som, cadascú de nosaltres, i de configurar conjuntament aquest vast territori d’oportunitats que és Lleida, Pirineu i Aran. Que alhora configura, amb altres pobles i territoris, la nació catalana.

En les intervencions dels portaveus per part d'Ara Pacte Local, Rosa Pujol va destacar que el mandat que comença ha de ser el de la consecució dels objectius iniciats fa quatre anys. En aquest sentit, va defensar el pacte amb ERC i el PSC i UA per donar "estabilitat" a la institució i ha assegurat que faran que la governança funcioni bé i doni resposta a les demandes dels alcaldes tot i que és conscient que no serà fàcil.

Constitució Diputació de Lleida ©JosepAPérez
Constitució Diputació de Lleida ©JosepAPérez

 Per la seva banda Juan Antonio Serrano, d'UA, es va dirigir als presents en l'acte en aranès i va dir que durant la legislatura estarà al servei de la institució amb un programa de defensa de la cultura i la llengua aranesa, la millora dels pobles aranesos i una aposta per l'economia i el turisme del Pirineu.

Cristina Morón, del PSC, portaveu del PSC va destacar "lleialtat" a l'acord signat, que ha comentat que abordaran "sense complexos" i amb col·laboració institucional, amb el govern català però també el de l'Estat. Una lleialtat que confia que generi grans projectes pel territori i el país.

Constitució Diputació de Lleida ©JosepAPérez
Constitució Diputació de Lleida ©JosepAPérez

La diputada d'ERC, Estefania Rufach, justificava el pacte amb el PSC, UA i PL, per evitar tornar a dècades d'una forma de governar determinada que no es canvia en un sol mandat. "Hi havia el risc de tornar a una manera de fer en què els alcaldes havien d'anar a la Diputació a pidolar ajuts", afegia Rufach, en una clara al·lusió als antics governs de CiU a la corporació.

Malgrat el pacte amb els socialistes, tant el president Talarn com Rufach han deixat clar que des de la presidència de la Diputació mantindran ferm el compromís per la independència de Catalunya. 

Jaume Ars, alcalde de Guissona i portaveu de Junts – Impulsem va reconèixer que el govern no és el que haurien volgut, ja que el seu grup, amb 10 diputats, és el majoritari, però l'aritmètica dels pactes els ha deixat fora d'un "govern que mereixíem". Això no obstant, va afegir que han decidit votar en blanc a la investidura per tal de donar un marge a l'equip de govern i esperen que aquest sigui correspost. Ars ha assegurat que Junts farà una oposició activa i buscarà l'entesa sempre que sigui possible. "Escoltarem a la gent i farem pedagogia", ha conclòs. 

Per la seva banda, Xavier Palau, del PP, ha garantit compromís amb el govern de la Diputació si no es prioritzen els objectius ideològics per sobre dels interessos dels municipis. Palau també ha celebrat que els populars hagin passat de no tenir representació a la cambra a comptar amb dos diputats.

Els diputats que s'estrenen en el càrrec

La formació que incorpora més diputats nous és la coalició Junts – Impulsem. Són Rosalia Carnicé, de Mollerussa, Jaume Ars, alcalde de Guissona, Elis Culell, regidora de Solsona, Marc Solanes, de Balaguer, Núria Palau, regidora de les Borges Blanques, Celestí Vila, alcalde d'Organyà, Manel Solé, alcalde de la Granja d'Escarp i Antoni Carré, alcalde de Benavent de Segrià. Aquest mateix grup l'acaben de conformar la diputada Rosa Maria Perelló, de Tàrrega, i Joan Giralt, alcalde d'Alpicat, que repeteixen.

Per ERC entren 3 diputats nous; són Sandra Marco, alcaldessa de Soses, Òscar Martínez, alcalde de Ciutadilla, i Sandra Castro, regidora de Lleida. 

El PSC comptarà amb dos diputats nous: la regidora de Lleida Cristina Morón i l'alcalde d'Aspa, Fermí Masot. Unitat d'Aran estarà representada per l'alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano.

Finalment, a la nova corporació hi entren dos diputats del PP, Xavier Palau, regidor de Lleida, i Joan Simeón, regidor de Mollerussa.