“Modernitzarem el Canal d'Urgell, ja que tothom ho diu, però ningú ho fa”, Òscar Ordeig

El candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya per la demarcació de Lleida exposa les seves propostes

El candidat lleidatà del PSC, Òscar Ordeig ©JosepAPérez
photo_camera El candidat lleidatà del PSC, Òscar Ordeig ©JosepAPérez

Òscar Ordeig repeteix en la primera posició del PSC per Lleida el pròxim 12 de maig en les que seran les seves quartes eleccions, després que el 2014 s’estrenés al Parlament rellevant a Àngel Ros. A més de diputat, Ordeig també va ser regidor del PSC a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

Quin paper ha de jugar Lleida a la Catalunya dels pròxims anys?

Nosaltres defensem que després de deu anys perduts hi hagi un canvi al capdavant del Govern de la Generalitat amb Salvador Illa com a president.

El que necessitem és tenir prou força i prou vots per poder no només guanyar sinó governar i amb aquesta nova etapa nosaltres creiem que Lleida, el Pirineu i l'Aran han de tenir un paper protagonista a la construcció de Catalunya. Ja no un paper auxiliar o perifèric, sinó que moltes polítiques públiques del país es poden construir, es poden dissenyar o es poden impulsar des del nostre territori.

No cal dir, el sector agroalimentari és el primer sector de l'economia catalana i el territori més competitiu que més aporta és el de Lleida, però també estem fent coses en l'àmbit d'innovació i de tecnologia, amb el parc científic o empreses logístiques, el salt endavant per la indústria que serà el nou polígon de Torreblanca...

Llavors també construir d'una vegada un país amb xarxa de serveis públics distribuïts pel territori i amb xarxa d'oportunitats econòmiques i laborals amb una indústria que la gent pugui guanyar-se la vida al territori.

Demano unitat d'acció, que anem plegats en els temes estratègics

Expliqui’ns dues propostes del seu programa que repercuteixin positivament a les comarques de Ponent.

Per nosaltres hem de fer els deures, definir un projecte de progrés econòmic i social pel territori i defensar-lo arreu. Per tant, és veritat que no s'ha escoltat prou Lleida, però també és veritat que tampoc ens hem organitzat i hem definit prou bé les nostres prioritats.

Per tant, jo demano unitat d'acció, que anem plegats en els temes estratègics i, evidentment, estic segur que els nous temps i els canvis que han vingut per quedar-se. També volen un canvi en la manera de fer política, de gestionar el territori i en com el que administra i l'administrat es relacionen avui dia. Els canvis a la política i en el territori els hem de fer tots junts. Per això fem una crida al conjunt de la societat i al conjunt de les organitzacions a sumar esforços precisament per obrir una nova etapa al nostre territori, que moltes vegades no s'ha tingut més en compte.

Com t'he dit, Lleida necessita tenir influència política. Per tant, jo crec que el més important per a nosaltres és que el nou govern tingui un accent de Lleida, Pirineu i Aran. Perquè podem defensar i podem tenir deu propostes estrella, però si no tenim ningú amb influència suficient per tirar-les endavant, no ens sortirem. Per tant, el nou govern de Salvador Illa tindrà pesos pesants del nostre territori a primer nivell i als diferents nivells de l'administració, que això és molt important.

Si em fas dir una mesura concreta que creiem que s'ha d'impulsar, doncs s'ha de fer una reforma de l'administració de la Generalitat de Catalunya per millorar el seu funcionament. No pot ser que els tràmits administratius tardin tant de temps, que hi hagi tants colls d'ampolla que facin que el ciutadà senti que l'administració no l'ajuda.

En el món empresarial, empreses que se'n van a l'Aragó en el sector alimentari, que els permisos no arriben amb el tema de les renovables, que no es donen els permisos i anem a la cua amb els permisos per la gestió de l'aigua, que tampoc hi ha molts projectes encallats perquè l'administració no respon... i després un canvi substancial de suport als treballadors i treballadores públiques del país. Estan desesperats amb la manca de sensibilitat i la manca de projecte de l'actual govern de la Generalitat. Et podria fer el resum: els mestres enfadats, els sanitaris enfadats, els Mossos enfadats, els de presons emprenyadíssims... Jo crec que el conjunt dels treballadors públics segurament mai s'havien sentit tan poc valorats i respectats.

Lleida serà capaç de compaginar la rellevància agroalimentària amb l’atracció de projectes industrials de valor?

Cada  territori s'ha d'apostar per la indústria en la qual és més competitiu. Llavors, amb el sector agroalimentari, que és el 20% del PIB de Catalunya, és evident que aquí tenim un avantatge competitiu que l'hem d'aprofitar. Què hem de fer? Doncs per fer-lo competitiu i desencallar les inversions en infraestructures encallades des de fa tant temps. Millores de carreteres, xarxa de rodalies, xarxa fibra òptica, cobertura 5G... i després modernitzar tota la cadena de valor del sector alimentari.

Nosaltres impulsarem la modernització del Canal d'Urgell. Tothom ho diu, però ningú ho fa. Nosaltres demostrarem que es poden encarar, com ja ho vam fer durant el tripartit, les grans infraestructures i també demostrarem que es pot fer sumant els regants, el Govern de l'Estat i la Generalitat.

Aquí és molt important també sumar les sinergies de la Universitat de Lleida, centres de recerca i centres tecnològics per introduir l'element de la innovació en tots els processos productius. Totes les empreses, indústries i activitat econòmica que no innovi, que no faci transferència tecnològica, que no obligui coneixement al seu dia a dia, tindrà problemes per competir. Per tant, aquí necessitem que els centres de coneixement es posin a disposició del sector empresarial.

Som pioners en recerca científica, però anem a la cua o estem per sota d'Europa amb innovació de transferència tecnològica, que vol dir com això s'aplica a les empreses i al procés productiu.

La Generalitat hauria d'escoltar més les empreses que són els veritables protagonistes de tota aquesta transformació

L'atracció d'indústria a qualsevol preu?

Mira, aquí s'ha de crear un sistema. Cada territori ha de veure una indústria que no té una tradició, que no té un clúster, un hub o un sistema al voltant que l'alimenti de talent. Si portem indústria aquí i llavors no tenim personal, no tenim centres de formació i no tenim centres tecnològics que l'alimentin, no ens en sortirem perquè no tenim la cadena de valor.

És molt important la cadena de valor de la indústria que volem muntar aquí. Per exemple, sí que potser a la zona de l'Urgell i la Segarra tens empreses del metall molt potents. Si dins d'aquesta cadena de valor de les peces de l'automoció poguéssim introduir algun element pel cotxe elèctric, perfecte. Ara, jo crec que aquí és molt més fàcil en sector agroalimentari i també tecnològic.  Tenim empreses tecnològiques molt potents, empreses de la logística que també que estan fent molt bones coses i llavors tenim algunes empreses també a aquesta zona que et deia que fan components per a l'automoció o carrosseria que tant de bo poguessin créixer.

En tot cas, hi ha un dèficit preocupant de talent i de perfils professionals adaptats al teixit industrial que tenim i cal avançar en la formació professional dual, en la formació contínua dels treballadors i en la formació també de les persones que estan inscrits al SOC, que no estan formades i que no tenen feina, que, amb un bon procés de formació, podrien anar a aquests sectors.

I una altra cosa, el sector agroalimentari és un motor o un tractor de molts altres subsectors tecnològics, investigació, innovació, publicitat, que també se'n beneficiarien. L'objecte de la bioeconomia circular està molt bé, però no funcionarà si no es compta amb les empreses. Llavors, jo crec que aquí la Generalitat hauria d'escoltar més les empreses que són els veritables protagonistes de tota aquesta transformació.

La descarbonització, l'aprofitament de totes les matèries primeres, l'economia circular... això està íntimament lligat, com també la gestió de la massa forestal, etcètera.

No deixa de ser el seguiment de l’estratègia del Pacte Nacional per la Indústria, si seguim els Projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (PERTES) agroalimentaris, que és el que ja està fent el Govern de l'Estat  i que va molt en el procés de digitalització, d'innovació, d'economia circular, de descarbonització dels procediments productius... Està tot escrit.

Jo el que faig sempre és anar a visitar i preguntar als veritables protagonistes com està el mercat, com està el sector, quines innovacions estan fent, cap on ells creuen que va el sector... i per intentar adaptar també les polítiques públiques a la realitat que tenim.

Intentar crear un relat polític al marge dels protagonistes és un error. Jo crec que el Govern de la Generalitat és un expert a crear relats polítics que llavors no casen o no s'adapten a la realitat i això ens ho diuen els mateixos empresaris.