“No pot ser que Ponent sigui una zona de sacrifici per generar energia”, Bernat Lavaquiol (CUP)

Encetem la ronda d'entrevistes electorals amb el candidat de la Candidatura d'Unitat Popular per la demarcació de Lleida
El candidat lleidatà de la CUP, Bernat Lavaquiol ©JordiBonilla
photo_camera El candidat lleidatà de la CUP, Bernat Lavaquiol ©JordiBonilla

Després que el cap de llista el 2021, Pau Juvillà, fos inhabilitat per desobediència, la CUP ha apostat pel regidor de la Seu d’Urgell, Bernat Lavaquiol, com a candidat per les pròximes eleccions del 12 de maig. A banda de la seva tasca com a edil, el cupaire també ha estat un dels portaveus i cara visible de la plataforma Stop JJOO 2030.

En aquestes eleccions la CUP es presenta amb l’ecologisme com un dels eixos de la campanya. Quin model de país proposen perquè el benestar de la ciutadania pugui conviure amb la crisi climàtica?

Ens trobem en una triple crisi: crisi social, crisi ecològica i crisi nacional. Actualment, és evident que tenim una crisi ambiental derivada del model de producció capitalista i estem patint un primer embat d'aquesta crisi ecosocial amb la sequera. Com més crisi ambiental hi hagi, més crisi social hi haurà.

Nosaltres plantegem que hi ha d'haver un canvi de rumb a nivell productiu. És a dir, no pot ser que continuem amb un model de macroesdeveniments, com el Hard Rock o les ampliacions d'aeroports, però també aquí a Lleida ho veiem amb Jocs Olímpics d'hivern o amb unes macroplantes de biogàs sense cap tipus de sentit per la dimensió que tenen i la proximitat amb els nuclis de la Sentiu de Sió o Linyola.

El que ha fet el capitalisme és anar a especialitzar zones amb monocultius productius. El Pirineu l'han especialitzat amb el monocultiu turístic i Ponent l'han especialitzat amb agroindústria i macrocentrals energètiques. Això ho fan perquè és el que permet obtenir més diners als grans empresaris, però en canvi empobreix el conjunt de la població.

Quin model de país volem? Nosaltres creiem que és urgent fer un canvi de rumb. Hem de mirar quines necessitats té la població, de quins recursos disposem i simplement produir-ho per satisfer les necessitats de la població.

El context a les Terres de Ponent i el Pirineu també ve marcat per les reivindicacions de la pagesia. Quines han de ser les mesures per poder enfortir el sector?

El primer punt que fiquem sobre la taula és que nosaltres ens comprometem a mantenir tots aquests acords que s'han assolit negociant entre administració i pagesia.

Al Pirineu a partir dels anys 80 hem vist una substitució total de la pagesia pel turisme. La pagesia és menys del 1% de la població i tenim uns grans índexs de pressió turística. Als 80 ens van dir que el Pirineu era una zona per tancar i que no hi podíem tenir indústria, malgrat que teníem centrals hidroelèctriques que ens haguessin permès autobastir-la, i ens van dir que no servíem per a l'agricultura perquè els camps eren petits i pendents i que això dificultava mecanitzar. Aleshores vam decidir portar l'agricultura del Pirineu a Ponent, perquè a Ponent els camps són grans, són plans i permet mecanitzar-los. Ens trobem que al Pirineu s'ha substituït agricultura per turisme i a Ponent s’està fent un procés de substitució de petita i mitjana agricultura per agroindústria i fons d'inversió.

Nosaltres el que proposem per la pagesia és que fa falta un canvi de model, sense deixar cap pagès enrere i sobretot potenciant petita i mitjana pagesia, perquè són els qui ens han de generar un aliment de qualitat i els responsables de la gestió del territori.

Actualment la pagesia està patint pel model de distribució per Mercadona i les grans distribuïdores que les estan collant i això s'ha de solucionar amb una distribuïdora pública

En aquest repte de la pagesia també hi ha el factor del relleu generacional.

Els propers anys un percentatge majoritari de la pagesia es jubilarà i no hi ha relleu. Això vol dir que hi haurà uns moviments de terres que no aniran a un relleu de petita i mitjana pagesia, sinó que aniran a fons d'inversió o a empreses com Arnó, Sorigué o Vall Companys, que estan acaparant terra.

Nosaltres creiem que ho hem de blindar, que s'ha de fer un banc de terres públic no com l'actual que va a buscar terra inactiva, que pràcticament no n'hi ha perquè està tota assignada a la PAC i si n’hi ha és de molt mala qualitat i amb això no pots permetre cap relleu. Proposem que la Generalitat faci un banc de terres públic, que usi el dret de tempteig i retracte de tota la terra que es vengui i l’adquireixi ella per després poder-la assignar a la gent que es vol incorporar al sector.

Creiem que això també passa per una distribuïdora pública. Actualment la pagesia està patint pel model de distribució per Mercadona i les grans distribuïdores que les estan collant i això s'ha de solucionar amb una distribuïdora pública.

Un altre problema que té la pagesia és l'escassetat d'aigua. No pot ser que cap pagès hagi de plegar perquè s'ha endeutat per modernitzar el reg i després no pot assumir aquests costos. Proposem que la Generalitat assumeixi la millora de la gestió del regadiu de la petita i mitjana pagesia.

En el sector primari la ramaderia també juga un paper clau en ple debat sobre les macrogranges. S’han de tancar o s’han de transformar?

El futur és que no es pot perdre cap pagès, que tots els que ens tenim els hem de mantenir. El tema de les macrogranges és complex perquè on situés el límit del llindar d'una macrogranja? Hi ha molta pagesia familiar que s'ha vist absorbida a dins de Vall Companys o l’àrea de Guissona, perquè si no feien fallida. Aquesta gent que s'ha hagut d'integrar no és l'enemic, són víctimes d'aquest sistema.

El model de macrogranja per fer porcs que un 85% s'exporten a l'estranger, que estem important soja de Sud-Amèrica, que hi ha explotació laboral als escorxadors... això no pot ser, hi ha d'haver un canvi de model.

Hem de tenir un model de petita i mitjana pagesia diversificat que sigui capaç de garantir la sobirania alimentària del país i això passa perquè la Generalitat hi fiqui recursos i faci una gestió activa.

Bernat Lavaquiol durant l'entrevista amb Comarques de Ponent ©JordiBonilla
Bernat Lavaquiol durant l'entrevista amb Comarques de Ponent ©JordiBonilla

Les renovables és un altre dels focus d’atenció i el seu partit planteja nacionalitzar l’energia i la creació d’una energètica pública comercialitzadora. On s’han d’ubicar les fonts d’energia per aconseguir abastir tota la població?

Tenim comarques com els dos Pallars que generen 10 vegades més energia renovable que no pas l'energia total que consumeixen. Hi ha comarques que es situen a la Catalunya rural i que ja generen molta més energia que la que consumeixen i se'n va tota a l'àrea metropolitana.

Amb el transport, per les línies de molt alta tensió que creuen i fragmenten el territori, es perd un 30% de l'energia. No pot ser que hi hagi una metròpoli que sigui un monstre gris on no s'hi pot viure i que no generen aliment ni energia i que Ponent sigui una zona de sacrifici per fer energia per ells.

On apareixen macrocentrals solars es concentra la riquesa amb unes poques mans, es perd la pagesia i es generen processos despoblament. Això no pot ser. La terra s'ha de blindar per l'agricultura, no per posar-hi macroparcs.

És evident que fa falta fer una transició energètica, però fa poc va sortir un estudi que deia que si s'aprofiten les zones degradades i teulades per posar-hi plaques solars, podem produir el 154% de l'energia que estem consumint ara mateix. Això passa per posar les plaques a llocs degradats i teulades i per acostar el lloc de generació de l'energia amb el lloc de consum.

A part, veiem que les grans empreses com Iberdrola o Forestàlia, amb l’ex-conseller d’Interior de CIU, Felip Puig, anant a sou fent de comissionista pels ajuntaments de la zona rural. Sempre van a llocs amb poca població, perquè no hi haurà resistència a l'hora de fer front a aquest oligopoli energètic.

L'energètica pública actual s'ha de dotar d'eines i hem de creure que ha de ser la nostra eina per fer la transició energètica des de la producció a la comercialització.

Les comunitats energètiques locals, que cada dia en sorgeixen més, com han d’encaixar dins del model que proposa la CUP?

S'han d'arribar acords amb aquestes comunitats, que estem a favor de que surtin i estiguin participades per la població i no per Endesa o Iberdrola i que generin electricitat al costat del lloc on s'ha de consumir.

La llengua també és una de les preocupacions d’aquesta campanya i vostès presenten un pla de xoc per les escoles.

No pot ser el que ha passat aquests últims anys en què han estat els tribunals els que ens han marcat el model educatiu. És a dir, no pot ser que els Comuns, Esquerra i Junts obeeixin els tribunals per canviar les lleis i que el castellà entri a l'escola com a llengua vehicular.

Nosaltres demanem reobrir un debat al Parlament que no estigui d'esquena a la comunitat educativa i a tots aquests agents socials que treballen per incentivar el català i que vagi amb fer que el català sigui l'única llengua vehicular a les escoles del país.

Al mateix moment, un dels problemes del català és l’audiovisual, que és mainstream amb castellà. Proposem que hi hagi una empresa d'audiovisuals que treballi per fomentar el català, que faci distribució i traducció en català i que generi producció audiovisual en català.

Obrir una Conselleria de la Llengua, que també proposa ERC, seria una mesura que ajudaria a revertir la situació actual o només una decisió de cara la galeria?

Depèn de com es faci. S’hi pot creure i entomar tota aquesta emergència nacional que tenim pel que fa el català. Se l’ha de dotar de recursos i ha de ser transversal amb les polítiques públiques que es facin el país.

És evident que si tu deixes d'invertir en l'escola pública, al cap d'uns anys es notarà amb els índexs de qualitat educativa

A les escoles no només el català està en retrocés, sinó tot un model educatiu que s’ha vist qüestionat amb els resultats de l’informe PISA. Aquesta conjuntura considera que afecta a la confiança de la ciutadania amb l’escola pública?

Aquests informes que són tan negatius, no és perquè sí. Convergència i Unió va fer unes grans retallades que es van carregar molta part dels avenços que s'havien fet amb l'escola. És evident que si tu deixes d'invertir en l'escola pública, al cap d'uns anys es notarà amb els índexs de qualitat educativa.

Paral·lelament, el que ens estem trobant és un desmantellament de l'escola pública, només es tanquen línies educatives de la pública. Als pobles on hi ha una escola concertada i una pública, el que s'està fent és que totes les línies que es tanquen són de la pública i es mantenen els concerts amb la privada.

Ara tenim una oportunitat d'or, perquè hi ha menys alumnat per una davallada de la natalitat, per començar a tancar la privada i si s'han de tancar línies, s'ha de tancar la concertada.

Pel que fa a la concertada, proposen integrar centres a la xarxa pública. Creuen que la majoria d’escoles concertades hi estarien disposades?

Segurament els empresaris de la concertada no estaran d'acord amb fer això, igual que el CEO de Vall Companys o de bonÀrea no estarà d’acord amb el canvi de model per reforçar la petita i mitjana pagesia.

El debat de la immigració ha anat entrant a poc a poc forçat també per partits d’extrema dreta extraparlamentaris. Com cal abordar-ho sense caure en l’error de considerar la immigració com un tema tabú?

En cap cas ha de ser un tema tabú i hem de posar les coses sobre la taula. Amb més crisi ambiental, més augment de temperatures i dels oceans i més desastres ambientals, més desplaçament de població forçosa hi haurà.

Nosaltres estem vivint d'un sistema capitalista que per sobreviure necessita rebentar ecosistemes sobretot a països del sud global i allà patiran el canvi climàtic que hem generat nosaltres de manera molt més forta i això farà desplaçaments de població de sud a nord.

Això es podrà gestionar de dues maneres. La dreta ho fa amb extremisme i genocidi i reforçant polítiques de fronteres perquè no pugui entrar ningú. El Mediterrani ja és una fossa comú. Nosaltres treballem per una sortida a l’esquerra per tal d’acabar amb un sistema capitalista depredador de les persones i dels ecosistemes.  Aquesta és la solució, és una solució difícil, però no anirem a enganyar la població. No hi ha solucions màgiques.

A nivell local, drets a les persones migrades, drets a tots els treballadors i treballadores, cohesió social i polítiques públiques.

Un moment de l'assemblea CUP en Ruta a Lleida
Un moment de l'assemblea CUP en Ruta a Lleida

A les principals ciutats lleidatanes hi ha poc habitatge i a preus molt alts, impedint-hi l’accés dels joves. Quina intervenció ha de tenir la Generalitat per facilitar aquest accés a l’habitatge?

El problema de l'habitatge és una altra evidència que el sistema capitalista no és la millor opció que tenim per organitzar la societat i perquè puguem desenvolupar les nostres vides amb qualitat. Quan el dret a tenir un sostre digne passa a ser una mercaderia, això ens denota que de la manera que estem organitzant la societat no és la més útil.

Nosaltres el que hem de fer és treure l'habitatge del mercat. Com ho fem això? Parlaves de gent jove, proposem un pla Emancipa’t que permetria tenir habitatge a tot el jovent del país expropiant els pisos buits de la banca i dels grans tenidors.

També hem d’aplicar unes limitacions dures al preu del lloguer i generar un parc públic d'habitatge fort. No pot ser que hi hagi menys del 1% de l'habitatge de parc públic, sinó que hem d'arribar a percentatges molt alts i aturar els desnonaments.

Al Pirineu és evident que per molt que la Generalitat o un ajuntament faci deu habitatges socials, si tu continues amb un model turistificador que et genera que hi hagi pobles amb un 70, 80 o 90% de les cases que són segones residències i que s’obren catorze dies a l’any, això fa augmentar el preu de l'habitatge de manera desproporcionada.

Aquestes eleccions arriben amb l’independentisme més dividit que mai, si és que això era possible. Les polítiques que proposen ERC i Junts també estan més lluny que mai de les de la CUP?

Ens trobem que Esquerra i Junts estan fent de portaveus de la patronal i de Foment del Treball amb la mateixa línia que ho fa el PSC. Esquerra i Junts s'entenen més amb el PSC, que és l'espanyolisme i la patronal, que no pas amb nosaltres.

Defensen un Hard Rock, uns Jocs Olímpics, les plantes de biogàs de la Sentiu i Linyola... Ens estan portant al precipici i nosaltres el que hem de fer és un canvi de rumb per marxar del precipici i per donar un futur a la població i als ecosistemes.

Nosaltres demanem a Esquerra i Junts que facin un repensament del que estan fent i que facin una aposta ambiciosa i valenta per oferir futurs desitjables a la població perquè l'alternativa és l'extrema dreta.

Les condicions per les quals van investir Aragonés el 2021 canviaran ara si cal tornar a investir-lo a ell o a Puigdemont?

Des de la CUP creiem que el 2021 vam arribar en bon acord. El problema va ser que en menys d'un any ja no s’estava complint l'acord i això no ho repetirem. Seurem a parlar de com està el país, de que el moment és greu i de que fa falta que les institucions facin un pas endavant per fer una lluita contra la crisi ecosocial.

A partir d'aquí parlarem i ens entendrem si anem en la línia de marxar del precipici. Si ens continuen abocant a l’abisme, no hi podrem ser.

Nosaltres tenim moltes ganes d'agafar responsabilitats de govern

En aquest moment greu, creus que pot ser l’ocasió en què la CUP prengui responsabilitats de govern, cosa que sovint se li ha retret?

Nosaltres tenim moltes ganes d'agafar responsabilitats de govern, si estem a la política és per influir i per oferir futurs desitjables a la població

Tenim moltes ganes d'entrar governs per poder desenvolupar una distribuïdora pública dels aliments per la pagesia, per poder treure l'habitatge del mercat, perquè el món rural tingui transport públic i serveis públics... Tenim ganes d'assumir responsabilitats per poder fer tot això.

Si hi ha majoria per tenir un govern independentista, acceptarien pactar el referèndum amb l’Estat espanyol com proposa Aragonés?

La independència és inevitable si volem fer aquestes transformacions que volem fer a nivell social. Això passa per trencar amb el règim del 78 i amb el règim del 78 no s'hi trenca pactant amb el PSOE. Haurien de ser Esquerra i Junts que ens diguin com creuen que pactant amb el PSOE aconseguiran la independència.

En la gestió del mentrestant alguns proposen models de finançament que també caldria negociar amb Madrid. En matèria de finançament, la CUP on es troba?

La independència. Nosaltres necessitem un canvi profund i això passa per una ruptura amb el sistema capitalista i amb el règim del 78.