“Les oportunitats de les renovables necessiten consens amb el territori”, Elena Ferre (Comuns)

La cap de llista de Comuns Sumar per la demarcació de Lleida explica algunes propostes del seu programa

La candidata lleidatana de Comuns Sumar, Elena Ferre ©Comuns
photo_camera La candidata lleidatana de Comuns Sumar, Elena Ferre ©Comuns

El sector dels comuns es presenta a les eleccions del 12 de maig sota la marca Comuns Sumar amb la tècnica d’Igualtat i Feminismes, Elena Ferre, com a candidata. Ferre va ser regidora a la Paeria de Lleida entre 2019 i 2023, a més de ser diputada a la Diputació de Lleida.

Quin paper ha de jugar Lleida a la Catalunya dels pròxims anys?

Precisament en un nou context, on la demanda per anar a viure en pobles i petites ciutats sembla que és una tendència en alça, les dificultats per garantir una sanitat, una educació, unes connexions i una cultura al servei també de la ciutadania del món rural, impedeix el desenvolupament de noves oportunitats. Les oportunitats de desenvolupament de les energies renovables necessiten un pla de desplegament de consens amb el territori, així com un gran potencial de creixement agrari, a partir d’unes polítiques de modernització de regs i d’accés a la terra per part dels i de les joves, són fortaleses que obren futur al territori.

Disposem d’una important oferta de sòl industrial: Mollerussa, Borges Blanques, Balaguer, Solsona, Seu d’Urgell, Oliana, i al llarg del corredor de l’Ebre, A-2 i AP-2, des de Soses fins a Cervera. Amb frontera amb la franja Almacelles pot esdevenir també un municipi destacat en quan a inversió industrial i pol d’atracció tan de l’Aragó com de Catalunya. Òbviament tot això passa per garantir unes bones infraestructures i una bona connectivitat.

Expliqui’ns dues propostes del seu programa que repercuteixin positivament a les comarques de Ponent.

Defensem la gratuïtat del menjador escolar de forma universal incorporant la compra pública d’aliments, en concret i sobretot fruita i verdura dels agricultors/es lleidatans. Només el 15% de les empreses gestores de menjadors identifiquen el tipus de fruita en cada àpat. Pel que fa a les verdures la xifra de les que aporten sempre la informació és del 20%. Els menús contenen expressions vagues com de temporada, del temps o fresc, que no es corresponen a cap certificació específica. Tampoc l’origen s’especifica en els menús. Sent productores de fruita i verdura hem d’aprofitar les sinèrgies que ens ofereix el territori per donar la millor qualitat als infants de les terres de Ponent.

Defensem posar en marxa el model de territori a 30 minuts, per a garantir l’accés; en cas de no disposar-ne al municipi, amb transport gratuït a tots els serveis necessaris per a la vida: Centres d’Atenció Primària i totes les especialitats; escoles, etc. Amb un compromís ferm per mantenir la vitalitat dels pobles de la província de Lleida i enfrontar els reptes que ens afecten cada dia amb solucions concretes i progressistes.

Lleida serà capaç de compaginar la rellevància agroalimentària, amb l’atracció de projectes industrials de valor?

La rellevància agroalimentària del territori lleidatà és un teixit vital que dóna vida als nostres pobles, alimenta les nostres famílies i preserva els nostres paisatges. Tanmateix, en un context de creixent urbanització i globalització, les presses de la modernització i les polítiques inadequades han posat en perill la subsistència i la dignitat del sector.

Lleida serà perfectament capaç de compaginar la rellevància agroalimentària amb l’atracció de projectes industrials de valor si aconseguim primer que res vetllar no només per la supervivència del sector agroalimentari sinó per el seu creixement.

La manca d’actuacions que els governs de JxCat i ERC han efectuat al llarg d’aquest anys, una política gens encertada per part de la UE, amb un tracte preferencial per països tercers amb unes condicions més favorables que la pròpia producció europea a la importació, un excés de burocràcia i una PAC que privilegia grans oligopolis i inclús sectors no pròpiament agraris  i holdings empresarials agroindustrials a nivell mundial, europeu i català han suposat posar al sector contra les cordes. Si hi afegim la gestió de la sequera, els macroprojectes i una gens planificada instal·lació de fotovoltaiques que trinxen el territori, el menor dels problemes del sector resulten els projectes industrials de valor.

Alhora, la manca d’un teixit industrial, generador de treball de qualitat i estable,  el creixement dels oligopolis de producció alimentària, en perjudici de petits i mitjans productors amb arrelament al territori i producció sostenible i respectuosa, també dificulten el desenvolupament laboral equitatiu. També la manca d’equitat territorial en l’accés als serveis bàsics, impedeixen frenar les dinàmiques de despoblament rural.

Lleida té capacitat, lideratge i possibilitat en compaginar rellevància agroalimentària amb atracció de projectes industrials de valor. Nosaltres defensem un pla de reindustrialització equilibrada territorialment a partir de les 7 vegueries de Catalunya que conformen realitats econòmiques definides. L’objectiu és impulsar la inversió publicoprivada de forma equilibrada al territori evitant la concentració actual i generant pols d’activitat industrial a les 7 vegueries catalanes, amb un objectiu que com a mínim el 20% de l’ocupació en cadascuna d’elles sigui de caràcter industrial.

Fomentar el teixit productiu local, amb una major compactació d’usos urbans. Una indústria de proximitat, als ara semideserts polígons industrials, per a un menor cost logístic i una major capacitat de resposta davant de situacions de necessitat, reduint la petjada ecològica.

Impulsar sectors industrials emergents (biomèdica, renovables, tecnologies de la informació i la comunicació, videojocs, etc.) apostant per la innovació i la recerca i la transferència de coneixements entre universitat i indústria d’acord amb l’Estratègia Europea 2020.