“Tothom que vingui a Catalunya s'ha d'integrar amb la llengua i la cultura”, Jeannine Abella (Junts+)

La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per la demarcació de Lleida desgrana les propostes del seu programa

La candidata lleidatana de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Jeannine Abella ©Jordi Bonilla
photo_camera La candidata lleidatana de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Jeannine Abella ©Jordi Bonilla

L’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà i diputada al Parlament des del 2022, Jeannine Abella, lidera la llista de Lleida de Junts+ Puigdemont per Catalunya per aquests comicis. La seva experiència política comença el 2015 com a regidora a Isona i, posteriorment, com a tinent d’alcalde fins al 2023, quan es converteix en alcaldessa.

Vostè és la primera vegada que encapçala la llista de Junts a Lleida. Quin paper ha de jugar Lleida a la Catalunya dels pròxims anys?

A Lleida som un territori que ja som referents en el sector agroalimentari, però podem ser més coses. Des de Junts+ considerem que s'ha de diversificar l'economia per tenir més i millors oportunitats. Creiem que per les característiques del nostre territori podríem ser referents és per formar la gent en l'àmbit dels oficis i assegurar que hi hagi relleu generacional a les empreses. Per tant, aspirem a ser referents en formació, tant universitària com formació professional.

En l'àmbit universitari tenim molts exemples d'èxit. Som referents en Agrònoms, en salut animal, en INEFC… Al final el que volem és que els joves es quedin i que, els que vinguin a estudiar a les nostres universitats, es vulguin quedar.

Pel que fa a la formació professional, en els propers anys es jubilaran molts fusters, ferrers, responsables de pimes que no tenen relleu generacional i que, a més a més, són casos d'èxit que tenen treballadors que es guanyen bé la vida. Hem de cobrir que no s'abaixi cap persiana i fer aquesta formació professional a les nostres terres també és una mesura per garantir aquest relleu generacional.

Quina millor manera hi ha que conèixer el territori per després voler-t'hi quedar i fer el teu projecte vital aquí.

Un dels focus d’aquesta campanya està posat en el sector agrari. Més enllà d’un canvi de nom a la Conselleria, què necessiten els pagesos per sobreviure?

Efectivament, el canvi de nom de la conselleria és una mesura més per prestigiar i reconèixer aquest sector que s'ha sentit abandonat. Són molts els pagesos i ramaders que ens han dit que d’agricultura ja no ens queda ni el nom a la conselleria. Per tant, això és una mesura per reconèixer-ho, però per si sola no té cap sentit.

Nosaltres pensem que hem arribat fins a aquesta situació límit on els pagesos i ramaders de les nostres terres estan en perill d'extinció perquè no hem sigut capaços, i aquí tots hem de fer autocrítica, de crear un model agrari i agroalimentari propi. Nosaltres anem a impulsar aquest model, que passa perquè com visquin les dues agricultures, aquesta més de petita producció que va més lligada a l'equilibri territorial i que tothom pugui viure allà on vulgui. Després també som referents i hem de potenciar i no n'hem de renegar mai de l'agricultura aquesta més productiva, que va més encarada a l'exportació. No l'hem de criminalitzar, tot al contrari, penso que porten el bon nom de Catalunya i del producte que som capaços de produir aquí a les nostres terres a nivell internacional.

A banda, com que estem en una situació greu, podem mirar cap al futur que és tenir aquest model propi, però avui dia, malauradament, els pagesos i ramaders han de viure d'ajudes, perquè si no, les explotacions no són viables. L'objectiu és que el dia de demà no hagin de dependre de subvencions i d'ajudes, però la realitat és que a dia d'avui les necessiten. Per tant, fer un paquet d'ajudes i un pla de xoc per fer front a aquesta situació límit i almenys que quan es comuniquen aquestes ajudes, es paguin quan i com toqui.

I després el tema de la burocràcia. Nosaltres vam impulsar al monogràfic d'agricultura la llei de desburocratització, perquè al final tots els partits compartim que la burocràcia està ofegant als pagesos i ramaders. Nosaltres vam decidir plasmar-ho per llei amb una finestreta única, que les oficines del Departament d'Agricultura fossin proactives, que acompanyessin els pagesos no només que els exigissin, i també el tema dels silencis administratius, que passem del no d'entrada al sí. De la mateixa manera que als nostres pagesos i ramaders se’ls exigeixen uns terminis molt clars, que l'administració també sigui capaç de correspondre. Aquesta llei, que anava a assentar les bases dels objectius que tots compartim, no va ser aprovada, perquè tant Esquerra Republicana com el PSC hi van votar en contra.

Cada vegada que em pregunten quin paper juguen les macrogranges, jo em pregunto què és una macrogranja

En aquest model propi que proposen, quin paper hi juguen les macrogranges?

Cada vegada que em pregunten quin paper juguen les macrogranges, jo em pregunto què és una macrogranja, perquè al final també el concepte sempre va associat a connotacions negatives. Quina capacitat porcina o d’aviram ha de tenir una granja per ser considerada una macrogranja?

Jo al final penso que hi ha molts exemples d'èxit i que és perillós confondre-ho. He vist gent, sobretot al meu territori i als voltants, que van començar amb una explotació petita de 200 porcs, que han anat evolucionant i que ara potser tenen mil mares, però és una empresa familiar del meu municipi que dona feina a deu persones i que l'únic que ha de fer és anar fent les coses bé i dins d’un equilibri.

Al final, quan parlem de burocràcies és que tenen unes normatives molt limitades també de cara a preservar el medi ambient. Penso que si tens un pla de dejeccions ramaderes que cobreix i no suposa un risc, no ho veig en sentit negatiu, sinó que és positiu i que, a part, la societat i les integradores ens exigeixen aquest volum mínim perquè les explotacions siguin viables.

Lleida serà capaç de compaginar la rellevància agroalimentària amb l’atracció de projectes industrials de valor?

Sí, sense cap mena de dubte, a part, és un dels objectius de la candidatura que encapçalo. Sí que és cert que ens falta sòl industrial, per tant, una primera mesura seria crear-lo, però també hem de reformar i agilitzar tota l’administració. La burocràcia que ens fa ser menys competitius.

Hem de ficar la vida més fàcil a les empreses que ja tenim per si volen créixer i desenvolupar-se, però també ser un pol d'atracció de nous casos empresarials.

Un exemple és l'empresa paperera Alier de Rosselló, que va ser nomenada millor empresa de Catalunya del 2023, i s'ha trobat en el cas que vol ampliar a Rosselló, però no tenen ni terrenys ni facilitats per fer-ho i no és un cas aïllat. Quan no tens l'oportunitat de fer-ho a casa teva i deu quilòmetres més enllà a l'Aragó t'estiren una catifa vermella i t'ho posen més fàcil, per molt que t'estimis el territori, et toca marxar més enllà.

Qui ha de pagar la modernització del canal d’Urgell?

Entre tots. Penso que el govern de la Generalitat hi ha de destinar recursos i hi ha de creure, que el govern de Madrid també hi ha de fer una aposta clara, perquè la política hidràulica és un tema d'Estat, i els pagesos, amb certa mesura, doncs també.

El que està clar, com he dit abans, és que estem en una situació límit i hem de permetre que ells puguin assumir aquests costos.

A dia d'avui, modernitzar una hectàrea del canal d'Urgell als pagesos els costa uns 10.000 euros per hectàrea, 3.000 euros per arribar a l'aigua a peu de finca i 7.000 euros per posar-hi els sistemes de regadiu. La pagesia també té una mitjana edat molt elevada i això fa que ho vegin amb reticències. Per tant, hem de mirar de reduir al màxim aquests 10.000 euros, perquè al final sí que seran ells els que ho tiraran endavant, però que els pagesos i ramades estalviïn aigua ens beneficia a tots.

Per tant, jo entenc que és una cosa que beneficia a tothom i que hem de mirar de reduir aquests 10.000 euros de cost per hectàrea als nostres pagesos.

Penso que hi ha moltes altres alternatives perquè no calgui posar en risc la nostra pagesia

Com han de conviure el sector primari amb les fonts d’energia renovable per què la producció d’aliments i energia siguin compatibles?

Jo penso que també hem de tenir un model. Hem de fer la transició energètica sense cap mena de dubte, però no pot ser una vegada més a costa del sector agrari i més quan és compatible fer-ho en altres indrets o en altres àmbits.

Hi ha una frase que m'agrada molt i que ho resumeix molt bé: plaques als teulats i fora dels sembrats. Doncs és justament això, amb la quantitat de teulades que tenim i de polígons industrials que podrien assumir aquesta col·locació de plaques o, fins i tot, cobrint els canals de reg amb plaques solars. Penso que hi ha moltes altres alternatives perquè no calgui posar en risc la nostra pagesia.

A Ponent el problema de l’habitatge té dues cares: capitals de comarca amb poca oferta de lloguer i pobles petits amb cases tancades. Com s’ha de solucionar això?

El tema de l'habitatge a les nostres comarques implica tenir un parc públic d'habitatge, però també facilitar i flexibilitzar les normes urbanístiques per permetre la construcció de grans habitatges.

Als grans nuclis de la demarcació ens falta habitatge de lloguer social i als pobles petits el que hem de fer és facilitar la reconstrucció d'aquests immobles. Tenim un problema als ajuntaments, i això m'ha tocat de prop, amb els habitatges que estan en ruïna, que no tenen propietari conegut o que potser són gent que ja no té vinculació amb el municipi. Hem de ser més àgils amb això. Un expedient de ruïna teòricament dura sis mesos, però s'acaba allargant un any i mig.

Si aquest terreny el pogués assumir l'Ajuntament en col·laboració de la Generalitat, seria una manera de poder ofertar més pisos a la ciutadania.

S’ha de regular el preu del lloguer?

No s'ha de fer de la manera que s'està fent ara. Diversos estudis, i amb això Junts per Catalunya ha tingut una posició molt clara, i és que les mesures que s'estan implementant ara no regulen de fons el problema.

Per tant, jo crec que ens hem de replantejar la manera com ho regulem.

Immigració i seguretat són dos temes que han estat tabú i que l’extrema dreta ha fet entrar en campanya. Vostès al seu programa fan referència a la immigració “ben gestionada”. Com s’ha de fer aquesta bona gestió de la immigració?

El primer que hem de fer és separar els dos temes. Potser pel dia a dia o volgudament per part d'uns altres discursos, quan et pregunten per seguretat automàticament et pregunten per immigració. Són dos temes que el govern de la Generalitat no ha estat capaç d'abordar, però que els hem de separar perquè s'han de tractar de forma diferent. En el cas de Junts per Catalunya no ha hagut de venir l'extrema dreta, perquè nosaltres parlem d'aquests temes.

Des que Esquerra Republicana està al govern en solitari hem vist una deriva del Departament d'Interior. Quan parlem de seguretat, ens posava davant del mirall que teníem un problema i nosaltres ho hem abordat des de les sessions de control, des de les comissions d'Interior, hem preguntat moltes vegades per les baralles multitudinàries, per la sensació d'impunitat, que al final sembla que delinquir a Catalunya és gratis.

I això no és només una cosa del Departament d'Interior, sinó també del de Justícia. És a dir, els Mossos deien que hi ha multidetinguts, però després entren per la porta del jutjat i surten l'endemà. El que la gent no entén, i nosaltres tampoc, és com pot haver-hi una persona que hagi comès més de 60 delictes i que hagi estat detinguda més de 60 vegades i continua estant al carrer. I això passa per retornar l'autoritat a la policia, sí, però també per agilitzar el sistema judicial.

Aquesta competència, malauradament, la té el govern de Madrid. Nosaltres hem presentat iniciatives al Parlament que després els nostres companys de Madrid les han replicat. Ara tenim damunt la taula una proposta de reforma del Codi Penal per abordar el tema de la multireincidència a instàncies de Junts per Catalunya a Madrid.

I pel que fa al tema de la immigració, nosaltres el que reclamem és poder gestionar la immigració. Al final, les competències són de Madrid i nosaltres, com a partit independentista que volem ser un Estat lliure, volem gestionar totes les competències. És un dels temes que a la investidura de Pedro Sánchez vam reivindicar i vam aconseguir, tot i que no s'ha produït.

Sobretot, gestionar la immigració passa per l'obligació que tothom que vingui aquí a Catalunya s’hagi d'integrar amb la llengua i amb la cultura.

Els treballadors públics s'han de referir a la ciutadania de Catalunya en català

L’emergència lingüística també és un dels debats d’aquests comicis. Quines són les seves principals propostes per recuperar l’ús social del català?

Nosaltres pensem que el català ha d'estar a tot arreu i a tots els àmbits, estem en una situació crítica. Ara que em preguntes per llengua, deixa’m reivindicar tots els dialectes, també el lleidatà i el pallarès. Si parlem que la llengua ha tocat fons, imaginem el nostre parlar.

Una de les mesures que ha de propiciar aquest canvi és l'administració. Que quan tu vagis al metge t'atenguin en català, que quan tu vagis en una comissaria de Mossos d'Esquadra t'atenguin en català, a les escoles.... L’Administració no ha de propiciar-ho, sinó exigir-ho. Els treballadors públics s'han de referir a la ciutadania de Catalunya en català.

Després també hi ha la part de la societat, que siguem capaços de parlar en català i dirigim-nos a tothom en català. Aquí sí que va en paral·lel la col·laboració de l'administració amb la ciutadania.

La immersió lingüística a les escoles s’ha de reformular?

El model d'immersió lingüística ha estat un tret distintiu i un model d’èxit a Catalunya. Penso que l’hem de defensar i tinc molt clar el que no hem de fer, que és aquest model trilingüe que proposa el PSC i que ve heretat de Ciutadans.

El model educatiu també està qüestionat pels resultats dels informes PISA. Cal abandonar l’ensenyament per projectes i retornar a mètodes més tradicionals?

El debat, més que si hem de treballar per projectes o tornar al sistema clàssic, és tenir clar el model i el model passa per donar estabilitat. Hem de decidir què volem i seguir una línia.

Aquests últims dos anys hem vist que no hi ha hagut estabilitat dient ara avançarem l'inici de curs i ara no, ara cada centre haurà de decidir si prohibeixen els mòbils a les escoles o no i després decidim que es prohibeixen arreu…

Per una banda, tenir clar el model i per l'altra, prestigiar els mestres i els directors d'escola. Tenir molt clar quin és el paper dels treballadors públics de l'ensenyament de les nostres escoles que al final és ensenyar. Els hem carregat de burocràcia i de competències que no haurien d'assumir els mestres d'aquest país. El model ha de ser que els mestres es cuidin d'ensenyar.

Necessitem més professionals, però també hem de ser més àgils a l'hora de gestionar les hores i la burocràcia

Les llistes d’espera de la sanitat pública continuen sent preocupants i quan el ciutadà va a urgències a l’hospital s’hi ha de passar un dia sencer. Com proposen reforçar el sistema sanitari públic perquè sigui realment eficient de cara la ciutadania?

Tot és millorable i, al final, el sistema de salut pública que hem tingut a Catalunya és un bon sistema, tot i que no poden passar coses com les que estan passant.

Això passa per tenir més professionals de la salut, siguin metges o infermeres. Al final, tenim molta marxa de talent i sembla que ningú vol venir a un poble petit. Hem de fomentar mesures perquè els professionals de la salut també vulguin venir a les nostres terres.

L’Hospital de Tremp tenia el servei de dermatologia. Ara, quan algú ha de ser visitat per un dermatòleg, ha de baixar a Lleida. No perquè no tinguem l’estructura, sinó perquè no hi ha cap professional que pugi a passar consulta a Tremp o a la Seu d'Urgell.

Per tant, necessitem més professionals, però també hem de ser més àgils a l'hora de gestionar les hores i la burocràcia. Aquest sistema de quan funcionen els quiròfans o no amb més professionals i optimitzant els quiròfans i les hores en què es donen proves per diagnòstic, aniria molt millor.

El transport públic és un altre dels serveis dels quals la ciutadania té una percepció negativa. Quines són les seves propostes per agilitzar i incrementar les connexions entre els municipis de Ponent?

Nosaltres creixem amb la idea que als 18 anys has de tenir carnet de cotxe, si no no aniràs enlloc, perquè no hem tingut un sistema de transport públic que vagi destinat justament a donar servei a la ciutadania i no dir solament que tenim deu línies i vint freqüències.

Si parlem de trens, el tema de Rodalies és un desastre. Això a Catalunya ho hem sabut fer millor i els trens que gestionen Ferrocarrils de la Generalitat són més útils per la ciutadania i funcionen millor. L'exemple d'èxit és el tren de Lleida a la Pobla de Segur, que t'obre un munt de portes perquè et connecta un territori amb l'altre.

I després, per una altra banda, el tema dels preus i el sistema de tarifari integrat. Hem aconseguit que el Pirineu i Lleida estiguin integrats, però hem d'aconseguir connectar-los amb tot Catalunya. No pot ser que nosaltres hàgim de pagar més per arribar a certs punts del país.

Transport públic també demana parlar del desastre que patim aquí a Lleida amb l’Avant. No pot ser que la gent s'hagi d'aixecar a les cinc del matí per saber si pot agafar un tren. Nosaltres, com a independentistes, exigim el traspàs de l’Avant, però mentre això no es produeix, el que s'ha de fer és augmentar les freqüències. No serveix de res que tinguem el territori ple de vies ferroviàries i que la gent no hi pugui pujar perquè no li sigui útil ni li quadrin els horaris.

El millor finançament que pot tenir Catalunya és quan serem independents

Totes aquestes propostes passen per exigir un nou model de finançament per Catalunya?

El millor finançament que pot tenir Catalunya és quan serem independents. Dit això, la realitat és que demà no serem independents i la realitat és que avui no tenim la clau de la caixa. Per tant, el que exigeix i reclama Junts per Catalunya és poder gestionar tots els recursos que genera Catalunya.

El gran reclam de Junts per aquestes eleccions és el retorn de Puigdemont per ser investit president. La seva figura és l’única capaç de generar consens dins de l’espai de Junts?

Que retorni el bon govern a Catalunya necessita un lideratge i tots tenim molt clar que aquest lideratge es diu Carles Puigdemont. Però Puigdemont ve aquí a executar un projecte a nivell de país, ve a tornar a aixecar Catalunya i a fer possible que puguem ser independents.

Si el Parlament perdés la majoria independentista, això suposaria el punt final del Procés?

Jo penso que no.

Junts té molt clar que nosaltres sempre prioritzarem forces independentistes

Els darrers sondejos apunten que caldrà una entesa entre dos dels tres principals partits per evitar la repetició electoral. Junts s’asseurà abans amb Illa o amb Aragonès?

Junts té molt clar que nosaltres sempre prioritzarem forces independentistes, que parlarem amb tothom i amb els dos grups grans, però també tenim molt clar que no investirem Salvador Illa.

Amb Aliança Catalana s’hi asseurien si fessin falta els seus vots per formar una majoria independentista?

Nosaltres sempre hem dit que no negociarem amb l'extrema dreta. Per tant, és important fer aquesta crida al vot útil, que la gent surti al carrer i que el president Puigdemont tingui la força per ser investit.