Les estovalles de l'exili, nova proposta cultural de l'Espai Macià

El matrimoni format per Maria Dolors Llobet i Joan Casanelles va exercir d’element de cohesió i socialització de la comunitat catalana a l’exili mexicà
Les estovalles de l'exili del 14 d'abril al 16 de juny a l'Espai Macià
photo_camera Les estovalles de l'exili del 14 d'abril al 16 de juny a l'Espai Macià

L’Espai Macià de les Borges Blanques presentarà una mostra insòlita i testimonial de com van viure l'exili moltes persones, durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, a Mèxic. El matrimoni format per Maria Dolors Llobet i Joan Casanelles va exercir d’element de cohesió i socialització de la comunitat catalana a l’exili mexicà. A casa seva s’hi reuniren, al llarg dels anys, prop de dos-cents comensals, personalitats polítiques, culturals, socials i econòmiques de l’exili català a Mèxic, però també del món artístic mexicà i d’altres àmbits de l’entorn familiar. 

Els convidats signaven a estovalles sobre les quals se servien els àpats i es feia la sobretaula. La signatura era brodada com a prova de la visita i per rememorar-la en la següent ocasió

INVITACIO ESTOVALLES 01
Cartell de l'exposició de l'Espai Macià

L'espai museístic garriguenc ha reunit aquestes estovalles i divuit dels personatges que van rebre l'escalf del matrimoni català; els periodistes Eugeni Xammar i Jaume Miravitlles, els polítics Antoni Maria Sbert i Josep Tarradellas, els metges Josep Trueta i August Pi i Sunyer, Maria Macià Lamarca i Antoni Peyrí Macià, filla i net de Francesc Macià o Maria Assumpta Soteras, la primera dona llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona, entre altres. En una mostra que porta per títol Les estovalles de l’exili que es podrà visitar a l'Espai Marcià de les Borges Blanques del 14 d'abril al 30 de juny.

L'exili a Mèxic

Als anys 40 del segle XX, podríem dir que Mèxic era l’altra Catalunya per la gran presència de catalans de tot ofici i condició, entre els quals figuraven els descendents directes dels dos presidents de la Generalitat republicana: Francesc Macià i Lluís Companys. 

Primer contingent d'exiliats que arriben a Mèxic ©ARN
Primer contingent d'exiliats que arriben a Mèxic ©ARN

Els refugiats trobaren a Mèxic una terra d’oportunitats en la qual també contribuïren amb el seu treball.

L’exili català a Mèxic fou intel·lectualment molt actiu, només cal fixar-se en el fet que el 1949 s’hi publicaven 27 revistes en llengua catalana

Mentre això passava en una banda de l’Atlàntic, a l’altra, els Països Catalans, es trobaven sotmesos a una dictadura militar que s’esforçava per cometre un genocidi lingüístic i cultural. 

La vitalitat intel·lectual de l’exili català convivia amb l’enyorança i la nostàlgia de la pàtria que havien hagut d’abandonar forçadament. La necessitat de compartir aquests sentiments sovint reunien amics i família al voltant de la taula