Redacció | Foto: Sandra Luque
El Museu Hidroelèctric de Capdella acull fins al 16 d’octubre l’exposició 'Enfilant l'agulla. Indumentària tradicional de la Vall Fosca'. La mostra, inaugurada el passat divendres 5 d’agost, recull les tècniques d’elaboració de la roba, els materials i les peces de la indumentària tradicional que s’usaven a la Vall Fosca durant el segle XIX. Ramon Violant i Simorra, sastre i etnògraf, va documentar bona part de les peces de la indumentària tradicional del Pallars que han estat el punt de partida del projecte de recerca i de l’exposició comissariada per Albert Sangenís, iniciativa que s’ha complementat amb la roba que han aportat el veïnatge i l’alumnat de l’escola de la Vall Fosca. El mateix Sangenís farà una visita guiada a l’exposició el pròxim dimecres 17 d’agost a les 18 hores.
La recerca s’ha fet durant els dos darrers anys i ha permès recollir peces originals per les cases de la Vall. Ha estat un projecte complex perquè la roba s’aprofitava molt, primer s’emprava per mudar, després per treballar i, finalment, quan ja no es podia apedaçar més, se’n feien cassigalls. L’exposició s’estructura en cinc grans blocs: manufactura dels teixits, els estudis de Ramon Violant i Simorra, el vestit masculí i femení, els canvis en el fet de vestir a partir del segle XX i el mobiliari.
La investigació ha permès determinar que la roba l’elaboraven a casa les dones. Al segle XIX, els homes vestien calça curta, camisa, gorra llarga, calcilles, faixa; i les dones, camisa, cosset, cotillons, faldilla, sac, mocador, davantal, i per abrigar-se, el caputxó. Els infants no tenien una roba específica i es vestien igual que els adults. Gairebé tota la roba era negra. Les dones podien enllaçar llargs períodes de dol i haver de vestir de negre pràcticament tota la vida.
Entre les peces originals que s’exposen, destaca un sac, peça de vestir femenina que correspondria a l’actual jaqueta, datat sobre el 1900, i fet amb llana fina merina. Procedeix de casa Antema de la Plana de Mont-ros i possiblement el va utilitzar una repadrina en el seu casament. Destacar també, la capa de cerimònia, feta amb drap de llana negra, que es feia servir durant les celebracions (batejos, missa del gall...). Prové de casa Benet de Castell-estaó.
