“Lleida és a Catalunya el que Extremadura és a Espanya”, Isaac Caballero (Cs)

El candidat de Ciutadans per la demarcació de Lleida detalla el programa electoral dels taronges

Isaac Caballero ©JordiBonilla_2
photo_camera El candidat lleidatà de Ciutadans, Isaac Caballero ©JosepAPérez

Ciutadans estrena candidat per Lleida després que el 2021 ho fos Jorge Soler, qui va abandonar el partit un any després. En aquesta ocasió, els taronges han apostat pel president de l’Associació Veïnal i de Comerciants de la Mariola de Lleida, Isaac Caballero, qui a més ha ocupat diferents posicions dins de l’organització local de la capital del Segrià i actualment n’és el secretari d’organització.

En 7 anys Ciutadans ha passat de ser la primera força política del país a quedar fora de l’hemicicle en la majoria de sondejos. Com afronten la campanya tenint en compte que podrien no entrar al Parlament?

Jo tinc el convenciment que Ciutadans no desapareixerà del mapa polític. Crec que som avui encara més necessaris que el 2017 per una cosa molt bàsica. La situació política a Catalunya és molt pitjor que fa set anys. Fa set anys hi havia un risc de trencament de Catalunya i d'Espanya, perquè hi havia una declaració unilateral d'independència, però hi havia un sistema judicial que encara no havia passat per les mans del senyor Sánchez i hi havia uns delictes que estaven tipificats.

Què ha passat ara? Ara tenim un senyor al govern que primer va dir que no hi hauria indults i va donar indults, després va dir que no hi hauria amnistia i va donar amnistia, i ara diu que no hi haurà referèndum, però sí que n'hi haurà, perquè si falten els vots de Junts o d'Esquerra, el donarà.

Llavors, jurídicament, estem en una situació molt pitjor que el que fa és interferir a la política. I per nosaltres, Ciutadans ara és més necessari que mai. Si no estem nosaltres, hi ha el bloc PSC i PP, que quan els ha fet falta els vots per governar la Moncloa han donat tot el que se’ls ha demanat, o tenim a Vox, un partit extremista que l'únic que es dedica és a fotre canya però sense tindre propostes reals.

Ciutadans estem en un punt intermedi on mai hem traït la nostra paraula. Nosaltres mai farem president a algú que se sostingui amb els independentistes i tenim una sèrie de propostes per recuperar la identitat de Catalunya i fer que torni a fa 25 anys enrere, que era el motor d'Espanya.

Això és el que Ciutadans en aquest moment pot aportar i estic convençut que ara seran menys diputats, però quan hi hagi un altre cop eleccions tornarem a remuntar i tornarem a ser aquell partit en el que vam confiar.

A Lleida fa tres anys van perdre 35.000 vots i 3 diputats. L’objectiu és recuperar-se d’aquella desfeta?

En política com en la vida, s’ha de ser realista. Nosaltres no estem en situació de tornar a obtenir 40.000 vots i 3 diputats com va passar el 2017. Perquè la gent, com que no veu manifestacions al carrer, no veu que tiren pedres a la policia, com que la no veu que cremen contenidors i no veu estelades als balcons, la gent no és conscient d'aquest risc que hi ha.

Nosaltres tenim un objectiu, i és primer, evidentment, obtenir la representació per Lleida. Sabem que és difícil, però difícil no vol dir impossible. Treballarem i intentarem arribar a tota aquesta gent que en algun moment va comptar amb nosaltres. Jo, si no em pregunten, no parlaré d'independència, ni de l'aeroport de Barcelona, ni del Hard Rock. A mi ara mateix el que m'importa és el que li preocupa el meu veí, a la noia que té un bar, al senyor que està a la porta d'un caixer demanant...

Considerem que hi ha cinc aspectes que són transcendentals i que afecten potser el 95% de la població. Per un costat, recuperar el poder adquisitiu. El ciutadà normal ha de fer malabars per arribar al final de mes i també porta un any i mig esperant que li donin cita a l'especialista. I si no, el que fan és obligar-te a tenir una multa privada que al final repercuteix a la teva economia familiar i repercuteix que si tu vols tindre salut, has de deixar potser de gaudir amb els teus fills d'anar al cine

Resumint, són poder adquisitiu, sanitat pública, seguretat, habitatges per als joves i persones grans. Estic segur que al 95% de la població de Lleida l'interessa parlar d'això i, sobretot, necessita que algú parli d'això. La resta de partits estan molt enfocats a uns temes que a la candidatura de Ciutadans per Lleida no ens interessa.

Hem d'acabar amb la fuga d'empreses que decideixen directament moure's 30 quilòmetres i anar a l’Aragó perquè tenen unes facilitats.

Les comarques de Ponent s’hi juguen molt en aquests comicis i, especialment, el sector agroalimentari. Tenint en compte les reivindicacions pageses, com s’ha d’actuar?

S'ha de donar suport, evidentment, a la pagesia. Ja vam veure quan va haver-hi la crisi del coronavirus que si no hagués sigut pel sector primari, ens n’haguéssim anat en orris.

Hi ha diversos assumptes, un és el tema burocràtic. El pagès ha d'estar conreant els seus camps, recollint la seva fruita o cuidant els seus animals i no ha d'estar davant d'un ordinador mitja jornada tramitant permisos, assegurances i llicències i demanant subvencions. Hem de treure entrebancs a la gent. La gent que vol produir i que vol contribuir a l'economia els hi hem de treure els pals de les rodes.

Des de la Generalitat hem d'aconseguir que s'inverteixi el 3% del PIB en investigació i innovació. A Lleida tothom presumeix de la nostra agricultura, però poques vegades parlem del parc científic tecnològic. Tenim empreses punteres a nivell tecnològic i no se'n parla. Tot el futur passa per la tecnologia i per la investigació. Hem d'aconseguir que aquestes empreses creixin, però que a més en vinguin altres que treballaran amb tecnologies que es poden aplicar a l'agricultura o a la sequera. Hem de retenir el talent que tenim a Lleida i hem d’atreure el talent i que vulguin venir aquí.

Hem d'acabar amb la fuga d'empreses que decideixen directament moure's 30 quilòmetres i anar a l’Aragó perquè tenen unes facilitats. Al final s'estan instal·lant al costat empreses molt importants i que ens podrien ajudar molt, perquè aquí tenim unes trames burocràtiques i uns impostos propis que són un fre per al desenvolupament econòmic de Lleida.

Les grans empreses agroalimentàries i les macrogranges van guanyant terreny enfront dels petits productors. És aquest el camí que cal per fer créixer el sector?

No, no té per què. Nosaltres, com a partit liberal, la nostra voluntat és no posar traves al desenvolupament econòmic, però, evidentment, si un senyor que té unes poques hectàrees i que té uns pocs treballadors ha de destinar gran part del seu temps amb la burocràcia, l'empresa que té comptables i administratius, pot fer que les seves instal·lacions produeixin al 100%.

No crec que s'hagi de posar pals a les rodes a les grans instal·lacions, que al final no deixen de donar feina a les persones que viuen aquí al Lleida, però, evidentment, s'ha d'ajudar a aquests que són més petits a fer-ho.

Jo no soc un expert en agricultura i el que opino és que un polític no s'ha de dedicar a ordenar, sinó a escoltar i a delegar a les persones expertes. El que nosaltres proposem és que, si ha d'haver-hi un conseller d'agricultura, ha de ser d'una persona experta en això que es rodegi d'un equip de professionals i no d'un equip de militants.

S'han de fer equips tècnics en les diferents conselleries que puguin, sense ideologia, plantejar quines són les millors solucions.

Un altre dels reptes és el relleu generacional al camp. Hi ha alguna estratègia clara o tot és fum quan es parla dels joves?

Des de fa uns anys s'han posat molt de moda paraules com relleu generacional o sostenibilitat, però realment quan tu mires i desenvolupes les propostes de tothom, això no ho veus enlloc.

Si ara heretes les propietats del teu pare i  has de continuar amb l’explotació que té el teu pare, et fotran un sablazo. Si el teu pare t'ho cedeix, hauràs de pagar un impost perquè t'ho ha donat.

Al final ens omplim tots molt la boca de relleu generacional, però no fem res pel relleu generacional. Segurament alguna cosa es farà, perquè també sóc conscient que per molt que els governants que hi hagi a qualsevol administració estiguin lluny de les nostres ideologies, no ho fan tot malament, evidentment.

Nosaltres hem de mirar si ha millorat el relleu generacional des dels anys 90 al 2024. Segur que no. Als anys 90, quan jo era jove, veia que els negocis que hi havia al meu poble passaven de pares a fills. Ara, els negocis tanquen i s’obren altres tipus de negocis que proliferen. Llavors no s'han fet les coses bé en els darrers anys.

La transició cap a les energies renovables també es evident, des de Ciutadans com plantegen la convivència entre el camp, el paisatge i les fonts d’energia?

Aquí m'agradaria recordar que la primera comunitat autònoma que va desenvolupar la seva llei sobre les energies renovables va ser a Catalunya, però no s'ha desplegat. Totes les comunitats autònomes ens han superat en instal·lacions de fotovoltaiques o d’energia eòlica. Tenim un gran problema quan, sent els primers que ho legislem,  no hem sigut capaços de portar-ho a terme. Al Parlament es fa un ple monogràfic un cop a l’any i del que queda escrit no s'ha fet res.

Nosaltres creiem que en aquest punt s'ha de potenciar la col·laboració publico-privada, s'ha de tenir molt en compte la normativa urbanística de cada municipi i creiem que és molt possible conviure el paisatge, l'agricultura i les energies renovables.

Fa uns dies va sortir una notícia al diari d'unes finques de l’IRTA on s’havia fet una prova. Anem a potenciar aquestes coses i per això insistim tant nosaltres en què Catalunya necessita dedicar un 3% del seu PIB a investigació i innovació.

L’habitatge és un dels grans oblidats a totes les campanyes. Vostès proposen construir habitatges per als joves, amb pisos buits és necessari construir més?

Segurament hi haurà zones on hi hagi molt habitatge buit i hi haurà municipis que tenen 50 habitants i potser hi ha habitatges buits, però potser no estan en les millors condicions. Nosaltres el que creiem és que a cada conselleria hi ha d’haver equips professionals fora de les ideologies partidistes per valorar.

Si en aquesta ciutat no hi ha habitatge buit, s'ha de construir. Si n'hi ha, s'ha de mirar com es pot adquirir, com s'ha de reformar i s'ha de mirar en quines condicions es posa a disposició de la gent, primer dels joves i dels vulnerables.

És una cosa que no s’ha de fer perquè és urgent. Anem a pensar què necessita Catalunya d'aquí al 2034. Anem a fer un pla de treball en què es pugui estructurar, planificar, posar-hi data i avaluar.

Nosaltres creiem que s'ha de destinar molts habitatges públics als joves. No pot ser que hi hagi joves que hagin de decidir entre pagar un lloguer o tenir fills. Això als nostres pares no s'hi passava. Els nostres pares tenien una hipoteca i tenien fills. Si no tens habitatge públic que pugui ser a uns preus assequibles, no podem fer res.

La intervenció és el pitjor que li pot passar en una economia

El preu del lloguer s’ha de regular?

No. La intervenció és el pitjor que li pot passar en una economia. Si una persona té un habitatge, no estem parlant de grans tenidors, qui som nosaltres per dir-li a quin preu l’ha de llogar?

No podem estar intervenint a la gent. Deixem llibertat dins d'una normativa, tot s'ha de regular, però no s'ha d'intervenir. S'han de posar uns barems que siguin honestos i assequibles.

Pel que fa als desnonaments, el 26,8% dels que es van produir en tot l’Estat espanyol el 2023 van ser a Catalunya. Què cal fer per garantir el dret de l’habitatge a les persones més vulnerables?

Aquí hi ha dues qüestions. Qui ocupa els pisos? Per un costat, persones vulnerables que es veuen amb la obligació si no volen dormir al carrer d’ocupar un pis, i per altre, per màfies que es dediquen a ocupar pisos.

Per què aquestes persones vulnerables acaben ocupant un pis? Perquè no hi ha habitatge públic i les administracions no han fet els deures. Què hem de fer amb les màfies? Acabar amb elles.

Jo veig que a la Mariola hi ha màfies d'ocupació, però no passa res. Perquè tothom es pensa que els okupes són vulnerables. Hi ha una gran part de les persones que són vulnerables que, per culpa de les administracions, no són capaços d'adquirir un habitatge i es veuen obligats a ocupar, però hi ha molts que no i la gran majoria són delinqüents que fan cops a les portes per guanyar diners. Alguns de la Mariola cobren 900 euros per tirar una porta avall.

Ara apuntava que també és coordinador de l’Associació Veïnal de la Mariola. Des de la seva experiència, és encertat vincular immigració i seguretat?

El fet de ser immigrant no et converteix en un delinqüent, això és evident. Hem de recordar que aquí als anys 60 i 70 la gent va emigrar a França i a Alemanya principalment i no se'ls considerava delinqüents. El que sí que se'ls feia era demanar-los uns requisits com un contracte laboral, unes proves mèdiques...

Vincular la immigració amb la inseguretat no és correcte, però hi ha un percentatge més elevat d'immigrants a les presons en comparació amb la població que són. Si tu véns a un lloc i entres de forma irregular, no pots accedir a permisos de treball ni de residència, no et poden donar feina, no tens ingressos i llavors estàs obligat a delinquir.

El tema és immigració per suposat, però regulada, legal i ajudar aquestes persones a que s'integrin. Ensenyant la llengua, el català i l'espanyol. La Mariola deu ser el barri amb més nacionalitats de Lleida i no tenim problemes. Nosaltres tenim al nostre barri una mesquita, dues parròquies, esglésies evangèliques, senegaleses... i no hi ha cap problema.

Les cultures són enriquidores i les llengües són enriquidores. Tant de bo quan jo era petit haguéssim fet català, castellà, anglès, alemany... Tant de bo pogués saber moltes més llengües

Són gent que venen aquí, que entren de forma regular, que treballa fent coses que molts de nosaltres no volem fer. Tant que parlem de l'agricultura si no és pels estrangers, potser menjaríem pomes tots els dies.

Catalunya, que sempre es queixa de Madrid i del seu centralisme, fa el mateix amb Lleida

El transport públic també és un dels grans damnificats a les nostres terres i encara costa connectar moltes poblacions. Quina és la proposta de Ciutadans per revertir-ho?

Lleida és a Catalunya el que Extremadura és a Espanya. Jo he anat a Extremadura perquè la família de la meva dona són extremenys i algun cop que no he pogut anar amb cotxe he hagut d'anar amb tren.

Has d'anar de Madrid a Extremadura, que són 4 hores de viatge, de peu. Llavors, el mateix que passa a Extremadura, és el que passa a Lleida. Som la Ventafocs de Catalunya, no hi ha prou inversions.

Es va començar a construir l'autovia de Lleida a Balaguer, es va deixar a mitges i ara ens diuen que no és una autovia, ara serà d'un carril. Per això ja tenim una carretera. Quan surts de Lleida, tenim un cartell a l’A-2 que posa Toulouse i arriba fins a Alguaire.

Jo he estat als 231 municipis que hi ha a Lleida i hi ha municipis que tenen separats 40 minuts amb camins de sorra. Tu creus que una persona que a -10ºC es queda sense aliments, s'ha de jugar la vida en carreteres d’aquest tipus per anar a comprar?

Parlem de Rodalies de Lleida i per mi no existeix. Que hi hagi una línia de tren, no és Rodalies. A Barcelona a gairebé tots els municipis en 15 minuts caminant pots arribar una estació de tren. Aquí no, i d'autobusos no en parlem. No s'ha invertit. Per què? Perquè Catalunya només viurà a Barcelona. Catalunya, que sempre es queixa de Madrid i del seu centralisme, fa el mateix amb Lleida. Som l'última província amb prioritats  i no s'hi inverteix.

Va haver-hi la possibilitat de fer els Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus. Hagués sigut una oportunitat per millorar les infraestructures, però com que el govern de la Generalitat no volia parlar amb el govern d'Aragó i com partits més radicals van enfrontar-se al govern, ens hem quedat sense carreteres que puguin interconnectar aquestes comarques.

Si sempre pensem que per Lleida tot està bé, continuarem tenint infraestructures del segle XIX.

Tot i així, les inversions que s’havien de fer amb els Jocs Olímpics s’han de fer igualment?

Sí, evidentment. El que s'ha de fer és interconnectar bé totes les zones que hi ha a Catalunya.

Cada dia hi ha accidents a Lleida per culpa de les males carreteres que hi ha. S’han de desdoblar. La carretera de Balaguer a Tàrrega és un perill, la carretera de Lleida fins a Tarragona és un perill, les carreteres de prop de Vielha són un perill, les carreteres dels Pallars són un perill...

Les carreteres que pertanyen a la Diputació de Lleida són un perill i s’ha mort gent. La Diputació de Lleida té molts diners amb un pressupost de 150 milions d’euros que li arriben de l’Estat cada any. Que facin el manteniment de les seves carreteres.

Un altre dels temes d’aquesta campanya està sent la llengua catalana. El trilingüisme continua sent l’aposta del seu partit?

Sempre. Necessitem un model educatiu de qualitat. Jo treballo al Departament d'Educació, no soc docent però conec el sistema educatiu. Si tu dius des de la Generalitat que la immersió lingüística és un èxit, a la vegada que dius que el català s'està morint, les dues coses no poden ser. El sistema d'immersió lingüística s'ha demostrat que és un fracàs.

Nosaltres apostem per llengües vehiculars el català i el castellà, però les tres llengües —català, castellà i anglès— en un terç de jornada cadascuna d'elles.

Si tenim una immersió lingüística d’èxit, per què els joves no volen parlar català?

Les dades diuen que només el 36,1% dels catalans tenen el català com a primera llengua i, entre els joves, la xifra cau al 25,1%.

A mi aquestes dades em desperten una curiositat i és d’on surten aquestes dades?

En aquest cas, de l’Enquesta d'usos lingüístics de la població de l’any 2018 de l’IDESCAT.

Sí, però qui és l'encarregat de fer aquesta enquesta? Els que espien els patis.

Aquestes enquestes si fossin certes, que jo ho poso en dubte, demostren que la imposició és el pitjor que hi ha. Si tu tens un noi adolescent i li prohibeixes que vagi a aquell carrer perquè hi ha gent xunga, segurament tindrà ganes d'anar allà a veure què és. Quan tu prohibeixes i quan tu estàs tot el dia intervenint, el que aconsegueixes és el contrari, és buscar aquesta rebel·lia de fer el contrari.

Plantegem-nos, si aquestes dades són certes, a causa de què? Si tenim una immersió lingüística d’èxit, per què els joves no volen parlar català? Perquè senten que s'està imposant i que atenta contra la seva llibertat individual.

La xarxa educativa pública ha fallat com han demostrat els resultats de PISA. Davant d’això s’ha de reforçar l’escola pública o cal donar més pes a la concertada?

Cada cop hi ha un canvi de govern a Madrid, hi ha una nova llei educativa. No pot ser que si tu vols fer d'enginyeria o dret i no arribes a la nota de tall, te'n vas a magisteri.

No pot ser que tinguem professors sense vocació, que no poden transmetre aquesta passió als estudis i que no tinguin la capacitat de ser professors.

Tenim un alumnat desmotivat que l'únic que vol és que s'acabi la jornada escolar per sortir amb els amics, però que no estan motivats per estudiar i això el que fa és que tinguem una mà d'obra d'aquí uns anys que no està suficientment qualificada.

Jo tota la vida he estudiat a l'escola pública i crec que he tingut una educació acceptable, els meus fills han anat a la concertada i han tingut una educació acceptable, però ni ells ni jo hem tingut una educació excel·lent.

Fa un temps, el meu fill de 13 anys, que estudia a Lleida, i el meu nebot de 9 anys, que estudia a Madrid, estaven fent els dos el mateix tema a l’assignatura d’Història. Quatre anys perduts. Quan tu agafes un llibre d'Història a Catalunya, dels reis catòlics, que van ser transcendentals a la història mundial, veus que només hi ha quatre línies que et parlen d'això.

És molt difícil que tant la pública com la concertada puguin millorar si les instruccions que tenen de la Generalitat, s'ha de fer un canvi de model total.

Hem de tornar a empolllar, perquè al final es treballa molt amb competències i em fa la sensació que alumnes de sisè en dues frases fan 15 faltes d'ortografia

Tenim un problema que va més enllà de la immersió o no i de la concertada de la pública. És un tema molt general, però que no es tracta com s'ha de tractar. Com amb tot el que hem dit abans, busquem experts fora de la ideologia i fora de la militància. Ara hem fet una taula d'experts per els resultats de PISA, que encara podria ser molt més demolidor.

Quan tu veus proves que es fan a altres comunitats autònomes i treuen un set i proves que es fan aquí i treuen un set, el nivell de dificultat d'aquí és molt més baix. No es pot comparar amb el que fan a Castella i Lleó.

El punt i final del procés arribarà al dia que Ciutadans governi Catalunya

La desafecció cap a la política ha anat a més en els últims anys i l’abstenció serà qui ho corrobori o no el 12 de maig. A què creu que es deu?

Aquestes eleccions ens guanyarà l'abstenció, com les últimes i com les anteriors i fins al 2017, que va ser l'any que menys abstenció va haver-hi.

A la Mariola el 2017 el 80% de la població del barri va votar i Ciutadans va ser la primera força política. Al 2021, va votar un 20%, tot i que estaven condicionades pel covid, com ho fas per passar d'un 80% a un 20%? Primer, perquè segurament la gent de la Mariola no va veure una problemàtica com quan es creaven contenidors. Si entremig tens unes eleccions municipals que et ve un candidat i et diu que com que aquí no em voteu, aquí no invertirem, la gent pensa que per què ha d’anar a votar.

Als votants independentistes els han promès la independència moltes vegades. Vaig estar parlant amb un independentista que sempre ha votat al partit del senyor Puigdemont i aquest any votarà el PSC. La seva justificació és que ens han promès moltes vegades la independència i no ho han fet i ell no ens la promet i ens la donarà.

Quan una persona independentista convençuda et diu que votarà el PSC perquè els seus l'enganyen, tenim un problema i és que ni tan sols els més convençuts que la independència és una solució per Catalunya volen votar partits independentistes.

Aquestes eleccions considera que seran el punt i final del Procés?

No, el punt i final del procés arribarà al dia que Ciutadans governi Catalunya. Puigdemont ja ha dit que si Illa és president de la Generalitat, retiraran el suport al Pedro Sánchez. Llavors, Illa no serà president de la Generalitat i, per tant, el procés continuarà.

En el suposat que Illa fos president de la Generalitat, és una persona que és un independentista camuflat i farà el que faci falta i donarà un referèndum d'autodeterminació. Mentrestant hi haurà tota una xarxa que es beneficia de tot el que és la propaganda de la independència i tindran els seus xalets i les seves piscines plenes.

Per tant, si fossin necessaris els vots de Ciutadans, vostès no farien president a Salvador Illa.

A quin Salvador Illa? El Salvador Illa que diu que no hi haurà indults i després hi ha indults? El senyor Illa que diu que no hi haurà amnistia i després es concedeix l’amnistia? O el senyor Illa que diu que no hi haurà referèndum d’autodeterminació i quan el senyor Sánchez necessiti els vots de Junts i d'Esquerra hi haurà referèndum?

El que Ciutadans mai farà és que amb els nostres vots es doni ales independència. Ni que el PP fos la primera força política de Catalunya, tampoc. Perquè el senyor Feijóo és més nacionalista que Pere Aragonès i l'únic interès que té és arribar a la Moncloa i si ha de fotre una puntada de peu a Alejandro Fernández per poder fer un pacte del Majèstic, Feijóo ho farà

Al final, Ciutadans hem pogut cometre molts errors perquè per passar de 57 diputats a 10 s'ha d’haver fet molt malament algunes coses, però, mai hem posat la mà a la caixa i mai hem traït el nostre vot per prorrogar el procés i això, tant el PSC com el PP no ho poden garantir.

Si no tenim bon finançament no és culpa de Madrid, és culpa de la Generalitat

L’encaix de Catalunya dins d’Espanya ha d’estar marcat pel model de finançament?

El model de finançament s'ha de millorar, és injust per Catalunya, per Madrid, per València...

Per poder millorar el finançament autonòmic, el primer que s'ha de fer és anar a les reunions de presidents autonòmics. Els presidents de Catalunya no volen equiparar-se un president autonòmic, ells volen estar per damunt i no assisteixen a aquestes reunions. Aquí és on es negocia i això és una clara irresponsabilitat cap als ciutadans de Catalunya.

Si no tenim bon finançament no és culpa de Madrid, és culpa de la Generalitat perquè no tenen la capacitat de dir què és prioritari per Catalunya, enlloc de què és prioritari per un partit polític.